LES GENERACIONS ESPONTÀNIES, MAR BOSCH

generacions-espontanies

Editorial : Edicions Del Periscopi
Col·lecció: Escafandre
192 pàgines. Any publicació: 2016

L’Eva porta molt de temps a l’atur i sense gaires esperances de trobar feina, tot i l’entrevista que té a l’endemà. Però sorprenentment al director general li interessarà molt el curiós currículum laboral que li farà exposar detalladament.

Una entrevista de feina és el fil que serveix per lligar un recull de relats que bé podrien ser independents entre ells. Són històries estrambòtiques i simpàtiques, amb un toc fantàstic, però de les que he trobat a faltar un punt de mala llet. La segona part, que comença un cop finalitzada l’entrevista, té unes diferències notables amb la primera. La protagonista no sembla la mateixa, amb una resolució i unes decisions que no les veia pròpies del personatge que havia conegut fins ara. I la història pren un gir del que no hi trobo la raó de ser, agafant una dolçor de mil Amèlies que m’ha costat molt de pair.

El plantejament m’ha recordat a Amado Monstruo de Javier Tomeo, més àcida i fosca, on l’entrevista de feina girava entorn a la mare de l’entrevistat. La novel·la de la Mar Bosch és jovial, una mica naïf, i no ho dic pejorativament. Per uns pot ser virtut, i per altres defecte. I a mi, tot i que l’he llegit d’una revolada, no m’ha seduït.

Nota: 2’5/5

Advertisements

6 pensaments sobre “LES GENERACIONS ESPONTÀNIES, MAR BOSCH

  1. XeXu diu:

    Tinc la impressió que ningú aprova ni aprovarà la segona part del llibre, no s’entén de cap manera. La veritat, si aquella part s’ha de prendre amb ironia, no la vaig entendre. Per mi és una cagada. El que sí que em va agradar força va ser la part de l’entrevista, em va divertir i la vaig trobar ben escrita. No la compararia amb res, perquè no em va recordar a res, i la vaig trobar més que correcte. Va ser aquesta part la que em va fer puntuar-la millor que tu, però reconec que la darrera part és per castigar-la i penalitzar-la força.

    • Roselles diu:

      MIraré de posar-me al dia amb els altres blogs de llibres, però fins ara, exceptuant la teva crítica, només he sentit lloances.
      Com que intento fer posts breus passa el que passa, que deixo coses a mig explicar. Però tranquil, ara et dono la tabarra: Que el plantejament de la novel·la, l’entrevista de feina, em recordés a l’obra de J. Tomeo va ser un al·licient per comprar-la. I perquè: doncs perquè, com en aquella novel·la, m’imaginava dos fronts, el que ofereix la feina i l’entrevistat, com si ho poguessis veure, quasi com una obra de teatre. Però en aquest cas l’entrevista només és l’excusa (dèbil) per encaixonar un llibre de relats amb certa semblança temàtica, i suposo que d’aquí també ve aquest final que ens han endossat.

  2. Un món de llibres diu:

    El tenia a la llista de possibles, però això de la “dolçor de mil Amèlies” m’ha fet una mica de mala espina. Tot i això em quedo amb el conjunt i que és divertit i estrambòtic, no el descartaré abans d’hora.
    Gràcies per la ressenya!!
    Marta.

    • Roselles diu:

      Tampoc m’ha semblat un mal llibre. Però agafant d’exemple el de la Buncle que vas llegir recentment, m’ha mancat l’equilibri que li dona la malícia que tenen els secundaris d’aquell llibre amb la bondat de la protagonista.
      Gràcies per la visita Marta!

  3. Botika diu:

    Ufff, ara no sé què fer. Per una banda la ressenya d’en Xexu em va animar, sense entusiasme però, a llegir-lo, esperava la teva opinió i vés per on, no és gaire bona.
    Són poques pàgines, potser li donaré una oportunitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s