Títol original: Charlotte Traducció: Mercè Ubach Editorial : Edicions 62 Col·lecció: El Balancí Pàgines: 224 Any publicació: 2014 Novel·la guanyadora dels premis Renaudot i Goncourt des Lycéens 2014.
Charlotte és la biografia novel·lada de la Charlotte Salomon, una pintora jueva-alemanya que als 26 anys i embarassada va ser assassinada només arribar a Auschwitz.
David Foenkinos es transforma en personatge per participar en aquesta història com a escriptor i investigador, seguint les passes vitals de la Charlotte. La protagonista provenia d’una família benestant, culte, i amb antecedents suïcides. La repercussió d’aquest drama s’arrossegarà al llarg de la vida de la Charlotte de moltes formes, tant en el caràcter de la Charlotte (melangiós, amb falta d’auto-estima i necessitats afectives) com en el comportament dels qui la rodegen.
Quan és conscient de la impossibilitat d’escapar de la violència degenerada dels nazis, la Charlotte elabora a corre-cuita una mena de composició de la seva vida, amb música, text i dibuixos, que va titular Vida? o Teatre?, i que va guardar un amic íntim fins anys després de la mort de l’artista.
La composició del text acompanya a llegir la prosa com si fos poesia, o més aviat com un conte, pel ritme àgil que enganxa de seguida. En el text no hi ha lloc per descriure res que no tingui vida, fins i tot sembla auster, i alhora és capaç de fer-nos arribar les emocions que senten i mouen els personatges.
M’ha agradat tant i tant que el Tió em va portar el llibre (una preciositat) on surten recopilats aquests dibuixos de la Charlotte, amb el text en anglès perquè no està publicat en català ni espanyol. I fa un any, la exposició itinerant de la Charlote que té el museu jueu d’Amsterdam, va visitar terres catalanes.
Nota: 5/5
LLIBRES & ROSELLES 
No he llegit res d’en Foenkinos, tot i que l’he sentit anomenar molt. De totes maneres, em sembla que no seria aquest el que triaria per estrenar-me amb ell.
Doncs que tampoc sigui “Cap a la bellesa” perquè reversiona l’argument de Charlotte. En el cas de que no t’ha agradat l’argument. Si és per l’estil, no té res a veure.