VIAJO SOLA, SAMUEL BJORK

portada-viajo-sola

Títol original: Det henger en engel alene i skogen
Traducció: Martin Simonson
Editorial : Suma
560 pàgines. Any publicació: 2014

L’inspector Holger Munch necessita l’instint de la intuïtiva policia Mia Kruger per resoldre un esgarrifós cas: l’aparició d’una nena penjada d’un arbre i empolainada com una nina, amb un cartell que li penja del coll on diu “Viatjo sola”. Però la Mia té altres plans: després de la tràgica mort de la seva germana i que ella matés posteriorment i en acte de servei al culpable indirecte de la seva mort, s’ha proposat marxar aviat d’aquest món. Així que s’ha agafat una caseta al mar, s’ha allunyat de tothom i viu enterbolida per les pastilles i l’alcohol que va consumint fins que arribi el moment de suïcidar-se, dia que ja té marcat ja al seu calendari.

Vaig llegir Viajo sola les passades vacances, entre mar i muntanya, i és just el que necessitava en aquell moment: una entretinguda lectura d’estiu del gènere que més m’agrada. I em vaig arriscar amb una novel·la nòrdica, a mi que no em fan gens el pes perquè generalment trobo els personatges insípids. Així que quan dic que no sembla nòrdica, personalment trobo que és una virtut.

Amb Viatjo Sola vaig participar al concurs The Other Readers del blog TuMateix Llibres (clickeu a la imatge).

Enganxa, és crua en justa mesura, i tot i els clixés habitualment presents en el gènere amb els seus cliffhangers, drames personals dels protagonistes e històries secundaries que aparentment no tenen res a veure amb la trama principal, se’n surt amb un èxit relatiu dels més que evidents intents d’allunyar-se d’ells.

Viatjo sola va tenir cert èxit en el seu moment, el que ha donat peu a que recentment s’hagi publicat la segona entrega de la parella policial Munch-Kruger, El mussol.

Nota: 3/5

Advertisements

4 pensaments sobre “VIAJO SOLA, SAMUEL BJORK

  1. XeXu diu:

    Doncs pinta molt interessant! Penso igual que tu respecte els nòrdics, però has aconseguit interessar-me amb l’explicació. No sé si el llegiré, perquè en tinc una pila, però si el veig per alguna banda… qui sap. Aviat en llegiré un d’un islandès, que ja toca.

  2. Botika diu:

    Em sembla que de moment passo, si haig de llegir un nòrdic ara sens dubte seria Henning Mankell.
    A més, trobo molt esgarrifós el cas.

    • Roselles diu:

      El cas és esgarrifós, sí. Però també depen molt de l’autor com ho relata, a què li dona importància i què vol provocar al lector, per això dic que és cru però en justa mesura, impressiona però et deixa seguir. En canvi aquest estiu vaig intentar llegir Irène d’en Pierre Lemaitre, que comença amb l’assassinat de dues prostitutes, i al final el vaig tenir que deixar perquè era sadisme pur i dur. La novel·la negra m’interessa més per la investigació que per la brutalitat, i et juro que en Lemaitre em va fer regirar l’estómac, molt gore. I no treu que té moltíssims fans encantants amb la seva saga del Camille Verhoven.

      Henning Mankell sempre és una boníssima opció 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s