A LA COLÒNIA HIDRÀULICA I ALTRES CONTES, SÍLVIA ROMERO I OLEA

colonia-hidraulica

Editorial : Pagès Editors
Col·lecció: Proses
120 pàgines. Any publicació: 2016

A la colònia hidràulica i altres contes, obra guanyadora del premi de narrativa Vila Ametlla de Mar 2016, és un recull de relats amb la mort com a tema principal. L’autora comenta a l’epíleg que els relats van sorgir per la necessitat d’esbargir-se, banalitzar i passar pàgina arrel d’haver tractat anteriorment un tema tan cru com els dels nens soldats, així que els tretze contes (un llibre sobre la mort havia de portar el número del mal auguri d’una o altra manera) tenen un punt irònic, fins i tot còmic, movent-se entre la fantasia i el suspens. El contes són curts, amb un vocabulari molt acurat però alhora gens dificultosos, cosa que m’encanta perquè no trenca el ritme de la lectura. Com a anècdota personal, alguns del contes els vaig llegir en les varies visites que he tingut al dentista aquests dies. Endinsar-me amb tanta facilitat a les històries m’ha esbargit i alleugerit l’angoixa que sempre m’acompanya en aquest lloc.

Amb la lectura del primer relat, Els esperits no menteixen, que tracta sobre uns adolescents i el joc de la ouija, ja no em vaig poder treure la sensació de que era un llibre encarat al jovent. Em va posar nerviosa com recordo que em posaven alguns dels llibres de terror que llegia de joveneta, i pensava que una història així són de les que triomfen entre aquest públic, siguin o no lectors habituals. I aquesta idea s’anava consolidant mentre avançava la lectura de les altres històries.

Alguns dels relats estan carregats d’una gran dosi de fantasia, i es nota que l’autora s’hi sent a gust amb el gènere. Encara que la fantasia i jo no hem sigut mai companyes de viatge, no deixa de ser curiós llegir com es procura l’alimentació un peix mutant o què pot passar al entrar dins d’un famós quadre. I això passa perquè els relats tenen la mida justa. Com si es tractés d’un piscolabis, pots picar i t’envalenteixes a tastar altres gèneres sense empatx (sí, la metàfora és producte dels recents àpats de Nadal).

Però els relats que més m’han agradat són els de realitats alternatives, com a Ens coneixem?, on dos aparents desconeguts intenten esbrinar què els uneix, o el relat que li dóna el nom recull, on a més l’acompanya una macabra historia sobre un innovador mètode per obtenir aigua. També he gaudit, com no, amb els que tenen un punt de terror, com Imaginacions!, o els de suspens com All i julivert i Objectiu comú, que a més se li suma un gir sorpresa.

Amb A la colònia hidràulica i altres contes he començat molt bé aquest nou any en el que tinc la intenció (a principis d’any sempre ens posem alguna intenció) d’obrir-me més a altres tipus de lectures, sortir de la meva zona de confort. Posar-me de màxima la dita de “si només fas el que saps fer, mai seràs millor del que ets ara”. I com a mínim això es seguirà complint en la pròxima ressenya.

Nota: 3’5/5

Anuncis

6 pensaments sobre “A LA COLÒNIA HIDRÀULICA I ALTRES CONTES, SÍLVIA ROMERO I OLEA

  1. McAbeu diu:

    No l’he llegit encara, així que del llibre no diré res.
    Però si que vull comentar el teu propòsit pel 2017 perquè és el mateix que jo em vaig fer ja fa alguns anys. No recordo si va ser per any nou però si que un dia vaig decidir que volia provar tot tipus (gairebé) de lectures i estic molt satisfet d’aquella decisió, m’he trobat sorpreses molt agradables en aquest sentit. Espero que a tu et passi el mateix.

    • Roselles diu:

      Gràcies pels bons desitjos McAbeu. De moment l’experiència està resultant molt enriquidora, només per les dues últimes lectures ha valgut la pena.

  2. XeXu diu:

    Veig que tots coincidim en ‘ Ens coneixem?’, probablement deu ser un dels millors relats per la sorpresa que t’emportes. A mi també em va sorprendre gratament, tots els relats tenen alguna cosa que no t’esperes, enfocaments diversos, i bones dosis d’ironia i mala llet. Per tant, un recull que fa bo de llegir.

    Per altra banda, bon propòsit per començar aquest any. Jo també vaig fer aquest canvi de paradigma, i m’he emportat molt bones sorpreses, i també de dolentes, és clar. El blog em va ajudar a augmentar la diversitat i el ventall d’autors i estils, i és una bona cosa. Ja ho anirem veient!

    • Roselles diu:

      Sí, ha estat una lectura molt entretinguda. Fa un parell de mesos que vaig ben perduda, a veure si aquesta setmana em passo pel Llibres i punt! i recupero el temps perdut, i de pas em dones idees. Em fa patir no saber quina serà la pròxima lectura, que a més de començar l’any amb bons propòsits (i bones lectures) també l’he agafat amb embranzida!

  3. Sílvia Romero i Olea diu:

    Roselles:

    Gràcies per la lectura i la ressenya del recull de relats. I com acostuma a passar: és ben curiós quins són els contes que agraden a una o altra persona. Cada lector té les seves preferències, això està clar.

    Gràcies,

    Silvia Romero

  4. Anònim diu:

    Sempre dic que no m’agraden els llibres de relats curts, però cada cop més em trobo amb recomanacions blogaires que m’animen a llegir-ne i després resulta que m’agraden.
    Per tant, me l’apunto, però espero que no sigui per a la consulta del dentista 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s