ANIVERSARI (O NO)

Sense títol

Avui WordPress m’ha recordat que el meu blog fa 6 anys. No és ben bé així, per ser més correctes hauria de dir que fa 6 anys que em vaig passar de Blogger a WordPress. Cenyint-nos a la realitat, fa aproximadament 8 anys i 8 mesos que vaig encetar aquest blog.

I quan hi penso em sorprèn, perquè no sóc gaire constant en pràcticament res. I d’alguna manera també és reflexa aquí: no sóc regular en les publicacions, ni tant sols comento cada llibre que llegeixo, i puc passar-me mesos sense dir ni piu.

He canviat l’aspecte del blog varies vegades, com també la manera de fer, i el tipus de contingut. He refet posts, i fins i tot he canviat el nom del blog! I casualment ahir feia l’enèsima reorganització de mobles a casa. Tinc el meu propi sentit de la perfecció, i suposo que indirectament mostrem de quina pasta estem fets en el que fem. No em costa admetre que sóc un cúmul d’imperfeccions: inconstant, inquieta, amb interessos variables. Curiós que faci servir un terme comptable, quan mai m’han agradat les matemàtiques perquè són massa exactes i els resultats solen ser únics. No m’agrada que 2+2 siguin 4, per mi hauria de ser possible que el resultat pugui ser també 3 o 5. Si no, em sento com si una cotilla m’estrenyés i no em deixés moure amb llibertat, ni tan sols agafar prou aire. La perfecció i l’exactitud imposada, el no passar-se del dibuix quan pintes… Fer les coses com s’han de fer i/o d’una sola manera m’aclapara, no em deixa gaudir.

Tot i que no hi penso gaire, em sento orgullosa de mantenir més o menys viu aquest blog, un any rera l’altre, perquè és una petita part de mi. Us dono les gràcies als que m’acompanyeu, que hi sou o heu sigut, pels que em llegiu, heu deixat un comentari o marcat el “m’agrada”.

Jo seguiré rondant per aquí, i espero que uns quants anys més, però sempre, com cantava en Sinatra, a la meva manera.

BON SANT JORDI!

Bon Sant Jordi!

Es possible que, un any més, la logística familiar i laboral no quedin d’acord i m’impedeixin gaudir del Sant Jordi a la rambla del meu poble. Però aquest any m’he espavilat i si més no, he gaudit de la revetlla.DSC_0234

A la biblioteca van organitzar ahir una trobada d’escriptors ganxons, amb copa de cava i coca, a la que no vaig poder assistir ja que de nou la logística em va fallar. Però per sort, vaig poder acudir al “Tast de vins, Tast de textos” que van organitzar tot seguit. Ben mirat, em vaig estalviar les conseqüències de barrejar cava i vi.

DSC_0225

La gent de la biblioteca va preparar quatre taules repartides per diferents zones de l’edifici, una taula per cada vi que ens va portar l’enòloga Laura Masramon. Els vins eren de l’Empordà, però específicament baixempordanesos. Tot un detall, ja que la majoria de vins de D.O. Empordà solen ser altempordanesos, i vam poder tastar el vi que es fa tant a prop de casa nostra. Un cop descrit el vi que preníem, i que la Laura ens ho va fer passar i empassar tant bé, mentre delectàvem les nostres copes de vi l’escriptor ganxó Toni Sala també ens delectava amb un textos triats per ell mateix.

Els vins eren:

– La Vella Lola, vi blanc molt suau, d’una vinya de Calonge (Culonge pels d’aquí),

– Finca Bell-Lloch, un vi blanc amb un gust particular, i de la única vinya que hi ha a Palamós.

– L’Amic Negre, un vi negre de la bodega de Clos d’Agon, també a Calonge, de la varietat garnatxa (no n’acostumo a beure, de garnatxa, però aquests sempre entren bé).

– Pur, un vi negre, de la varietat syrah, del Mas Oller, a Torrent.

DSC_0228

Per últim, en Toni ens va llegir Els raïms immortals, del poemari Els fruits saborosos de Josep Carner publicat al 1906. I aquí us el deixo perquè, junt amb una rosa i un bon llibre, el gaudiu amb una copa de vi.

Feliç Sant Jordi!

DSC_0247

DSC_0240

DSC_0241
DSC_0243

DSC_0244

DSC_0245

Els raïms immortals, Josep Carner

I
El poeta en el cim se sent cantar,
i la vinya daurada que el sol banya
a farbalans alegra la muntanya
i en fi pendís cap a les ones va.
La mar és adormida, el cel és clar;
melangies d’escumes i boirines
damunt la pau de les blavors divines
rellisquen lentes a no cap demà.
II
-Oh Cronos, déu de la vellesa austera,
la barba trista i la mirada errant,
la meva jovenesa palpitant
tu te l’emmenes per la cabellera.
I encara só distret i, com l’infant,
veig la parença que ens amaga el dol,
i, com raïm, per art de mon verol,
em resta mel sota la pell tibant.
III
Aquest raïm, oh Cronos, t’ha plagut;
els grans daurats les teves mans m’arrenquen.
Que trist no és el so de quan es trenquen
en tos queixals movents de senectut.
No vull el lent i desvagat destí
de dar al no-res mon oci inconegut;
val més ésser esclafat i escorregut,
la sang inútil trasmudant en vi.
IV
Cerquem el goig del fàcil escorrim,
la falsedat lluent se’ns encomana,
i, tement cap paraula sobirana,
l’ànima taciturna defugim.
Però tot nèctar en el vas del rim,
duració en perfum i en transparència
es fa en el cup de la completa essència,
amb delits i recances que oprimim.
V
Malenconia al fi de la diada
i cremadissa d’ales dels instants!
Treni garlandes amb els pàmpols blans
i rigui dalt dels carros la gentada.
No em plau corona de tot vent i joguina,
sinó deixar, per a no nats humans,
un poc de sol de mos amors llunyans,
clos al celler, colgat en teranyina.

CANVI D’IMATGE

Aquest canvi d’imatge ve de la necessitat de tenir un blog amb les lletres més grosses. No em costa admetre que l’edat no perdona (TOT I QUE tampoc sóc tan gran).

I quan una ha estat miop tota la vida, no li fa res reconèixer, una vegada més, que no s’hi veu.

No hi ha gaires temes a triar a WordPress. O sí que hi ha a triar, però no pots modificar aquestes petiteses, com la mida de la lletra, cosa que si et permet el Blogger. Però havent provat els dos, no canvio l’un per l’altre.

De moment.

LIEBSTER AWARD

LiebsterAward_3lilapples

La catosfera s’ha animat amb aquesta cadena-meme de preguntes literàries que no sé ben bé d’on ha sortit, però que té com a origen els premis Liebster, amb algunes diferències. Es tracta de fer-te una auto-entrevista sobre alguns dels teus gustos literaris, que nomenis a gent perquè també ho faci i d’aquesta manera vagis coneixent altres blocs. Heu d’entendre que no m’hagi pogut resistir! Aprofitant que tant en McAbeu com el sr. Pons conviden a tothom qui vulgui a apuntar-se, els hi pres la paraula. Per cert, en McAbeu us explicarà molt bé tot això dels MEMES.

Aquest “joc” té una sèrie de punts a complir que cadascú es pren com vol.

Comencem:

Punt 1: Donar les gràcies a qui t’ha nominat.

Jo dono les gràcies a tothom que s’hi ha apuntat i que anima al demés a fer-ho. Gràcies gent!

 

Punt 2: Contestar el següent qüestionari:
1. Quin és el teu gènere literari preferit?

Novel·la, i més aviat negre.

2. Com et vas animar a escriure un blog?

La meva memòria és horrible, ja ho era allà el 2006. M’adonava que de molts llibres no m’en recordava l’argument, els personatges, o perquè m’havia agradat o no. Així que vaig decidir fer quatre apunts dels llibres que llegia, també amb l’esperança de trobar gent amb lectures en comú. I faré una confessió: sempre m’ha agradat escriure i creia que amb la pràctica aniria millorant. Quan miro els posts antics, més que millorar, crec que ara m’enrotllo massa!

3. Prefereixes sagues o llibres sense continuació?

A la tv les sèries, als llibres punt i final.

4. Quin és el llibre que has rellegit més vegades?

No acostumo a rellegir, tot i que últimament hi ha hagut algunes excepcions. De joveneta vaig rellegir molts llibres de Stephen King (per exemple It i Apocalipsis, de més de mil pàgines, me’ls vaig llegir 3 cops). Més recentment, he quedat molt satisfeta amb la relectura de Crónica de una muerte anunciada, Némesis de Philip Roth, i L’Adversari d’Emmanuel Carrère. I segur, segur, segur, que d’aquí un parell d’anys torno a rellegir el de García Márquez.

5. Quin és el millor llibre que has llegit aquest últim any?

N’he llegit de molt bons. Però repassant la llista per triar-ne un, he recordat la por que vaig passar amb La casa infernal de Richard Matheson. M’ho vaig passar pipa!

6. Quina és la teva portada preferida?

Aquesta la deixo pel final.

7. Quin llibre t’emportaries a una illa deserta?

Segur que no serà El senyor de les mosques! Suposo que algun de gruixut amb molt bona fama i que he estat esquivant fins ara per mandra, com algun de la Dona Tartt o en DF Wallace. Espero que em doni temps de llegir-lo mentre em venen a rescatar. Perquè em vindrien a buscar. Estic segura. Si, oi? Si, clar que si. Jo en una illa deserta no hi estic per gust, que hi poden passar moltes coses rares. 

8. Quin és el teu personatge literari masculí preferit?

Hi ha molts que em sedueixen, per atractius, decidits, valents, forts… però em decanto per un que em va despertar molta tendresa: En Charlie de Flors per l’Algernon.

9. Quin és el teu personatge literari femení preferit?

Hi ha personatges femenins potents que m’agraden molt, però la majoria són patidores de mena. Per preferit escolliria alguna que m’agradaria tenir a la meva vida com amiga eterna: forta, valenta, intel·ligent, i amb sentit de l’humor fins i tot en circumstàncies adverses. Així que escolleixo aquestes tres: l’Scout de Matar un ruiseñor, l’Elizabeth Bennet de Orgull i prejudici i la Marjane Satrapi, autora i protagonista del seu còmic Persèpolis.

10. Què li diries al teu personatge literari preferit?

Si no són menors d’edat, els hi convidaria a una canya.

11. Quin és el teu autor o autora preferit?

M’agrada molt Philip Roth i Jaume Cabré, sempre amb la paraula justa. La Rodoreda és molt gràfica, fins i tot sembla que puguis olorar les flors que descriu. I l’Stephen King d’abans encara em segueix emocionant amb les seves històries.

I per acabar el qüestionari, tornem a la pregunta 6: Quina és la teva portada preferida? Doncs les portades, en plural, de El dia dels trífids de John Wyndham, tant del llibre com de la peli.

9780141033006

9780141185415

Day_of_the_Triffids_(novel)

Day_of_the_Triffids_Book_Cover_by_Funk_X

day_of_triffids_poster_02

day-of-the-triffids (1)

day-of-the-triffids (2)

Dayofthetriffids

Day-Of-The-Triffids

day-of-the-triffids

day-triffids-john-wyndham-paperback-cover-art

DotT

il_fullxfull.367989523_5f5l_grande

John-Wyndham_1951_The-Day-Of-The-Triffids

JohnWyndham_TheDayOfTheTriffids

triffids

triffidscover

wyndham-day

Triffids (1)

John-Wyndham-The-Day-Of-The-Triffids-book-cover-A-Year-In-The-Country-8

Penguin-993x Wyndham Day of the Triffids

SAVE0367

trif

I per últim,

Punt 3: Nominar a uns quants blogs perquè segueixin la cadena.

Jo convido als lectors d’aquest blog a fer-ho, m’encurioseixen les vostres respostes. Vinga, va, animeu-vos!

ARGUS: L’ACCÉS AL CATÀLEG DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

ARGUS és la base de dades de les biblioteques catalanes, i com assídua a la biblioteca, fa anys que utilitzo aquesta eina que tants viatges m’ha estalviat. He trobat uns quants usuaris que no la coneixen, així que m’he animat a deixar aquí una petita explicació.

Si us parlen d’algun llibre interessant, si llegiu per internet alguna crítica atractiva sobre alguna novel·la, i us pregunteu si la deuen tenir a la vostra biblio, només cal que obriu una pestanya i googlegeu ARGUS per veure si la teniu a l’abast.

Com veieu, Sant Google ens ofereix dos enllaços:

ARGUS 1

El primer ens porta a una web més acurada, on es pot filtrar la cerca, però que tot i així et dona un llistat de totes les biblioteques on pots trobar el que busques, una informació que et pot interessar o no (per exemple, potser també t’interessa saber si tenen aquest llibre al poble del costat). A topogràfic surt la seva classificació i ubicació dins la biblioteca, el que ajuda a que no donem voltes i voltes dins l’edifici buscant-lo. Com veieu, la informació següent també val la pena: si el llibre està disponible o no, i si és possible demanar-lo des d’una altra biblioteca.

argus2

El següent enllaç que surt a google ens porta a una pàgina més senzilla, pensada pels usuaris de mòbil, però no exclusiu, i que segons la nostra necessitat ens pot anar millor que l’altre. Que volem saber concretament si a la nostra biblioteca té aquest llibre? Aquí ens ho deixa més clar:

argus 3

argus 4

L’ARGUS a més té altres opcions: amb el vostre número del carnet de biblioteca podeu entrar com a usuaris, on surten els vostres préstecs actuals, i entre altres coses, podeu fer reserves o posar-vos a la cua d’algun llibre molt sol·licitat. I tot des de casa!

Ah, i com sabeu, a la biblio no només hi ha llibres: en aquest catàleg també teniu a la vostra disposició pel·lícules i sèries. Així que si per exemple el sr. Pons t’acaba animant a veure alguna sèrie, ja saps: obra pestanya i a veure si la tenen a la teva biblioteca.

LLIBRES OBLIDATS: KAY SCARPETTA – PATRICIA CORNWELL

Amb la vinguda d’un nou membre a la família, vam mudar-nos fa pocs mesos a un pis més gran, el que m’ha permès recuperar l’estanteria plena de llibres que no ens cabia en l’últim habitatge.

M’he dedicat a treure la pols, classificar i endreçar cada llibre, i també a rememorar la seva lectura. I m’ha sorprès trobar que de molts no recordava absolutament res. D’alguns vagament podia recordar la sensació de si m’havien agradat o no, però d’altres ni la trama, ni el final, i fins i tot els protagonistes. El cas més desconcertant és aquest:

wpid-wp-1409905091326.jpeg

Vuit llibres de la senyora Patricia Cornwell, i sóc incapaç de recordar ni una sola trama. I no m’ha ajudat absolutament res llegir la sinopsi, com si realment no els hagués llegit.

I si que els vaig llegir. Per això en tinc tants, perquè els llegia i a més m’agradaven, això si ho recordo, i que em va perjudicar a l’hora de seguir la trama el no seguir l’ordre de publicació. També recordo la doctora Kay Scarpetta, la metge forense protagonista d’aquestes novel·les: una dona intel·ligent però més aviat seca, rígida, exempta d’humor, no gaire sociable. En Pete Marino és un expert policia d’homicidis i l’altre part del tàndem. Un home gros, barroer, alcohòlic i fumador, tot el contrari a la seva sòcia. El plantejament dels dos protagonistes s’assembla a la sèrie televisiva Bones, però les coses no van per aquí. L’Scarpetta manté una relació amb un agent de l’FBI, i en Marino res té a veure amb el guaperes Seeley Booth.

Algú recorda l'Utopics?

Quina ganga! Algú recorda l’Utòpics?

I fins aquí puc recordar.

Fa més de 10 anys que els vaig llegir i és normal perdre’n els detalls, però m’ha sorprès no recordar cap dels llibres. Potser que m’ho faci mirar! Però m’he plantejat que això és una bona oportunitat de rellegir-los. Quantes vegades, al pensar en algun llibre, ens agradaria oblidar-lo per tornar a llegir-lo i gaudir-lo com si fos el primer cop? No sé si aquest és el nivell de les novel·les de Patricia Cornwell, però bé podria descobrir-ho.

cornwellbw

Patricia Cornwell

Un apunt:

Hi ha projecte cinematogràfic sobre les novel·les de la doctora Scarpetta, i sonen campanes de que serà Angelina Jolie l’encarregada de posar-se en la seva pell. No puc dir que trobi l’elecció més adequada, però s’haurà de veure.