TRES ROSAS AMARILLAS, RAYMOND CARVER

Traducció: Jesús Zulaika Goicoechea
Editorial : Anagrama
Col·lecció: Compactos
Pàgines: 160  Any publicació: 1997

Gràcies a Txékhov arribo a Raymond Carver, autor considerat un dels millors contistes nord-americans (i occidental). Tres rosas amarillas és un recull de 7 relats on Carver desenvolupa escenes d’àmbit familiar i matrimonial de tot tipus (dificultats econòmiques, fidelitat, dependència…). Les escenes tenen un alt grau d’intimitat, amb diàlegs i fets que només passen de portes endins, i per això no aconsegueixo esbrinar de quina època es tracta. Podrien ser perfectament intemporals si no és perquè avui dia ja se’ns fa estrany que es comuniquin a través del servei postal o de trucades de cobrament a destinació. L’estil de Carver té algunes particularitats en comú amb Txékhov (al que adorava), per exemple la de mostrar-nos els personatges en aquell precís moment, sense passat ni futur, com si es tractés d’una fotografia o un record personal.

Tres rosas amarillas és l’exepció, ja que tracta sobre els últims moments de vida de Txèkhov. Va ser la raó de que llegís a Carver, i és un conte magnífic. Una escena en concret em va posar els pèls de punta, pel significat del moment i la bellesa de retratar-la.

Sí, Carver està molt bé, m’agrada com escriu, com agafa una escena que perfectament podria ser treta de la intimitat de casa nostra, però tot i així el seu retrat de la classe mitja i baixa dels Estats Units se’m fa menys interessant que el retrat de la Rússia de Txékhov.

Nota: 3’5/5

2 comments

  1. XeXu · Març 18

    Vaig llegir un dels seus reculls de contes que em va regalar el meu germà i no el recordo com res especial. Em costa congeniar amb els autors americans, molt americans. A Txékhov no l’he llegit encara, veus?

    • Roselles · Març 22

      Això dels autors americans molt americans recordo que ho havíem comentat, oi? Com Fitzgerald, Salinger… Tens raó, coincideixen tots (Carver també) en que són reflexes d’una època, basats totalment en la societat americana. Però trobo que Carver és més modern, modern fins i tot per l’època en que els va escriure, i personalment trobo que s’ha mogut molt bé tocant certs temes familiars (de diferent transcendència) dels que jo mateixa podria ser protagonista.

      Txékhov m’ha fet canviar la perspectiva d’encarar un conte, deixant de banda la necessitat de context. Si respectes això i alguna particularitat més del seu estil no li pots retreure res, almenys jo no he estat capaç de trobar-li cap aspecte negatiu. M’ho he passat molt bé llegint-lo i he trobat relats molt xulos.

Respon a XeXu Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s