LA PLAYA DE LOS AHOGADOS, Domingo Villar


Editorial : Siruela
Col·lecció: Políciaca
448 pàgines. Any publicació: 2009

La playa de los ahogados és la segona novel·la protagonitzada per l’inspector vigués Leo Caldas, acompanyat sempre del rude del seu ajudant, Rafael Estévez.

Un conegut mariner de la zona apareix mort a la platja. Els que el coneixien donen per fet el suïcidi: era un tipus solitari que arrossegava una traumàtica història des de feia anys, una història que tornava a fer acte de presència de forma estranya. Però certs indicis fan pensar a l’inspector Caldas que tot és un muntatge, i que forçadament haurà de resoldre el passat per entendre el present.

Sincerament, quasi no recordo Ojos de agua, la primera novel·la de l’inspector Caldas,i al blog només vaig fer-hi un breu apunt. Així que l’he agafat i tinc els dos llibres, un al costat de l’altre, per comparar. Apostaria que m’ho he passat millor amb aquesta última novel·la, encara que m’ha costat arrancar. Trobo que l’inici està una mica muntat per qui ja coneix el personatge, de manera que qualsevol cosa que no formi part de l’argument principal, qualsevol minúcia, ja és d’interès perquè prèviament ja t’interessa el personatge. Agafo els dos llibres i em donen la raó: el primer, on coneixem Caldas, a l’inici l’autor ja posa tota la carn a la graella. En res sabem que la víctima està bevent la que serà la seva última copa, en res sabem unes de les peculiaritats de la feina d’en Caldas, i en res coneixem el caràcter bàrbar del seu ajudant (menys de 5 minuts he trigat en llegir-ho). Però en aquesta novel·la es pren realment el seu temps (les seves pàgines) per endinsar-nos a la trama i a ensenyar-nos com són i com treballen els protagonistes.

No és tampoc una novel·la ràpida, i l’autor té una particularitat una mica irritant: cada capítol té un títol, és una sola paraula, però d’aquesta paraula posa totes les definicions del diccionari. Suposo que és per donar una pista del que vindrà, i dic suposo perquè alguns no ho vaig acabar de veure, i als pocs capítols vaig decidir saltar-me totalment aquest tràngol. Però la trama, poc a poc, va agafant una forma cada cop més interessant, els personatges comencen a moure’s i a mostrar-se, les incògnites van sorgint,… I acaba essent una novel·la molt entretinguda que satisfà perfectament, final inclòs, a qualsevol fan del gènere. Imagino que per això es va portar al cinema, amb guió del mateix Domingo Villar i protagonitzada per Carmelo Gómez.

Quan vaig acabar la novel·la vaig anar a buscar immediatament el següent de la sèrie, i m’he trobat amb un cas curiós: el tercer llibre té títol (Cruces de piedra), té argument, aparentment té editorial i fins i tot portada, hi ha anuncis de la seva publicació al 2015, 2016, 2017, però… encara està pendent de publicar. S’haurà d’estar al cas, doncs.

Nota: 3/5

Anuncis

4 pensaments sobre “LA PLAYA DE LOS AHOGADOS, Domingo Villar

  1. Botika diu:

    El vaig llegir fa temps, i tot i que no recordo gaire cosa sí que sé que el vaig trobar entretingut, més o menys com expliques. No he vist la peli però m’han dit que és una mica avorrida.
    Ni sabia que hi havia una primera i una tercera novel·la…
    Trobava a faltar les teves ressenyes 😉

    • Roselles diu:

      No es que la pel·lícula tingués gaire ressò, cert… Crec que es van equivocar, no trobo que sigui una història per veure-la, tot el que aporta quan la llegeixes és difícil plasmar-ho a una peli, per això que comentava que és lenta. A mi em fa gràcia veure-la, però perquè he llegit el llibre abans i sé què em trobaré.
      I gràcies! 🙂 He estat bastant perduda… T’he tornat la visita i he vist ressenyats llibres molt interessants! En comentaré uns quants quan tingui un moment. 😀

  2. XeXu diu:

    Mira, el llibre no el llegiré, però m’ha fet tanta il·lusió veure el blog actualitzat que no he pogut evitar passar a saludar-te!

    • Roselles diu:

      Doncs… Hola! hehehe He estat bastant perduda, però crec que amb aquesta publicació faig la passa per retornar de nou al món dels blogs. No he deixat pas de llegir, eh? Al contrari, i si miro enrere i penso que hauria de ressenyar els llibres llegits en la meva absència bloguera… Ai mare, quina feinada i quanta mandra! hahaha
      T’he tornat la visita, als dos blogs, i he vist posts molt interessants! Et dic com a la Botika, quan tingui un moment hi deixaré alguns comentaris. Un altre “must” a visitar és en Pons… aquest sí que em fa por! XD

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s