Títol original: Beyond This Point Are Monsters
Traducció: Marta Isabel Gustavino
Editorial : RBA Libros
Col·lecció: Serie Negra
208 pàgines. Any publicació: 1970
Es celebra un judici per declarar mort al jove Robert, un any després de la seva misteriosa desaparició en violentes circumstàncies, i els integrants de la granja californiana de la qual era propietari han estat citats a comparèixer. A través de la gent amb qui tractava diàriament coneixerem el seu passat i present, i junt amb els testimonis e investigadors s’aportaran les proves necessàries que demostraran que la seva desaparició només pot ser forçosa, i que la raó d’aquesta només pot ser la mort a mans d’uns desconeguts. Per la jove Devon, casada amb Robert des de feia ben poc, aquest judici serà un dur però necessari tràmit per passar pàgina. En canvi la mare d’en Robert té l’absoluta certesa de que encara es viu.
Aquesta novel·la té un títol molt encertat. Originalment, en els extrems d’alguns mapes medievals assenyalaven les zones desconegudes amb aquest eslògan. I és genial com l’autora convida indirectament a adaptar-ho a les persones que protagonitzen el relat, convertint-se en una profunda reflexió amb moltes interpretacions.
Margaret Millar és una escriptora de novel·la negra que no es gaire coneguda avui dia, i és una llàstima perquè m’ha agradat molt com escriu. Más allá hay monstruos té una trama senzilla (aparentment), sense gaires floritures però amb ofici, sòlida. En el meu cas m’ha portat per on ha volgut, generant intriga, sorpresa i avidesa de saber-ne més.
Nota: 4/5
Passo olímpicament del llibre, però obre això de “més enllà hi ha monstres” hi ha gag doble genial a la pel·lícula ¡Piratas!. Es una peli per nens, però haig de reconèixer que em va agradar perquè té gags bons, en especial aquest que cito.
M’encanta la teva sinceritat. En canvi jo t’asseguro que m’has convençut per veure la peli, la veuré segur segur, de debò. Mira com la miro, eh, mira…