Títol original: 84, Charing Cross Road
Traducció: Javier Calzada Jiménez
Editorial : Anagrama
Col·lecció: Edición Limitada
132 pàgines. Any publicació: 1970
84, Charing Cross Road és la correspondència real que va mantenir l’autora amb en Frank Doel, cap de vendes de la llibreria Marks & Co., començant a finals dels anys 40 i allargant-se quasi 20 anys. A través d’aquesta correspondència ens assabentem que a l’Helene, escriptora i guionista autodidacta, li interessen llibres bastant especials, difícils de trobar a Nova York (difícil de trobar a Nova York, tu) perquè a més els vol amb una edició acurada. A través d’un anunci decideix provar sort amb una llibreria a l’altra cantó de l’atlàntic, en una Anglaterra ressentida pels efectes de la guerra i on hi ha més problemes per trobar menjar que llibres. Frank Doel s’encarregarà durant aquests anys de proveir a l’Helene de les lectures més diverses, que ella agrairà amb obsequis, convertint-la en la clienta predilecta de tots els treballadors de la llibreria.
És un llibre absolutament encantador. L’Helene de seguida es mostra com és, divertida, generosa i una mica estrafolària, i pel contrari tenim en Frank, amo d’aquella mena de correcció tan anglesa, seriós però molt disposat. Durant els anys que durarà aquesta correspondència hi participaran altres membres de la llibreria, també la dona d’en Frank i fins i tot una veïna!
És fàcil llegir-lo amb un somriure permanent, tant pel caire que agafa aquesta aventura epistolar com per algunes de les manies de l’Helen sobre els llibres, que són completament comprensibles i fins i tot compartides per molts lectors. També m’ha produït una enveja sana per la relació de proximitat que sorgeix entre aquestes persones en una època en que parlar d’internet seria equivalent a parlar de ciència ficció. Em fa reflexionar sobre si avui dia som més a prop de tothom però alhora les formes ens fan estar més lluny que abans de que sorgís aquest avanç tecnològic.
I bé, tota aventura té el seu final. I a mi aquest final em va provocar quelcom així (i no exagero):
No es que sigui un llibre dramàtic, i tampoc diria que em va agafar per sorpresa el què passa (s’intueix només obrint el llibre). Però vaig agafar molta estima a tots els personatges i no vaig poder (ni voler) evitar els sentiments que em va provocar. Si s’ha de plorar, doncs plorem!
Nota: 5/5
LLIBRES & ROSELLES 
Un llibre d’aquests que el mires i descartes immediatament, però has aconseguit interessar-me! Ostres, per com ho expliques m’has fet venir ganes de llegir-lo. Si se’m torna a creuar per davant aquest cop no el deixaré passar.
Veig que aquí intentes passar-te per conill verd… Molt enginyós, he de reconèixer!
M’ha passat com en XeXu mira, l’anoto a la llista de pendents.
Apa! Avui he descobert el teu blog… i m’encanta de la mateixa manera que em va encantar aquesta novel·la! Tot i que la meva preferida d’aquestes edicions limitades que va treure Anagrama va ser Sostiene Pereira, te’l recomano molt!!
Em quedo per aquí!
Un 5/5!! Volies dir un 5/10, potser? I encara en parles d’ell com si fos gran cosa…
No t’enganyis, avui dia ja no estàs a prop de ningú que no sigui l’ordinador personal, el mòbil o el tablet. A més a més, què pretens? Que algú t’expliqui la seva vida tal cual i sense pensar en les conseqüencies de poder trobar-se amb els detalls més intims de la seva vida repartits per tot el gran Internet??