NOVA NORMALITAT (últim resum lectures 2020)

Comença el setembre i el curs escolar: entrem a l’era de “La nova normalitat”.

Al gra:

Canto jo i la muntanya balla, Irene Solà. Novel·la coral que des de múltiples perspectives i estils ens dóna a conèixer històries relacionades entre sí de les muntanyes d’Espinavell i els seus habitants, tant d’ara com d’abans, tant humans, animals, com vegetals o materials. Molt poètic, amb molt registres. Una passada, una sorpresa, una genialitat. Nota: 5/5

Gina, Maria Climent. La Gina és com qualsevol altra dona: divertida, intel·ligent, insegura, amb les seves històries quotidianes,… fins que un dia se li capgira la vida.// Gina ens endinsa en la seva vida, el seu procés vital, i l’autora ho utilitza per visitar llocs comuns femenins per exposar-los i parlar-ne, amb una visió molt fresca i actual. He rigut molt, he plorat una mica, i he subratllat a dojo. Nota: 4/5

Persecució, Toni Sala L’Albert Jordi, l’home amb qui l’Èlia surt des de fa un any, li confessa que fa uns anys va assassinar la seva dona i que ja ho va pagar amb uns anys de presó. L’Èlia li demana que marxi de casa. // És una novel·la coral amb personatges (tots) molt passats de rosca, poc convencionals. Fins i tot hi ha una que no sé ni què hi fa aquí. Cada un amb les seves reflexions (neures) que, apart de fer-se pesadíssims, no ajuden a entendre’ls. És una novel·la on no hi ha terme mig: o et fa o no et fa. I a mi no em fa. Nota: 2/5

Rewind, Juan Tallón

Escape book: El secreto del Club Wanstein (escape Book #1), Iván Tapia. No li arriba ni a la sola de “Tria la teva aventura”. Un argument realment dolent, però molt pitjor escrit. Un llibre de passatemps amb fulles de 120gr. Nota: 1/5

Sis nits d’agost, Jordi Lara. El filòsof i polític Lluís Maria Xirinacs, sense cap malaltia física ni mental important, va decidir anar a morir a una muntanya del Ripollés al seu 75è aniversari. A partir d’aquesta dada, l’autor (que no sabem si és el verdader o un personatge fictici) ens explica com per casualitat sorgeix l’ocasió d’investigar sobre Xirinacs, i entre drames personals, entrevistes, lectures, i un grapat imaginació, en acosta a la vida del filòsof per entendre millor aquella insòlita mort.// És magnífic com Jordi Lara t’acosta a la persona (que també converteix en personatge) d’una figura socialment tan potent i que va anar perdent força en cada nova generació, fins fer-lo un desconegut. I és una llàstima perquè la societat catalana no va sobrada de referents. Lara afegeix al relat una crítica tant a la política com a la societat catalana (l’abans que torna a ser l’ara) que em sembla encertadíssima. PD: La narració de la mort de Xirinacs està escrita de forma sublim. Nota: 4/5

Si aquest carrer fos meu, Stefanie Kremser. Autobiografía de l’autora a través dels llocs on ha viscut. I ha viscut a molts llocs. // L’autora, de família boliviana i alemana, fa un exercici d’introspecció i recorda i analitza el que li suposava el seu pas per tots els llocs que ha viscut (Brasil, Bolivia, Alemanya, Barcelona, Nova York…). Família, amics, llocs, records… Una vida molt curiosa i és tot un plaer llegir-lo. PD: petita reflexió depriment: Quin món tan petit que tenim alguns, i com de gran és el d’uns altres. Nota: 4/5

Els cadàvers del candidat, Miquel Aguirre. Un empresari vol ser l’alcalde del poble, i contracta un assessor amb un passat negre i sense principis que farà el possible perquè el seu candidat guanyi l’alcaldia. // Seguint el seu estil, Miquel Aguirre ha escrit una animalada política amb un humor ben negre. (PD: bona banda sonora). Nota: 3’5/5

A propósito de nada: Autobiografía, Woody Allen. Interessant, divertit, distret, amb molts noms desconeguts (per mi) i molta història de l’humor novaiorquès, que encara que desconeguis t’ho fa passar bé. Narra amb una lleugeresa humorística/històrica que et fa passar pàgines sense adonar-te, fins que arriba el moment terrible: el cas Mia Farrow. El ritme canvia, hi ha angoixa, desesperació. No m’estranya, clar. I després és tot un Soon-Yi aquí, Soon-yi allà, i no hi ha pàgina on no afalagui la seva dona, que a mi em sembla impostat, de tan excessiu com innecessari. Però jo no hi he passat i què haig de jutjar, no? El cas és terrible, terrible (sí, cal dir-ho dos cops). Doncs ja està. Va bé per conèixer quatre píndoles de les seves pelis, amb una mica d’humor made in WA, i com he esmentat abans la història dels monòlegs/programes/teatres/actors i actrius de l’humor de NY a partir dels 50, amb molts noms que no us diran gaire res (jo sóc de l’època del Saturday Night Live i ni el toca). Nota: 3’5/5

8 thoughts on “NOVA NORMALITAT (últim resum lectures 2020)

    1. Exacte. I la de paràgrafs innecessaris i llarguíssims que et fa empassar! I tot i així, gràcies al club de lectura, sé del cert que té els seus admiradors (incomprensiblement).

  1. Com a mínim aquest cop he llegit els dos primers. Els altres no m’atreuen gaire. Potser algun dia hauria de donar una altra oportunitat a Toni Sala, però de moment no entra als meus plans. Sobre Gina, també em va agradar, però li posaria una miqueta menys de nota. I definitivament, el ‘Canto Jo’ no el puntuo gens així. No està fet pel meu gust, em vaig endur una gran decepció després de sentir-ne parlar tant. No sóc jo sol, a la meva companya tampoc li va entrar gens ni mica. Em sembla que se n’ha fet un gra massa… Però res, si a tu et va encantar, no hi tinc res a dir.

    1. Et podria dir que és per les expectatives, o que potser amb una segona lectura… Però al final és com tot Xexu, n’ha d’haver-hi per tots els gustos. Discrepo, això sí, de que se n’ha fet un gra massa. És una novel·la amb molts mèrits i per mi la repercussió és merescuda. Però també he estat a l’altre costat: Persecució va tenir el seu èxit (no tant però déu ni do, que va guanyar el Crexells) i vaig invertir molta voluntat per acabar-lo.

  2. Jo coincideixo amb tu amb el de Gina i el de Canto i jo.. 🙂 ah, espera, i el de EscapeBook també! quin llibre més dolent, hahaha!!!!
    Pel que fa a “si aquest carrer fos meu”, no sé, però no vaig acabar d0entrar-hi i el vaig deixar pel camí. Potser no era el moment, perquè n’he llegit sempre comentaris postius

    1. Bones Eli! T’entenc, el de Si aquest carrer fos meu vaig trigar unes quantes setmanes en acabar-lo perquè al no ser tan dinàmic com el que acostumo a llegir vaig pausar moltes vegades la seva lectura. I era fàcil de seguir, perquè encara que sigui introspectiu, l’autora no s’hi perd amb divagacions eternes ni excessives que et fan perdre el fil. A mi em va deixar un regust confortant.
      El d’EscapeBook és brutalment dolent XDDD Llàstima de diners llençats, coi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s