Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.
La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.
5/5
- Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
- Una madre, Alejandro Palomas
4/5
- Diez Negritos, Agatha Christie
- Rebeca, Daphne Du Maurier
- No está solo, Sandrone Dazieri
- Els morts no parlen, Miquel Aguirre
- Más allá hay monstruos, Margaret Millar
- La hipótesis del mal, Donato Carrisi
- Lobos, Donato Carrisi
- Vestido de novia, Pierre Lemaitre
- El lector, Bernhard Schlink
- Matemos al tío, Rohan O’Grady
3/5
- El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
- Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
- La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
- El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
- La brisca del cinco, Marco Malvaldi
- Se sabrà tot, Xavier Bosch
- Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
- La chica del tren, Paula Hawkins
- El guardian invisible, Dolores Redondo
- Coraline, Neil Gaiman
2/5
- Les mans del drac, Sebastià Bennasar
- Alta fidelidad, Nick Hornby
- La hora de las sombras, Johan Theorin
1/5
- Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
- En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames
SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO
- Los cuerpos extraños
- La marca del meridiano
SÈRIE KAY SCARPETTA
- Causa de muerte
- Cruel y extraño
- Un ambiente extraño
- La jota de corazones
- Una muerte sin nombre
- La granja de cuerpos
SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett
- Pies de barro
- ¡Voto a bríos!
- Hombres de armas
- ¡Guardias, guardias!
SÈRIE HARRY BOSCH
- El eco negro
SÈRIE HECTOR SALGADO
- Los amantes de Hiroshima
- Los buenos suicidas
- El verano de los juguetes muertos
SÈRIE KOSTAS JARITOS
- Defensa cerrada
- Noticias de la noche
- Suicidio perfecto
S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):
- Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik. Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
- Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
- El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
- Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
- Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
- El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
- En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.
Caram, quina llista més espectacular! És cert que predomina la novel·la negra, però són una bona pila de llibres, ja m’agradaria a mi! I em sap greu també que només coincidim en tres, Bosch, Bennasar i Hawkins. Espero seguir llegint les teves ressenyes i els teus comentaris sobre llibres, al ritme que sigui, i a veure si jo puc augmentar-lo una mica. Ens llegim!
Home Xexu, es que tu ets un home molt ocupat! Ja et vaig donar la meva opinió, que trobo molt valuós que tot i estar tan ocupat guardis un petit espai del teu temps per la lectura. Només coincidim en tres aquest any, però m’he remirat el teu blog varies vegades i tenim moltes lectures en comú. I recordo clarament que vas ser la teva ressenya la que em va animar a llegir Les mans del drac!
Jo, més que ocupada, es que sóc molt rondinaire. Per això he decidit com a proposta d’any nou rondinar menys i actuar més. Al pròxim nadal veuré si me n’he sortit bé, hehe
Coincidim amb cinc llibres i una serie, la de Salgado… encara que no tots llegits aquest any. Una bona llista 🙂
I perquè no has vist els que em fas apuntar! hahaha Fas molt de país i això em va bé perquè admeto (una mica avergonyida) que jo no en faig gaire, i aquest any m’agradaria solucionar-ho.
Ai, la novel·la negra ens porta de cap, jeje. Jo sóc una addicta a la sèrie Bevilacqua-Chamorro, no sé què té que m’enganxa.
De la resta coincidim bastant, em quedo amb El lector, que no he llegit encara.
I si segueixes amb aquest ritme lector et felicito!
Gràcies Botika!
També em considero addicta a Bevilacqua-Chamorro, va ser conèixe’ls i llegir-me tots els llibres publicats gairebé un darrera l’altre. A veure si aquest any cau un de nou!
El lector està molt bé, satisfà saber que hi ha vida més enllà de la novel·la negra 😉