LA CASA INFERNAL, RICHARD MATHESON (RELECTURA)

Títol original: Hell House
Traducció: Isabel Merino Bodes
Editorial : Minotauro 
Col·lecció: Clásicos Minotauro
Pàgines: 312 Any publicació: 1971

Un parapsicòleg i dos mediums són contractats per un milionari moribund perquè li confirmin si hi ha vida o no després de la mort. Per fer-ho hauran de passar una setmana a la Casa Belasco, una mansió descomunal amb totes les finestres tapiades, que es troba perduda enmig d’un pantà. De les varies expedicions que han intentat esbrinar els secrets de la casa al llarg dels anys, només una persona va sortir en vida: Ben, un dels mediums que repeteix l’aventura.

Vaig llegir La casa infernal ara fa 5 anys, i la recordava com una de les novel·les que més por m’ha fet mai. Por de la de veritat, no la d’aquella que fa angúnia perquè hi ha molta sang i fetge. I bé, ja se sap que hi ha lectures que no superen una relectura, com és el cas. M’ha agradat, però no tant com en el seu moment. És una bona història per passar l’estona, i tot i que aquest cop no he trobat pas que faci gaire por, et manté en tensió. Va ser escrita a principis dels anys 70 i des d’aleshores el terror ha canviat molt, per això estic segura que qualsevol especialista en novel·les de terror d’avui dia, si no és pel seu autor i el que podia suposar en la seva època, no la tindria especialment en compte. Donem-li la nota que es mereix.

Un apunt: Finalment vaig veure la pel·lícula, feta al 1973, amb guió del propi Matheson. Em sorprèn que sigui tan pèssima, quasi còmica, i va tant al gra que dubto que s’entengués la trama.

Nota: 3/5