RESUM D’ÚLTIMES LECTURES PRIMAVERA/ESTIU 2019

Com em passa de tant en tant, em salto de dedicar-hi un post individual a cada novel·la i faig un recopilatori/resum de les lectures dels últims mesos. He enganxat una època fluixeta per varies coses, i no m’he vist amb cor de dedicar-hi un post individual. Però confesso que em fa mal veure que l’última ressenya que vaig publicar és d’aquella horrible i decebedora novel·la d’en Dennis Lehane, així que anem a solucionar-ho.

Criadas y señoras, Kathryn Stockett.

Nota 3/5. Molt semblant a la pel·lícula, l’he gaudit més i tot. Ideal com a lectura d’estiu. Què dius, que ja no és estiu? Que sí, que encara queden 2 dies!

Adéu, Mr. Chips, James Hilton.

Nota: 2/5. Relat curt, i que pretén ser emotiu, sobre la vida d’un professor de col·legi privat anglès a principis segle XX. Psé.

Cómo ser mujer, Caitlin Moran. 

Nota: 5/5. Com he rigut amb aquesta dona! Lectura feminista on la Caitlin Moran és com una col·lega de festa, i no es talla un pèl en parlar de les nostres coses. Sí, el cap se li en va a vegades, però… es que hi ha algú perfecte?

Diapsálmata, Soren Kierkegaard.

Nota: 2/5. Confesso que no m’he acostat a Kierkegaard amb la intenció adequada. Vaig ensopegar amb unes reflexions seves amb les que d’alguna manera hi vaig connectar, i vaig pensar que amb ell hi trobaria alguna mena d’aullejament mental. Però a Diapsálmata no vaig trobar aquest alleujament. Són frases curtes, sense context, que em van deixar confusa. Enteneu-me, no és que degut al meu estat busqués un llibre d’autoajuda, res més lluny, (mentida, sí que buscava algo així) sinó que buscava una empenta cap a la introspecció, la reflexió, obrir-me, que no em deixes ofuscada (això és cert).

Las voces del desierto, Marlo Morgan. 

Nota:1/5. Em vaig emprenyar amb l’autora i no el vaig acabar. Per un moment me la vaig creure, vaig creure que el seu estrany i místic viatge pel desert australià, completament a mans dels aborigens, era cert. Després ja m’ho vaig prendre com una mena de paràbola. Però va arribar el moment del “fins aquí”. El que em va mosquejar del tot va ser quan explica que, davant seu, un aborigen té la cama trencada i fins i tot se li veu l’ós. Al dia següent l’aborigen està completament recuperat. I perquè? Perquè blablabla no sé què ancestral, i  blablabla desitjava curar-se. I culmina dient que metges i pacients no curen/es curen perquè no “hi posen ganes”. Ves a escalfar-li el cap a una altra.

Arte, Yasmina Reza. 

Nota: 4/5. Obra de teatre en que s’exposen tres postures davant d’una obra d’art, cada una representada per un membre d’una colla d’amics. Molt interessant i divertida.

La piràmide de fang, Andrea Camilleri. 

Nota: 3/5. El meu primer Salvo Montalbano en català. En Pau Riba Vidal tradueix molt bé, m’ha sorprès el seu estil i s’ha fet seu en Montalbano, amb un estil diferent a la traducció espanyola. A part d’això, és un altre llibre d’en Montalbano perquè els seus fans en gaudim. (Acabo de recordar que tinc un esborrany en commemoració de la mort d’Andrea Camilleri. A veure si recordo de revisar-lo i publicar-lo).

Justo, Carlos Bassas del Rey. 

Nota: 2/5. Ni l’últim Premi Hammet ha pogut superar la meva mala ratxa (així em sentia en aquell moment). En Justo és un jubilat amb una missió al cap, missió que anirem descobrint poc a poc, com les morts que es succeeixen al llarg de la novel·la. Si ets de Barcelona de tota la vida i a més un nostàlgic, t’ho passaràs bé recorrent carrers i records. Jo al final llegia en diagonal, perquè m’estava resultant un pelma. I al final no he connectat ni amb la història, ni amb la ciutat, ni amb la narració.

El extraño verano de Tom Harvey, Mikel Santiago.

Nota: 2’5/5. Ni en Mikel Santiago ha pogut superar la meva mala ratxa (de nou, pensava jo en aquell moment). Entretingut, però he trobat que als personatges els hi mancava ànima, naturalitat… Els vaig trobar freds. M. Santiago diu que volia fer un whodunit, un “qui va ser”, com feia l’Agatha Christie. Sí, és entretingut, però es nota que no calien 500 pàgines.

Las tribulaciones de Wilt, Tom Sharpe.

Nota: 3/5. En Wilt i la seva dona tornant a fer coses estrambòtiques en situacions insòlites. Alguns moments molt còmics, però segueix essent un personatge que no m’acaba d’enganxar.

La capital del mundo, Ernest Hemingway

Nota: 5/5. Relat curt, la meva paciència no ha tingut problemes en suportar-ho. A més, està prou bé. Està ambientada en una pensió a Madrid a principis de segle XX, amb els toreros com a tema central, que em sembla recordar que el tema li molaba al Hemingway.

Abierto toda la noche, David Trueba

Nota: 5/5. Els protagonistes d’aquesta novel·la són els Belitre, una família nombrosa i molt singular. Trueba barreja la comèdia (que a vegades frega l’absurd) amb moments emotius i dramàtics. He rigut,’ha encantat, m’ha emocionat, m’he enamorat d’aquesta família i de com escriu David Trueba. I és la seva primera novel·la! Hi tornaré amb l’autor, sense cap dubte.

Anuncis

6 comments

  1. XeXu · 26 Days Ago

    Quanta feina acumulada! Moltes lectures, de les quals no n’he llegit cap… Potser el que més m’ha cridat l’atenció és el de Caitlin Moran. de la resta, unes consideracions:
    Ja no és estiu.
    Segur que el traductor de Camilleri és Pau Riba?

    • Roselles · 26 Days Ago

      Cert, és en Pau Vidal! No era un lapsus, estava fet expressament per provar al lector. Has guanyat una piruleta XD
      No, ara ja no és estiu… però encara fa caloreta. Puc obrir secció de “lectures per la caloreta”, o “lectures per època de refredats”.
      La Caitlin Moran és una mica com la Virginie Despentes, poden resultar molt (o massa) extremes per qui les llegeix. Ambdues fan servir la pròpia vida per explicar o debatre certes experiències i postures en que moltes dones s’hi veuran reflectides, tot i que la Moran tracta aspectes aparentment més prosaics, però que també tenen la seva xixa. I té un punt d’esbojarrada que m’ho feia passar pipa.

  2. Botika · 24 Days Ago

    Déu n’hi do, vas per feina, tot enllestit en una única publicació.
    De tot el que has llegit he llegit Mikel Santiago i a mi em va agradar força. En canvi, el de la Caitlin Moran el vaig començar fa temps i el vaig deixar a mitges, a la meva germana li havia agradat molt i me’l va recomanar però a mi m’avorria…
    I el que sí que m’apunto és de Trueba, fa temps que vull llegir alguna cosa seva.
    La propera publicació serà Tardor-Hivern??? 😉

    • Roselles · 16 Days Ago

      Nooo hehehe, espero que les properes publicacions siguin individuals i més endreçadetes! Però aquestes se m’estaven quedant tan endarrerides que les començava a oblidar.
      Però vas llegir el de Tremore Beach? Em va agradar molt més que aquesta. I tot i aquesta d’en Tom Harvey, segur que acabaré llegint tot el que publiqui en Mikel Santiago.

      • Botika · 10 Days Ago

        El de Tremore Beach no l’he llegit, està a la interminable llista de llibres per llegir, 😉

  3. Pons · 4 Hours Ago

    Per què no llegeixes cap dels llibres que jo llegeixo? Et caic malament, no? Es això, oi?

    PS: d’en Wilt vaig llegir el primer i pseee

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s