SELECCIÓ LLIBRES INFANTILS (2-4 ANYS)

A la meva filla li regalo llibres durant tot l’any, sobretot llibres interactius, amb textures, música, adhesius…. que són els que li pertoquen per edat. Però hi ha dates senyalades en que m’agrada que els llibres siguin més especials.

He fet una petita llista d’alguns dels llibres que segurament cauran per casa els propers mesos, inclòs aquest Nadal. La meva filla té 2 anys i mig i la majoria estan encarats a nens un o dos anys més grans, però se’n pot treure profit igualment, bé llegint, bé descrivint el que surt als dibuixos, fent que assenyali el que li dius… Tot i que a vegades dubto si no els hauré triat per mi!

Salvatge, Emily Hughes

salvatge hughes

Guanyadora del Premi Llibreter 2015. Una nena feliçment criada entre animals, de sobte entra en escena un estrany animal que s’assembla a ella.

Endevina com t’estimo, Sam McBratney i Anita Jeram

endevinacomtestimo

Em vaig enamorar de la sèrie televisiva (sí, jo, no la meva filla, perquè era massa petita i ara que té edat per veure-la ja no la fan). El conill aprèn a viure i expressar l’amor en les experiències diàries.

El Grúfal, Julia Donaldson

grúfal

Vaig conèixer el Grúfal a través de la pel·lícula, deliciosament divertida. És una història sobre un ratolinet molt espavilat que troba una manera de sobreviure als depredadors del bosc.

El ratolinet es vesteix, Jeff Smith

00106539310950___P1_600x600

Jeff Smith és l’autor de Bone, un còmic juvenil molt divertit i apte per adults. Em fa gràcia que hagi fet un conte infantil, i ja el tenim a casa. Com comentava, és un llibre per nens una mica més grans (potser un any més), però juguem a que la meva filla identifiqui la roba que es posa el ratolinet, per on se la posa (identificant les parts del cos), els colors de les peces, etc.

El conillet que vol adormir-se, Carl-Johan Forssén Ehrlin

el conillet que vol adormir-se

Val, admeto que aquest és un llibre trampa, i que la “desesperació” de molts pares l’ha convertit en un best-seller. Segons diuen, el llibre està fet de tal manera que els nens es dormen en pocs minuts. La meva filla és força canyera i a vegades li costa molt anar a dormir, i tinc curiositat per saber si aquest llibre funcionarà amb ella.

El llibre sense dibuixos, BJ Novak

el llibre sense dibuixos

Heu fet mai riure a un nen petit? És addictiu! Quan més bé s’ho passa, quan més riu, més ganes tens de continuar fent el pallasso. D’això va aquest llibre, un llibre sense dibuixos que l’adult llegeix al nen mentre fa teatre amb tot el que va llegint.

Deixo el vídeo de promoció que protagonitza l’Àngel Llácer (a mi se’m cau la baba cada cop que el veig -coses de mares-):

Anuncis

RECOMANACIONS

Si si, ja sé que vaig justa de temps en fer recomanacions, que estem a dia 22 i a hores d’ara tothom ja ho té tot a punt. Però és possible que, a no ser que us hagi tocat El Gordo, encara estigueu pensant en els regals d’última hora (a mi em passa cada any). Si la persona que ha de rebre el regal és un lector, aquí vinc al rescat i us ofereixo algunes perles que (confio) us faran quedar la mar de bé.

Bartleby l’escrivent, Herman Melville

La història de Bartleby m’encisa, m’hipnotitza, em desconcerta i em fa riure. És estrany que no n’haig parlat abans al bloc, amb el que m’agrada i la de cops que l’he rellegit.

La història és relatada per l’amo del despatx d’advocats on Bartleby comença a treballar-hi com a escrivent. Bartleby és un home misteriós, però dòcil i senzill, de poques paraules. Un dia qualsevol, quan li encarreguen una feina, li contesta a l’amo que “preferiria no fer-ho”. I a partir d’aquí no se’l pot treure d’aquesta mena de mantra on es refugia, ni tampoc se’l pot treure del despatx on treballa.

El protagonista d’aquesta curta història va servir d’inspiració a Enrique Vila-Matas per titular aquella mena d’assaig mig real mig fictici que és “Bartleby y compañia”, sobre autors que van deixar d’escriure, com Juan Rulfo o Salinger.

Alianza Editorial ha tret una edició il·lustrada per Stéphane Poulin.

bartleby1

bartleby 111

batleby11

També hi ha una altra versió de Nórdica Libros, en català i en castellà, e il·lustrada per Javier Zabala. L’Espolsada en parlava molt bé en el seu moment. 

bartleby2

Cubierta Bartleby B

Moby Dick, Herman Melville

Seguim amb Herman Melville. Aquesta edició és preciosa, i us ho dic de primera mà, ja que li vaig regalar a la meva filla quan tenia 6 mesos. Val que sembla més per la mare que per la filla, perquè em fa il·lusió fer-li i compartir una biblioteca especial amb aquests tresors.

Deu diorames escenifiquen, resumidament, la obsessió del capità Ahab per la balena blanca.

9788466126717

moby dick2

moby dick

59517502

Mujercitas, Louisa May Alcott

Una altra de clàssics: Aquesta edició de Lumen, una de les editorials del grup Penguin House Mondadori, està il·lustrada per Rikka Sormunen, i a més es tracta d’una edició complerta, sense les censures posteriors en que per exemple es tapaven les crítiques a la societat de l’època i el paper que hi tenia la dona. S’hi afegeixen uns 6 capítols més, a més d’un de final on les protagonistes expliquen com l’hi ha anat la vida. En resum, més incisiva i no tant centrada en les històries amoroses de les germanes March.

244_H401304.jpg

mujercitas

Maus, Art Spiegelmann

Aquest és un risc, ho sé, però a vegades val la pena arriscar-se. Maus és una novel·la gràfica sobre l’Holocaust, on els jueus són dibuixats com rates i els alemanys són gats. I no, no és un llibre apte per criatures. És cru, molt dur i emotiu, i el format per qui ho rebi serà original i sorprenent. Segurament també sigui reticent, però puc assegurar que la seva lectura no deixa indiferent, i obre un nou món a un altre format de lectures en que hi ha un boníssim material. Aquí un en parlo un xic més. 

numeros-F493-155-49-942

maus 1

LOS CAPULLOS NO REGALAN FLORES, Moderna de Pueblo

los-capullos-no-regalan-flores-9788426421371

La Moderna de Pueblo és un personatge creat per la reusenca Raquel Córcoles, amb un humor molt femení però no exclusiu.

Los capullos no regalan flores són petites històries i gags. La finalitat és crear un top ten per ajudar a captar les senyals que emanen certs tipus d’homes, i que, si els deixes i no tens les coses gaire clares, turmentaran la teva vida sentimental.

És un còmic molt divertit i juvenil, i m’encanta com vesteix (literalment) a la seva protagonista, molt moderneta i actual, com tot l’humor que exhibeix.

Tot i que és humor i el tema principal són els homes, m’ha sabut greu tanta obsessió amb ells, i que no diversifiqués. També entenc que està dirigit a una generació de post-adolescents/vint-i-tants en que les relacions sentimentals són molt importants, però crec que també ho és el món i la cultura en que es mouen.

Per acabar, anti-recomano la versió per al Kindle senzill: diferents tons de grisos molt tènues i lletra petita.

Nota: 😀 😀 😀

CAFÉ BUDAPEST, Alfonso Zapico

Editorial : Astiberri
Col·lecció: Colección Sillón Orejero
168 pàgines / Any: 2007

Desprès de sobreviure a la Segona Guerra Mundial, Yechezkel i la seva mare malviuen a Budapest, passant gana e intentant superar els horrors patits a la guerra.  Yechezkel reprèn el contacte perdut amb el seu oncle Josef, que viu a Jerusalem, i tot i les reticències de la seva mare, es traslladen al futur Israel per començar una nova vida, una vida millor.

Jerusalem se’ns presenta com un poble on conviuen diferents cultures i religions en perfecta harmonia. Però algunes decisions polítiques ho desbaraten tot. Costa explicar quelcom així sense posar-te en cap bàndol. Quan començava a ensumar certa tendència de Zapico de posicionar-se, em vaig adonar que ell parla de persones. Persones dolentes i persones bones, i gent que ha de fugir perquè les persones dolentes, sigui del bàndol que sigui, els hi volen destrossar la vida.

Cafè Budapest no és un còmic d’una cruesa insoportable, fins i tot ens estalvia visualment certs esdeveniments horribles. I en quant a la violència més explícita vaig tenir certa sensació de deja-vu, crec que per Maus i pels còmics de  Joe Sacco, ambdós molt més brutals. Però Cafè Budapest no tracta d’això, si no de com un poble amb gent ben diferent i ben avinguda va esdevenir inhabitable.

Nota: 😀 😀 😀

FUN HOME, UNA FAMILIA TRAGICÓMICA, Alison Bechdel


Títol original: Fun Home, A Family Tragicomic
Traducció: Rocío de la Maya Retamar
Editorial : Random House Mondadori
Col·lecció: Reservoir Books
240 pàgines. Any publicació: 2006

Bruce Bechdel és un pare de familia poc afectuós, introvertit, i obsessionat amb la decoració. I és el personatge principal de Fun Home,  la autobiografia de Alison Bechdel, centrada entre la seva infantesa i la post adolescència.

Poques coses tenien en comú pare i filla. L’interès per la lectura és un d’ells, l’altre era la seva homosexualitat. I això s’acaba convertint Fun Home, en un autodescobriment d’una sexualitat socialment diferent i que comparteix amb qui menys espera.

La revista Time va posar-la entre els 10 millors llibres del 2006, i és una decepció creure que en tot aquell any no es va escriure res millor. Alison Bechdel fa una mena d’anàlisi psicològic al seu pare relacionant-les amb multitud de referències literàries, de Fitzerald, Joyce, Camus… Però en realitat són fets puntuals barrejats amb moltes reflexions, donant molta palla a l’assumpte. Si bé en Bruce és l’antitesis de l’Alison, que la seva repressió sexual el fa fred i distant, així el sentim, però en sentit negatiu. El sentim tant allunyat que no arribem a sentir cap connexió amb ell, i a vegades ni amb l’Alison. Fins i tot l’autora, mentre divaga, reflexiona, no pot fer més que dibuixar escenes sobre rentar plats o arreglar el jardí.

Fins i tot la insistència que el seu pare es va suïcidar no té cap fonament, i sembla més aviat un recurs per atrapar de bon principi al lector. Un inici tan forçat com el final, una escena ensucrada de pare i filla que no té res a veure amb la postura que s’ha seguit al llarg del llibre.

El títol, com es pot ensumar, és totalment irònic, ja que aquí de còmic no trobareu res.

Nota: :evil:

LOS MUERTOS VIVIENTES – AQUÍ PERMANECEMOS (Volum 9), R. Kirkman & Ch. Adlard & C. Rathburn

Títol original: Here we remain (volum 9)
Traducció: Guillermo Ruiz
Editorial : Planeta DeAgostini
Col·lecció: Los muertos vivientes (The Walking Dead)
138 pàgines. Any publicació: 2009

En l’últim número s’acabava una era, així que lógicament aquesta nova entrega de Los muertos vivientes és un número de transició, per tant, menys mogudet, on es planteja un nou repte i apareixen nous protagonistes. Però després de tants mesos esperant, jo volia més, se m’ha fet curt i menys intens.

El problema que té Los muertos vivientes en aquest país es que no es prenen la seva publicació seriosament, poden arribar a trigar un any entre número i número. Segons he llegit l’editor de Planeta deAgostini vol donar-li la consistència trimestral i la pròxima entrega serà el 10 de Maig. A veure si és veritat!

Nota: 5/5

YO MATÉ A ADOLF HITLER, Jason

Editorial: Astiberri
Col·lecció : Colección Lecturas compulsivas
Any publicació: 2007
48 pàgines.

Yo maté a Adolf Hitler parteix de la premissa d’un present on ser assassí a sou és un ofici tan normal com ser comptable. El protagonista és un assassí professional que rep la visita d’un client amb un curiós encàrrec: matar a Adolf Hitler.

Jason ens presenta aquesta breu història que encara es fa més curta al llegir-la. Però no hi ha més queixa, és una història rodona, entra com l’aigua. Va ser amb la segona lectura que em vaig adonar de les incongruències, que es recomanable passar amb benevolència per gaudir del còmic.

Els personatges són animals humanitzats, però també robotitzats doncs quasi no mostren expressió facial. Però amb el guió, que és raonablement escàs,  i el que representa cada escena tenim suficient per interpretar quin significat té cada cara impertorbable.

Nota: 😀 😀 😀