EL PETIT PRÍNCEP, Antoine de Saint-Exupéry

Aquest llibre era el meu as a la màniga per quan em veiés justa de complir el meu repte d’un clàssic al mes. Però utilitzar-lo al segon mes del repte es que no anem pas bé, Roselles. Se m’ha encallat una lectura més temps de l’habitual, tot i que contra tot pronòstic ha estat profitosa. Però aquesta història ja serà en un altre post.

Què dir de El petit príncep? Doncs que fa masses anys que el vaig llegir. Tants que quan l’he rellegit no recordava gaire bé res, tants que en aquella època encara no tenia la capacitat de trobar-li els significats amagats ni les segones lectures. I El petit príncep és com una pel·lícula de Pixar on les criatures s’ho passen molt bé i els adults acaben plorant.

La història és més o menys coneguda per tothom: Un pilot es troba enmig del desert intentant reparar el seu avió. De sobte apareix de no se sap on un nen vestit com un petit príncep. Aquest petit príncep li explicarà al pilot que ve d’un altre planeta, un de molt petit, i que la relació que tenia amb una rosa el va fer fugir d’allà. En el seu viatge visitarà altres planetes, cada un habitat per un personatge que sol representar una (o varies) facetes negatives de la maduresa, fins que arriba a la Terra i es troba on és ara, xerrant amb el pilot. 

El petit príncep és una faula que critica unes facetes que tristament composen l’essència dels adults dins la vida moderna: les presses, el valor que li donem a les coses (bàsicament valor material), la ceguesa davant la vida i el que ens envolta, el fort lligam amb la feina, la monotonia….  I per contra valora l’essència de la infantesa, la seva manera de veure i prendre’s la vida, i també l’amor i l’amistat. Perquè com es sol repetir en aquesta història, el que importa més del món és allò que no es veu.

El text és molt tendre, ple d’encant, composada de petites històries i de matisos, i s’hi poden trobar múltiples metàfores que tracten sobre altres aspectes de la vida. Podem fer varies lectures, tot i que no té perquè agradar-nos totes. 

El petit príncep és molt recomanable pels adults, és una història dedicada especialment a ells. Ens caldria llegir-la de tant en tant per no deixar-nos endur (o perdre) per la maduresa.

Nota: 5/5

Anuncis

8 pensaments sobre “EL PETIT PRÍNCEP, Antoine de Saint-Exupéry

  1. Botika diu:

    No l’he llegit mai, ni a l’escola, i a més és d’aquells clàssics que mai m’ha despertat interès, vés a saber per què.
    Com que tinc molt en compte la teva opinió potser m’ho hauré de repensar.

  2. XeXu diu:

    Jo també el vaig llegir de gran i no recordava haver-lo llegit quan era nen. Em va agradar, estic segur que passaria la prova de la relectura i que hi sabria trobar nous matisos. Potser que faci la prova, qui sap quina ressenya me’n sortiria.

  3. Pons diu:

    Hola, sóc l’únic adult que no li agrada aquest conte, si, dec ser un tarat, res de nou suposo. Per cert, ara et toca llegir La Principessa, que es la versió amb llenguatge inclusiu.

    • Roselles diu:

      Tothom sap que tens la sensibilitat d’una patata 😛
      Ja vaig veure que havien fet aquesta versió, suposo que algun dia la fullejaré. Però ja que treus el tema no sé si t’has fixat en tot el drama que ha aixecat, que si El petit príncep és intocable, que quina versió més ridícula, blablabla. I entre aquests “puristes” es barregen els que són en a favor i en contra del famós gag del Dani Mateo sobre la bandera. O sigui, que segons alguns ofendre’s per un gag de la bandera és ser un feixista, però fer una versió alternativa d’un llibre infantil és un acte execrable? Que m’ho expliquin. I jo estic a favor del gag i de la versió, que ja veus tu en què m’afecta (o ens afecta) una cosa o altra.

      • ahse diu:

        La sensibilitat d’una patata!? El Pons?? T’atreveixes!!! El Pons és Gran i Generos, les patates són infinitesimals i gasives, com va a tenir el Pons la sensibilitat d’una patata! La manca de lògica i els atacs personals brillen a segons quins blocs…

  4. ahse diu:

    Hola, sóc la única nena que no li agrada aquest conte, sí, dec ser una immadura, res de nou suposo. Per cert, no he llegit el conte, només el vaig fullejar a una edat tendre i vaig decidir que era merda. Potser llegiré La Principessa perquè fa gràcia que hagin tret una versió amb llenguatge inclusiu – que no vol dir que per això no la tatxi d’igual de merda si ho és.

    Viscan els nens ^^

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s