REWIND, Juan Tallón

  • Editorial: Anagrama
  • Col·lecció: Narrativas Hispánicas
  • 216 pàgines. Any: 2020

Hi ha una gran explosió en un edifici de París. En un dels habitatges més afectats hi conviuen un jove grup d’universitaris d’arreu de d’Europa, que malauradament en aquell moment celebraven el seu habitual sopar d’amics. Cinc veus explicaran com assumeixen i conviuen amb una tragèdia tan ferotge, què suposa pels supervivents i per la gent del seu voltant.

Els capítols estan definits per aquests cinc monòlegs, així que la novel·la és llegeix tan fàcilment com si fos un recull de relats vinculats. Els narradors (víctima, germana, pare, amics,….) es mouen entre el record, el present i el futur. Personatge i lector acabem compartint reflexions i preguntes, que volten amarga i desesperadament sobre quina merda de vida, que et fot aquests regirades sense que ni tan sols ho vegis venir. Poden superar ells la mort d’una filla, d’un germà, de la seva millor amiga? Aquests diferents punts de vista sobre la pèrdua fa que hi connectis d’una o altra manera, i això la fa emotiva, dura, impactant en algun moment. Per sort les frivolitats rotllo Mr. Wonderful no hi tenen cabuda, aquella mena d’obligació malsana de que malgrat les circumstàncies s’ha de ser positiu i tal.

Els contres, poquets: m’ha sobrat una veu (no m’he acabat de creure el personatge de la llibretera), i un parell de situacions són massa artificiosament casuals o dramàtics. Sobretot al final, on es revela un fet en concret que trenca amb tota la línia que tenia fins ara. Per mi un claríssim “no feia falta”, i al ser just al final, resta en el resultat. Tot i així, no deixa de ser una bona lectura.

Nota: 3’5/5

6 thoughts on “REWIND, Juan Tallón

  1. Sembla un plantejament interessant, però darrerament ja llegeixo molts llibres de reflexions profundes sobre la pèrdua, les relacions humanes, la maternitat… em sembla que necessito oxigenar.

    1. Doncs l’argument no em cridava especialment, però quan el van publicar a principis d’aquest any el vaig veure molt recomanat a les meves XXSS, i per això m’hi vaig llençar. Jo sí he sortit del que llegeixo habitualment, i m’ha agradat que li donés una forma tan concreta als pensaments-llampec que et passen pel cap quan veus a les notícies desgràcies similars (com estarà la família, com es supera i es viu una cosa així, jo no podria, que passaria sí…).

    1. Doncs així el que li he contestat a en Xexu val també per tu hehehe No se m’ha fet feixuc ni massa intens, es de bon llegir. Però entenc que de drames ja anem servits. Estic segura que si no és perquè el vaig veure molt recomanat tampoc m’hagués vingut de gust llegir-lo en aquests moments.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s