POSTCONFINAMENT (lectures 2020)

Tercera i penúltima part de les lectures del 2020: el postconfinament (nota mental: a veure si enllesteixo això de les lectures de l’any passat, que s’està fent etern). El postconfinament, com segur que recordeu, és des de que pel maig ens van deixar sortir de casa per anar a treballar i fer una hora d’esport diària (vinga tots a posar-se en forma i perdre els quilets guanyats -en el cas de que no haguéssim perdut el seny-). Aquesta etapa (així sortirà en els llibres d’història) arriba fins a finals d’agost, amb la finalització de les vacances laborals de bona part del país i abans del començament del curs escolar.

Al gra:

Suicidi, Édouard Levé (post aquí) Nota: 4/5

La mare Balena, Víctor Català. Recull de relats amb els que Caterina Albert fa un retrat de la societat catalana de principis segle XX, amb una narració gens encarcarada i plena de diàlegs col·loquials de l’època. Em va sorprendre l’estil, més afilat i juganer que no pas a Solitud (que recordi). Té un parell de relats negres força bons. Un merescut 4/5.

El cuarto mono, La quinta víctima, La sexta trampa – J.D. Baker (Trilogia El cuarto mono). Persecució d’un assassí en sèrie que com sol passar acaba semblant una gimcana feta per un tarat. Les mateixes trampes de sempre: capítols curts, cliffhangers, tortures i morts recargolades, incontables fronts oberts… i et manté ben enganxada. El best-seller de moda de l’estiu. Nota: 3/5

Puerto escondido, María Oruña (Oliver Gordon #1). L’Oliver fa un gir a la seva vida i es trasllada a Cantàbria, on ha heretat una casa. En reformar-la descobreix entre les parets el cadàver momificat d’un nadó. Al cap de poc, comença una sèrie d’assassinats.// Distreta novel·la de misteri on un secret del passat repercutirà en el present. Història àgil i ben filada, i a més dona gust com et passeja per Santander i els seus voltants (segur que n’han fet una ruta literària). Una petita queixa d’un tema del que es parla poc: la selecció musical dels autors i els moments triats per inserir-la. Aquí francament és horrorosa. Però apart d’això bé, eh. Nota: 3/5

Secretos imperfectos, Crímenes duplicados, Muertos prescindibles, Michael Hjorth & Hans Rosenfeldt (Sebastian Bergman #1, #2 i #3). En Sebastian Bergman és un psicòleg seductor i cínic que torna a l’equip policíac del que un dia va ser membre per resoldre l’assassinat d’un adolescent.// El personatge em va agradar en el primer volum, desprès ja tot va avall. Tornem als típics best-sellers amb crims estranys, girs rocambolescs i coincidències increïbles; ple de silencis artificials i malentesos forçats. Se’m va fer molt pesat i vaig acabar llegint en diagonal, perquè té molts diàlegs i amb això vas fent. Nota: Pel primer 3’5/5, pels altres dos 2/5

Dies de ratafia, Sergi Pons Codina Com a Mars del Carib, ens trobem amb personatges bastant desastrosos, tan fora de la societat com de la realitat. No hi he connectat com al primer llibre i vaig acabar desistint.

El soroll que fa un cargol salvatge quan menja, Elisabeth Tova Bailey. A causa d’una estranya malaltia, l’autora passa molts anys postrada en un llit. Un dia li regalen una planta en la que s’hi amaga un petit cargol comú, i estableix amb ell una relació molt especial.// És un llibre tranquil, un exercici d’empatia de la que es pot treure algunes lliçons sobre la vida. Indispensable llegir sense pressa. Nota: 3/5

Collita Roja, Dashiell Hammett. Traducció molt confosa de La cua de palla. A mitja novel·la vaig canviar-ho per un exemplar en castellà, però ja era massa tard: no vaig connectar amb la història. No puntuo, pendent de rellegir.

Tuya, Claudia Piñeiro Una mestressa de casa descobreix entre la roba del seu marit una nota d’amor signada amb un “Tuya”. Farà el que faci falta per salvar el seu matrimoni.// Un domestic noir molt divertit, deixant clar que parlem d’un humor negre i sutil i no pas del Club de la Comèdia. Es llegeix en una tarda, i estic seguríssima que me’l tornaré a llegir d’aquí un temps. Nota: 5/5

Frankissstein: A Love Story, Jeanette Winterson. Dues històries: primer tenim la Mary Shelley de vacances a Ginebra, en el moment de crear el monstre de Frankestein. La segona, en un futur on creen robots cada cop més sofisticats que poc a poc van substituint als humans en les relacions privades. / Una passada, he gaudit moltíssim. Tant per la recreació dels dies on la Mary germina la seva obra mestra, com per aquest futur distòpic (etiquetem-la ja amb allò de “i no tan impossible”) on el negoci de la robòtica està a l’alça. La gent s’estima més relacionar-se amb un robot que amb una persona per cercar i gaudir de facetes purament humanes però que els robots fan molt millor: fidelitat, amistat, amor, sexe, cura… Sense exigir-li a l’humà res a canvi. En aquesta part li dona moltes voltes al tema de la intel·ligència artificial (IA) i qüestiona varis conceptes, per exemple si la IA és realment IA si qui li dona els paràmetres és un humà. Aquí un exemple. Nota: 5/5.

No cerramos en agosto, Eduard Palomares. En Jordi Viasolo aconsegueix feina com a becari en un despatx de detectius, on haurà de passar tot sol l’agost amb avorrides tasques administratives. Hi ha una norma fèrria que no pot trencar: si ve un client, de cap manera pot acceptar el cas, i en tot cas l’ha d’instar a que vingui el setembre. Endevineu que acaba fent./ M’he sentit com quan llegia a en Flanagan, de fet me l’ha recordat, encara que en Jordi Viasolo no té nocions de detectiu però sí ganes d’aprendre. Només per aquest fet ja em tenia guanyada i predisposada a passar-m’ho bé, i així ha estat. Nota: 4/5

Así es como la pierdes, Junot Díaz. Recull de relats sobre dominicans que viuen a EEUU. Històries de banyes, problemes sentimentals, caràcters patriarcals, somnis d’un futur millor… No sé si pretenia fer un retrat sobre els seus conciutadans, però els ha deixat macos. No em va dir gran cosa però es deixava llegir bé. Un passable 3/5.

3 Comments

  1. Caram, no he llegit cap dels llibres que destaques, gairebé em sorprèn i tot. No vag llegir Frankisstein perquè ‘La passió’ no m’havia acabat de fer el pes, tot i que he de dir que el que n’expliques em sembla atractiu, potser si l’arreplego algun dia de segona mà sí que em farà goig llegir-lo.

    1. Doncs precisament de tota aquesta llista crec que Frankisstein és el et pot interessar més, per la part de ciència-ficció, i com lliga el monstre del Frankestein amb el que s’està reproduint ara i es crearà en el futur. O potser sóc jo, que com que llegeixo poc d’aquest tema sóc molt impressionable hehe També hi ha altres temes: alguna història sentimental, tema trans… Si et va agradar com escrivia l’autora, ja tens mig guanyat.

  2. Aquí sí que puc dir que hem compartit lectures i també valoracions: Tuya em va representar el descobriment de Claudia Piñeiro, a qui vaig llegint a comptagotes però m’agrada tot el que he llegit fins ara. També No cerramos en agosto i Puerto escondido, d’aquest últim vaig fins i tot recuperar antigues fotos d’un estiu a Cantàbria, un dia d’aquests continuaré amb la saga.
    Dels altres m’atrau llegir Víctor Català, només he llegit Solitud i el canvi de registre que comentes m’agrada.

Feu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s