Lectures d’estiu i un repte

Aquest estiu pràcticament no he tocat el blog, últimament el tinc una mica deixat. No és només mandra, m’he adonat que segons què llegeixo tampoc em ve de gust ressenyar-ho. Em passa sobretot amb la novel·la negra, que com ja he comentat varies vegades és el gènere que més m’agrada. Però quan acabo una lectura i haig de ressenyar-la, em quedo en blanc. Que té aquella novel·la que no tinguessin unes altres que ja havia llegit? Què la pot diferenciar de tot el que havia llegit anteriorment? No gaire res. A vegades em sembla com si llegís sempre les mateixes històries, un cop rera altre, amb petites variacions. I tampoc em deixen gaire petjada, ja que un cop finalitzades no conviden a cap tipus de reflexió.

Però com a persona positiva i resolutiva que sóc (i evidentment humil hehe), m’he proposat un repte personal al començar el setembre: llegir un clàssic al mes. La resta de lectures seran totalment al meu gust, però com a mínim un cop al mes m’imposaré de llegir algun clàssic, de llibre o d’autor. I he començat força bé, perquè ja he cobert dos cops el setembre! Però aquests el comentaré en un altre post. Ara comentaré breument, com acostumo a fer de tant en tant, les lectures de les últimes setmanes.

YO MATO, GIORGIO FALETTI


Títol original: Io Uccido
Traducció: Rosa Cargatelli
Editorial : Grijalbo
704 pàgines. Any publicació: 2002

Un despietat assassí en sèrie comença a actuar a Mònaco, i a més li agrada exhibir-se a través de les trucades a un conegut programa de ràdio. Casualment es troba per la zona un agent de l’FBI (que ja és casualitat, eh), i ajudarà a la policia local a capturar al criminal.

Tant les maneres com la finalitat de l’assassí són macabres, però suportable. És entretingut, té bons girs, i va ser un best -seller en el seu moment (any 2002).

Nota: 3’5/5


PISTA NEGRA, ANTONIO MANZINI

Títol original: Pista Nera
Traducció: Teresa Clavel Lledó
Editorial : Salamandra
Col·lecció: Black
256 pàgines. Any publicació: 2013

Una màquina trepitjaneu atropella mortalment a un home en plena muntanya, vora les pistes d’esquí. Un accident ja de per sí sospitós que amb poques indagacions passa a ser un assassinat, i per tant s’ha de buscar el culpable.

Rocco Schiavone és el comissari encarregat del cas. Fa 4 mesos que va venir de Roma, i no es sent a gust en el seu nou destí. De fet és força tossut en no sentir-se a gust, ja que per molta fred i neu que hi hagi, ell insisteix en destrossar unes Clarks rera altres. És estrany que després de 4 mesos no li hagin amputat els peus per congelació.

Certament, tal i com s’intueix, la trama és fluixeta, però el protagonista té el seu punt.

Nota: 3/5


LA SOCIEDAD LITERARIA DEL PASTEL DE PIEL DE PATATA DE GUERNSEY, MARY ANN SHAFFER & ANNIE BARROWS

Títol original: The Guernsey literary and potato peel pie society 
Traducció: Mª Cristina Martín Sanz
Editorial : Salamandra
Col·lecció: Narrativa
304 pàgines. Any publicació: 2008

La Juliet Ashton és una reconeguda autora pels seus escrits humorístics durant la segona guerra mundial. Un cop finalitzada aquesta, la Juliet té ganes de canviar de registre, però no troba inspiració. La casualitat fa que un membre del curiós club literari de Guernsey, una illeta al canal de la Mànega, es posi en contacte amb ella, i s’iniciï una correspondència en que la que hi participaran varis personatges.

Si existís una versió extensa de 84, Charing Cross Road, seria aquesta, i per mi clarament l’han usat d’inspiració. És una novel·la encantadora, divertida, emotiva, i on el context històric té un pes important. En un parell de mesos veureu la pel·lícula a Netflix.

Nota: 4/5


EL HOMBRE DE LOS CÍRCULOS AZULES, FRED VARGAS

Títol original: L’Homme aux cercles bleus
Traducció: Helena del Amo
Editorial : Siruela
Col·lecció: Policíaca 
200 pàgines. Any publicació: 1991

Fa setmanes que de matinada, pels carrers de París, apareixen dibuixats a terra uns curiosos cercles blaus amb objectes al mig (un cigar, una nina trencada,….). La gent s’ho pren com una mena d’expressió artística d’algun desconegut, però el comissari Adamsberg té la sensació de que això no seguirà essent tan innocent.

La història es deixa llegir, però no suporto el comissari Adamsberg, m’exaspera la seva actitud. Alguns dels altres personatges també tenen un punt d’estrambòtic que no se’m feien simpàtics. Ni em crec que tingui només 200 pàgines, se’m va fer llarguíssima.

Nota: 2/5


HISTORIA DE UN CRIMEN PERFECTO, MIKEL SANTIAGO


Editorial : Autoeditat per Amazon, només disponible per ebook.
Any publicació: 2010

Me llamo Eric Rot y escribo estas últimas líneas de mi vida para confesarme: Soy un asesino. Yo lo hice. La maté. Linda Fitzwilliams está muerta. Ni huida con su amante, ni jugando a esconderse para irritar a su familia, como apuntaron en su momento las revistas del mundo rosa.

Així comença i així es ven aquest relat de Mikel Santiago, autopublicat a l’Amazon a un preu més que correcte (1’78€). Com he comentat no és una novel·la, sinó un relat extens i en la línia que caracteritza l’autor, amb un atractiu gir que personalment em va fer fregar-me les mans. El vaig trobar divertit, el mateix tipus de diversió que trobes quan entres al túnel del terror.

Nota: 3’5/5


UN EXTRAÑO EN MI TUMBA, MARGARET MILLAR

Títol original: MA Stranger in My Grave
Traducció: Ramon Hervas Marco
Editorial : RBA Libros
Col·lecció: Serie Negra
352 pàgines. Any publicació: 1960

A la Daisy hi ha quelcom que la pertorba, però no sabria explicar què li provoca aquesta sensació estranya que li apareix de sobte i li fa accelerar el cor. Per fi identifica l’origen: li ve al recordar un somni  en el que veu la seva pròpia tomba i la data de la seva mort, ocorreguda 4 anys abans. Com que ni el seu marit ni la seva mare li fan cas, decideix recórrer a un detectiu privat perquè l’ajudi a recordar què va passar fa 4 anys.

Entretingut, i se li afegeix a més la curiositat de com es pot esbrinar què vas fer un dia en concret de fa 4 anys, mètode que he trobat raonable. Un thriller psicològic i dramàtic amb bons diàlegs, tot i que té alguns girs de fulletó, i personalment crec que va de més a menys.

Nota: 3/5


LA NOCHEVIEJA DE MONTALBANO, ANDREA CAMILLERI

Títol original: Gli arancini di Montalbano
Traducció: Maria Antonia Menini Pagès
Editorial : Salamandra
Col·lecció: Narrativa
336 pàgines. Any publicació: 1999

La nochevieja de Montalbano és un recull de 20 casos que ha de resoldre el famós comissari sicilià de Vigàta. Aquí no puc ser objectiva: és possible que sense conèixer el comissari (i tots els personatges que l’envolten) un altre lector no trobi aquest recull tant distret i plaent com l’he trobat jo.

Nota: 3’5/5

 

Anuncis

8 pensaments sobre “Lectures d’estiu i un repte

  1. McAbeu diu:

    D’aquests del post només he llegit, fa alguns anys,”La societat literària i de pastís de pela de patata de Guerrnsey” i recordo que em va sorprendre molt gratament. En tinc un molt bon record d’aquella lectura. M’apunto el llibre de l’Helene Hanff, ja que dius que és del mateix estil i he vist, seguint l’enllaç, que et va agradar molt.

    A veure com va aquest “repte dels clàssics”. Tinc curiositat per saber quins títols vas triant.

    • Roselles diu:

      Com comento, el de La societat literària… és com una versió extensa del de la Helene Hanff, i potser aquest últim se’t quedi curt. Però no per això deixaré de recomanar-te’l 🙂

      Amb els clàssics vaig sense criteri, de moment utilitzo el concepte més ampli de “clàssic de la literatura”, així que aniré picant de tot arreu.

  2. Anna diu:

    Vaja, a mi també em passa que de vegades, a l’acabar una lectura, no tinc ganes de ressenyar-la perquè no m’ha aportat quasi res de nou al que ja havia llegit amb anterioritat.
    Així que t’entenc perfectament.
    Dels llibres que has llegit, m’ha cridat bastant l’atenció Un extraño en mi tumba. A veure si tinc l’oportunitat de llegir-lo.

    Molta sort amb el repte,
    Ens llegim!

    • Roselles diu:

      La Margaret Millar té llibres de suspens molt bons, i a més té una altra virtut que és la de posar títols que criden l’atenció.
      Per cert… m’encaaaanta el teu blog!! 🙂
      Ens llegim!

  3. XeXu diu:

    Pensava que no tornaria a veure mai més el ‘Yo mato’, més enllà de la meva lleixa de llibres. M’ha sorprès, el vaig llegir fa molts anys i trobo que és un llibre sobrevalorat. La premissa estava bé, però em va quedar el record de que s’allarga innecessàriament. Jo potser li trauria un punt sencer de la teva valoració, però és difícil de dir perquè fa massa temps que el vaig llegir i no el rellegiré, parlo de records.

    Dels altres, només el del pastís de pela de patata crida la meva atenció. El tinc a casa, però fa molt temps em vaig negar a llegir-lo i de moment no ho faré. El tinc perquè l’he heretat, el va portar la meva parella quan va venir a casa. Ah, fa mesos que vaig darrere del primer llibre de Camilleri (en català, evidentment), i no i ha manera, no l’he trobat enlloc. Però persistiré.

    • Roselles diu:

      Vaja, no he trobat la ressenya del “Yo mato” al teu blog. No sé si és possible que t’influís la publicitat que se’n va fer, i per això que el trobessis sobrevalorat en el seu moment. Que tampoc és que sigui una meravella, eh! Però no m’han sobrat pàgines, té punts originals i l’he trobat ben muntat.
      Però perquè et negues a llegir-lo? Si el tens a casa, dona-li un cop d’ull home! Creus que serà massa embafador? Mira que jo sóc anti-embafadors, i m’ha agradat.
      Encara no he llegit l’últim Montalbano que tinc a casa, l’únic en català, així que no he comparat traduccions. Però en castellà no li puc trobar ni un “però”. Ara, tu mateix amb les teves dèries 😛

  4. Botika diu:

    De tots els que ressenyes em quedo amb Camilleri i Mikel Santiago. M’ha sorprès la puntuació que li has donat a Fred Vargas, no n’he llegit cap però totes les crítiques que llegeixo són molt bones.
    I espero les teves ressenyes dels clàssics que llegeixis, m’agradaria fer un repte semblant, però un cop acabades les vacances no tinc gaire temps i no crec que el pogués complir.

    • Roselles diu:

      T’entenc, la Fred Vargas és molt reconeguda. Però és ben bé que no és el meu estil. El comissari Adamsberg és molt peculiar, massa. Aquest és el tercer de la Vargas que llegeixo, però el primer amb l’Adamsberg com a protagonista. Dels altres un em va agradar molt, l’altre gens, o sigui que fins ara estava fifty-fifty, i la balança s’ha acabat de decantar. No sé si llegiré quelcom més d’ella, no la trobo imprescindible en les meves futures lectures.
      Hi ha clàssics que hi has d’abocar-hi temps i n’hi ha que no tant, són lectures força normals. El fet en sí és llegir quelcom que s’ha mantingut anys per ser una bona lectura, per la raó que sigui. Perquè, de tot el que llegim, quins seran els llibres que es recordaran d’aquí 50 anys? Bé, són coses que em plantejo. De moment t’asseguro que m’ho estic passant força bé llegint-los.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s