ROSEANNA (Martin Beck 01), Maj Sjöwall & Per Wahlöö

roseanna_ok_300x457

Títol original: Roseanna
Traducció: Cristina Cerezo Silva
Editorial : RBA Libros
Col·lecció: Serie Negra
272 pàgines. Any publicació: 1965

Mentre draguen l’enclusa de Motala (Suècia), apareix el cadàver nu i amb aparents signes de violència d’una jove. Desconèixer la identitat de la víctima i com va anar a parar el seu cos a l’aigua dificultarà molt la caça al seu assassí. Una feina àrdua per l’inspector Martin Beck.

Roseanna és la primera novel·la protagonitzada per l’inspector Martin Beck, publicada al 1965. És evident que des d’aleshores els procediments policials han canviat una barbaritat, però llegint-lo amb prou feines se li nota el pas del temps. És molt fàcil situar-se en l’època, i s’agraeix les mancances tecnològiques perquè tot queda enfocat a aguditzar l’ingeni, que és el que sempre m’ha agradat de les novel·les policíaques/detectivesques. Això fa que trobi el procediment tan interessant com esbrinar l’assassí, i encara que passin mesos per resoldre el cas m’he deixat guiar en comptes d’impacientar-me i voler-me avançar als esdeveniments.

Roseanna és considerada per molts com la mare de la novel·la nòrdica actual, com ens comenta el recentment desaparegut Henning Mankell en el pròleg. I certament és similar a moltes sèries negres d’avui, però si hi ha quelcom que la fa diferent es que Roseanna, la víctima, no queda en segon (o tercer) pla, si no que tant ella com l’assassí són el leitmotiv de la novel·la. En quant a Martin Beck, aquí sí que es repeteixen els cànons habituals: un inspector capficat en el cas i que arrossega problemes de salut, amb un matrimoni infeliç i uns fills adolescents que s’intueixen un pèl insuportables.

RBA la va reeditar el passat novembre i vaig aprofitar l’ocasió per demanar-li al Tió que me la regalés. Un cop a les mans vaig veure que és una edició molt maca, tot i el cadàver de la portada.

Nota: 4/5

Advertisements

8 pensaments sobre “ROSEANNA (Martin Beck 01), Maj Sjöwall & Per Wahlöö

    • Roselles diu:

      Hahaha!
      Primer: No havia deixat de fer ressenyes! Però quan estic de vacances no puc llegir, i entre el nadal i alguns dies que em devien, poques ocasions he tingut.
      Segon: Síiiiii, més novel·la negra! Però aquesta va ser revolucionària dins el gènere negre nòrdic, quasi podria dir que he llegit un clàssic! No és com dir “buah, una altra novel·la negra…”.
      Tercera: Mira qui parla, l’”oh sorpresa, més novel·la de ciència-ficció/fantasia! ” 😛

  1. Botika diu:

    A part de Mankell no pensava llegir de moment més novel.la negra nòrdica, però la poses tanbé que me l’apunto.
    I jo encantada de les teves ressenyes de novel.la negra 😉

  2. bruixeta diu:

    la novel·la nòrdica, sobre tot la negre, és de les meves preferides… així que prenc nota per quan tingui una baixa a la llista

    • Roselles diu:

      No n’he llegit molta (de negre nòrdica) però crec que aquesta és un pèl diferent, no he notat el distanciament que acostumo trobar entre els protagonistes i el lector. Per això m’ha agradat més del que solen agradar-me.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s