Títol original: Strangler’s Serenade
Editorial : El Observador
160 pàgines. Any publicació: 1951
Després de sobreviure a les ferides d’un tiroteig, Champ Prescott, detectiu de la policía de Nova York, és obligat a fer repòs. Aquesta “obligació” fa que arribi de molt mala gana a la petita illa de Joseph Vineyard. Que a les poques hores es descobreixi un mort dins la mateixa casa on s’allotja no li canviarà l’humor.
Un capítol més de Dora la Exploradora i saltaria pel balcó. Així que vaig repassar la llibreria i quasi puc dir que vaig agafar el primer llibre que vaig enganxar. La serenata del estrangulador és la típica novel·la (novel·leta) negra i que ja vaig llegir d’adolescent. Tenia bon record i entenc perquè: els personatges estan prou treballats, té intriga, un xic d’humor, i un degoteig de morts que fa que no decaigui l’interès. I sobretot, sobretot, t’abstreu.
Nota: 3/5
LLIBRES & ROSELLES 
Per què els hi costarà tan als policies agafar la baixa? Jo estaria encantat d’agafar la baixa!
Tampoc ho he entès mai! Estan fets d’una altra pasta…
Em sembla que passo, ni que sigui curteta.
És entretinguda Botika, però no et perds res.