Editorial : Alrevés Editorial
Col·lecció: Novela Negra
313 pàgines. Any publicació: 2013
La estrategia del pequinés ha guanyat el premi Dashiell Hammet de la Semana Negra de Gijón 2014 per unanimitat, ja va per la tercera edició, i ve força aclamada pels lectors. Ingredients prou convincents per mi, però si a sobre te’l posen a les mans, no hi ha qui es resisteixi.
A Gran Canària, en Júnior i la seva banda s’encarreguen de rebre i distribuir la droga del Turco, el cap d’una organització de narcotraficants establert a Barcelona. Però quelcom surt malament en l’última entrega, i no és el primer cop que passa. És per això que el Turco pressiona a Júnior: o paga 60.000€ per compensar les pèrdues causades per la seva ineptitud, o ho pagarà encara més car.
Com que no sap d’on treure tant de caler, a Júnior se li ocorre una “brillant” idea: robar al seu jefe. Per això contracta a el Rubio, que té un passat tèrbol però un present decent amb una dona greument malalta, i aquest s’associarà amb el Palmera, un aturat que vol muntar un negoci, i Cora, una atractiva prostituta que comença a percebre la decadència del temps sobre el seu cos.
Per una part, he trobat el tronc argumental força usat, que permet moltes variacions però en si no és sorprenent. Però per l’altra, la narració és excel·lent. És una novel·la coral on els personatges estan treballats i definits, la planificació i la posada en escena són acurades, i l’acció em va deixar, en algun moment, garratibada, degut a la tensió que l’autor va alimentant al llarg de la novel·la. També suposa un cop d’aire fresc el lloc on esta ambientat, l’opressió que suposa no poder fugir de l’illa. És una visió de Canaries que no havia tingut mai.
S’ha de reconèixer, però, que a vegades els personatges freguen el límit: o són massa estúpids, o massa bons, o els bàndols que es formen són massa definits com a “bons” i “dolents”, i al cap i a la fi són tots uns delinqüents. Però gràcies a això Ravelo aconsegueix una novel·la rodona que em satisfé sobradament.
Nota: 4/5