HARRY POTTER I LA PEDRA FILOSOFAL, J.K. ROWLING (SÈRIE HARRY POTTER 01)

portada_harry-potter-i-la-pedra-filosofal-rustica_jk-rowling_201607140849

Títol original: Harry Potter and the Philosopher’s Stone
Traducció: Laura Escorihuela
Editorial : Empúries
Col·lecció: Sèrie Harry Potter
304 pàgines. Any publicació: 1997

Des de que tenia només un any, en Harry Potter (mal)viu amb els seus oncles i l’insuportable del seu cosí Dudley. Però en el seu onzè aniversari, tot i les traves que hi posa el seu oncle, rep una carta que li porta un esser gegantí anomenat Hagrid. La carta és l’acceptació a l’escola de bruixeria de Hogwarts, i d’aquesta manera en Harry s’assabenta que ell és un bruixot, que també els seus pares foren bruixots, i que no van morir en un accident de cotxe si no que els va assassinar “l’Innombrable” bruixot Voldemort. Amb la seva entrada a Hogwarts en Harry coneixerà tot un món de màgia i farà gran amistat amb dos alumnes més, en Ron i l’Hermione.

Des de que vaig veure la pel·lícula al cine li tenia una mica de mania al Harry Potter, perquè em va avorrir i no vaig entendre gaire de què anava tot plegat. I tot i així, em vaig animar a llegir el llibre. Dos circumstàncies em van empènyer a fer-ho: la primera es que després de l’última lectura (la re-lectura de Wilt d’en Tom Sharpe) no tenia molt clar què em venia de gust llegir. I la segona, que de tots els llibres que tenien al súper era el que vaig trobar més acceptable (sí, sóc d’aquelles persones que compra els llibres a l’Amazon i als supermercats, afuselleu-me).

Mentre aprofitava el meu dret com a clienta deixant que la meva filla s’ho passés pipa al parc de boles que posen a disposició dels nens, vaig asseure’m a terra, recolzada a una columna i amb els genolls arronsats, a llegir el Harry Potter. Només em faltava xarrupar una coca-cola per sentir-me com una adolescent. Però al cap de 20 minuts l’esquena i el cul em recordaven que tinc trenta… i tants.

Però tant li fa l’edat quan es tracta d’en Harry Potter, i seria molt egoista etiquetar-lo per un públic únicament infantil/juvenil. En Harry Potter és apte per tots els públics, segurament no a nivell individual però sí general.

Des de les primeres planes la història fila molt bé, t’endinsa en un món màgic amb naturalitat i a més l’autora té una capacitat increïble per fer de la senzillesa una virtut (mentre llegia li he agraït moltes vegades aquesta virtut). M’ho he passat molt bé amb les aventures i aprenentatges d’en Harry Potter i els seus companys, sobre el món que rodeja Hogwarts, sobre l’escola i els seus professors. Sóc una mica dura d’enteniment quan es tracta de fantasia i ciència-ficció, però aquí no he tingut cap problema en endinsar-me en aquest món fantàstic. Si fins i tot he entès les normes del Quidditch! I a la primera!

En fi, perquè després diguin que no pots trobar bons llibres al súper.

Un apunt:

philostone

He tornat a veure la pel·lícula, 15 anys després. És innegable que és molt fidel al llibre, fins i tot en els diàlegs, i té l’al·licient de posar-hi una cara a tots els personatges i de poder gaudir d’actors com l’Alan Rickman. La novel·la m’ha ajudat a emplenar alguns buits i a entendre millor algunes situacions, però la pel·lícula, de nou, se m’ha fet llarga i pesada. Probablement no sigui una opinió unànime, però al meu parer, un cop més, el llibre surt guanyat.

Nota: 4’5/5

Advertisements

9 pensaments sobre “HARRY POTTER I LA PEDRA FILOSOFAL, J.K. ROWLING (SÈRIE HARRY POTTER 01)

  1. McAbeu diu:

    No l’he llegit mai, ni aquest ni cap altre de la saga, i he d’admetre que si no ho he fet és justament perquè el tenia catalogat com a literatura per adolescents i em feia mandra. Veig, pel que dius, que no és tan així i que potser es mereixeria donar-li una oportunitat. A veure si algun dia m’hi animo.

    • Roselles diu:

      No treu que has de ser conscient del que llegiràs. Et poso d’exemple L’illa del tresor, que abans de començar-lo ja saps que és juvenil i d’aventures, i t’ho passes pipa llegint-lo tinguis l’edat que tinguis (jo en tenia 29 quan el vaig llegir). El més important és l’esperit de cada un 🙂

  2. Pons diu:

    Mira que jo sempre defenso la fantasia, però Harry Potter…? Que consti que només he vist la primera pel•lícula, la segona i tres quartes parts del final de la última (tenia un al costat que m’anava explicant què passava). Les dos primeres em van deixar fred, i la última com a mínim hi ha acció.

    PS: Quin mal hi ha comprar els llibres als super i al Amazon? Les llibreries són un negoci obsolet, allargar-ho es només una agonia, sentimentalment les pots defensar però no són un negoci de futur.

    • XeXu diu:

      Podria aprofitar per afusellar la Roselles pel que ha dit, però se’m passen les ganes quan li llegeixo a en Pons que les llibreries són negocis obsolets i la resta de coses execrables que diu. Així doncs, em vaig a dedicar a comentar el post com déu mana i sense fer referència a les fonts de llibres de la ressenyaire, perquè ara li tinc més mania a en Pons. Què carai, ja li tenia igualment.

    • Roselles diu:

      Ah! Aquí hi ha debat! Primer contesto a en Pons:

      Trobes en Harry Potter indefensable? Doncs donava per fet que l’havies llegit. No el puc comparar amb altres sagues de fantasia que llegeixes perquè no n’he llegit, però no tens curiositat per saber com és que el Harry Potter té milers de fans, tant joves com adults? Com és que 20 anys després de la seva publicació encara es ven, se’n parla, es reedita, es llegeix?

      I sobre les llibreries: Segons els CIS, en el ranking de lectors, les parelles amb fills menors de 18 anys que llegeixen és la segona més alta, darrera de la dona soltera que viu amb els pares. És a dir, els pares podem ser uns clients potencials de les llibreries, però per a que els pares visitem una llibreria s’han de donar unes condicions òptimes, que bàsicament es resumeix en temps lliure. Sense obligacions i sense criatura, per aquella tendència que tenen a convertir-se en dimonis de Tasmània en espais reduïts plens de coses per tocar.
      Ara bé, en quin negoci trobaràs més famílies que en un súper? Estàs en plena tasca familiar, i de sobte trobes un oasi en forma de llibres. Doncs els pares lectors amb fills menors de 18 anys s’hi estan una estona, petita, la que es poden permetre, i on els fills també s’entretenen agafant contes, tocant-los i mirant-los (com fan els papes però en versió maldestre) i els papes no tenen la sensació d’estar estressant a cap llibreter. I bàsicament pel mateix es compra a l’Amazon, per la falta de temps lliure.

      I defenso les llibreries, però entenc en Pons. Les defenso no només per sentimentalisme, si no pel sentit pràctic. Prefereixo anar a la llibreria a triar i remenar i emportar-me immediatament el llibre triat, també passar-hi l’estona, veure i tocar les edicions (prefereixo gastar-me un duro de més que comprar una edició semblant al Booket). Però és molt difícil abastar un mercat tan ampli en una sola botiga i alhora vendre suficients llibres que costen un ronyó (parlo de les novetats) per mantenir-se.

  3. XeXu diu:

    Jo era de ‘El senyor dels anells’ i per tant no podia ser de Harry Potter. Les pel·lícules van sortir amb poc temps de diferència, i jo em vaig decantar per Tolkien, encertadament, penso. Sempre m’havia negat a llegir Harry Potter, quan, per exemple, he llegit el Silmaríl·lion dos cops, i el Hobbit també. Però molts anys després, amb la sèrie ja acabada, algú em va insistir prou, i jo volia complaure-la també, i vaig començar a llegir, en anglès, ni més ni menys. Vaig llegir-ne tres i val a dir que he de reconèixer que estan molt ben fets. Els personatges evolucionen amb els llibres, cadascun equival a un any escolar, i tot està molt ben trobat i treballat. Com a llibres de fantasia adolescent, aptes també per grans, estan molt bé. El quart ja era molt més gruixut i m’hagués costat llegir-lo en anglès. A més, vam deixar d’interessar-nos amb aquella persona, així que total… Però ja et dic, no tinc ànsies de llegir-ne més, però els tres que vaig llegir he de reconèixer que estan bé.

    Per cert, també vaig llegir Wilt (només un cop), i em va agradar a mitges, pel que recordo.

    • Roselles diu:

      Vaig intentar llegir El senyor dels anells i no vaig poder… i això que m’havien regalat la trilogia. O precisament per això vaig intentar llegir-la, perquè me l’havien regalat (una situació semblant a la teva, no? llegir per complaure un altre), sense que jo mostrés cap interès ni per les pelis, que no les vaig veure fins molts anys després d’estrenar-se. Sincerament, prefereixo mil harry potters que un Tolkien. Espero que tot plegat no t’hagi provocat un cobriment! hahaha Però va, admeto que en pelis prefereixo la saga dels anells, eh?
      Si dius que et va agradar en HP encara m’animes més a continuar llegint. Tinc molta curiositat per saber si m’agradarà perquè el segon llibre si que no tinc ni punyetera idea de què va, i ja no tinc al cap la peli per imaginar-me com rodarà tot.

      El Wilt el vaig llegir fa molts anys i no em va agradar gaire, però era conscient que m’esperava una altra cosa. Es que què t’has d’esperar si la publiciten com una de les millors novel·les còmiques publicades! El segon cop molt millor. Suposo que un dia d’aquests faré ressenya.

  4. Botika diu:

    No cal sentir-se malament per comprar llibres al súper, faltaria més, cadascú els compra on pot, l’important és comprar-los i sobretot llegir-los. A mi també m’agraden més les llibreries, però a vegades no hi ha temps de triar i remenar amb carinyo en aquests obsolets establiments, com diu en Pons. Que consti que no comparteixo la seva opinió, però tampoc li tinc mania ;).
    Doncs jo els tinc tots a casa i mai de la vida m’he plantejat llegir-los, perquè el gènere fantàstic no m’agrada gaire. Potser algun dia m’animo, tenint en compte l’opinió que en dones, el que sí que tinc clar és que “El senyor dels anells” és massa per mi. I és que jo sóc més gran que vosaltres…

    • Roselles diu:

      L’has clavat Botika, “no hi ha temps de triar i remenar amb carinyo”. Perquè comprar llibres no és com comprar roba o llet. I quan m’acosto a un d’aquests oasis dels súpers no ho faig de la mateixa manera a la que m’acosto a qualsevol altre producte de qualsevol altra botiga, no té res a veure.
      No crec que l’edat sigui una gran barrera, no? Vull dir que a partir de certa edat tots som adults, i encara que els llibre els encaren a cert tipus de persones (gènere, edat), realment depèn molt del teu gust literari acostar-te o no a segons quin tipus de literatura. Quan em van regalar El senyor dels anells tenia uns 20-22 anys i no vaig poder amb ell, anys més tard ho vaig intentar de nou i res. Clar que el Harry Potter està encarat per nens a partir de 9 anys, i potser per això m’ha estat més fàcil llegir i gaudir-ho hehehe

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s