EL CLUB DE LA BUENA ESTRELLA, Amy Tan

buena estrella

Títol original: The Joy Luck Club
Traducció: Jordi Fibla
Editorial : Tusquets Editores
Col·lecció: Andanzas
338 pàgines. Any publicació: 1989

El club de la bona estrella és una reunió periòdica de quatre dones xineses per jugar al mah-jong. La mort d’una d’elles portarà la seva filla a substituir-la, i així s’inicia la història (històries) de cada una d’elles i de les seves respectives filles i les tenses relacions que mantenen, ja que ambdues generacions semblen incompatibles tant per vivències personals com per les diferències culturals.

Confessaré que no el vaig agafar amb gaires ganes, el tenia a casa arrel d’un saqueig a casa d’uns familiars (un dia haig de parlar d’aquest saqueig i de tot el que en vaig treure). Però en les primeres pàgines de seguida vaig intuir que m’agradaria molt, i ho vaig encertar de ple. El club de la buena estrella és un recull de relats del passat i el present, lligats entre sí pels fils familiars entre mares i filles. Les primeres relaten marcades experiències molt lligades a la cultura xinesa en que s’hi barreja la guerra, fam i pobresa, amb supersticions que em recordaven al famós Feng Shui i que per poc creíbles que siguin em deixaven un pòsit d’incertesa. Les filles en canvi, nascudes i criades com a nord-americanes, tenen unes vivències i manera de fer molt diferent a la de les seves mares, i això provoca que siguin incapaces d’entendre’s entre elles, comportant una convivència força difícil.

M'ho sé montar bé.

M’ho sé muntar bé.

L’única contra que hi he trobat (i n’assumeixo la culpa) és que anava una mica confosa amb el nom de cada una d’elles, de manera que sovint no sabía qui era la mare o la filla de qui, i quina història havien viscut anteriorment. M’hagués anat bé fer-me una petita guía, però em vaig conformar en mirar les pàgines anteriors. Mal fet.

Nota: 4/5

Anuncis

8 pensaments sobre “EL CLUB DE LA BUENA ESTRELLA, Amy Tan

  1. XeXu diu:

    Un llibre d’aquests que coneixes perquè el veus aquí i allà, però que no m’he plantejat llegir mai. Així a priori, penso que no em diria gaire res.

    Precisament aquest divendres vaig de saqueig. El típic ‘canvio de pis’ o ‘vaig a viure fora’ o ‘ja no hi cabem a casa’ i em desfaig d’una bona colla de llibres. A algú li interessa? Emoticones diverses que passen per la ment i en XeXu cap allà. I la Roselles també, pel que sembla.

    • Roselles diu:

      L’he trobat un llibre apte per tots els gustos i perquè agradi a tothom, no sabria encarar-lo cap un públic específic. Et pot agradar més, et pot agradar menys, però dubto que algú li agradi tan poc com per penedir-se.
      S’han d’aprofitar aquestes ocasions, i tant! A mi m’ho van plantejar com “o vens a triar els que vols JA o van cap a les escombraries”. A les escombraries!!!!! Ja m’hagués agradat adoptar-los a tots, però no va poder ser.

      • XeXu diu:

        Saben com tocar-nos la fibra, Roselles. Davant d’aquesta amenaça, qui no podria anar-hi corrent? I saps què, en aquell saqueig del que et parlava vaig ensopegar amb aquest llibre precisament, així que no vaig poder fer altra cosa que portar-lo a casa. Culpa teva! No sé si el llegiré, o quan, però ja s’espera a la lleixa al costat dels altres 80 pendents que tinc. I segueix pujant.

      • Roselles diu:

        Ostres Xexu! Oi que ja havíem parlat dels “senyals” que ens envíen els llibres? Doncs això és un megasenyal! Aquest havia d’estar a la lleixa sí o sí! No pregunto perquè entenc que m’ho confirmes, que realment tens físicament prop de 80 llibres a casa pendents de que els llegeixis. I creixent! Això sí que és diògenes literari, o siguem cultes, diguem tsundoku. Ets un tsundokista! Hahaha

  2. Botika diu:

    Aquest precisament no l’he llegit i l’he tingut uns quants cops a les mans. Els dos que he llegit, “La hija del curandero” i “Un lloc sense nom” em van agradar força, sobretot l’últim.
    Crec que aquesta diferència cultural de què parla entre mares i filles aviat la veurem per aquí també. Si finalment em decideixo, faré un esquema amb els noms…

    • Roselles diu:

      La diferència ja la tenim aquí Botika! Hi ha moments que em veia reflectida amb la meva mare, aquella manera de xocar perquè les coses abans es feien diferent, o la gent es portava de diferent manera.
      M’apunto el que em recomanes, m’ha agradat molt la manera d’escriure de l’Amy Tan, gens recargolada, molt planera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s