Editorial : Akal
Col·lecció : Literaria
352 pàgines. Any primera publicació: 2012
“Desaparecen niños gitanos en Madrid. ¿Por qué desaparecen niños gitanos en Madrid? Pepe O’Hara se lo pregunta alguna noche. Erotómano, politoxicómano, sociópata, sádico, feminista, sarcástico y dulce, al inspector Pepe Jara le apodan O’Hara porque tiene unos melancólicos ojos grises de irlandés que acaba de perder, simultáneamente, a una mujer y una revolución.
Quizá escrita por el Diablo, el único capaz de acariciar ciertos rincones oscuros del lector, es novela negra en estado impuro, sucia y lírica, mágica y estupefaciente, recorre un Madrid no apto para turistas ni futuros atletas olímpicos, allanando callejones que no salen en los mapas, llamando a las puertas de la perversidad sin haber pedido cita y encontrando, al abrir, mujeres tristes, sonrisas muertas y niños raros. Aunque casi siempre amanece, nunca conviene despertarse: Lucifer es el hijo de la Aurora, enseña la mitología.”
No m’he cansat de dir-ho: aquest llibres és una meravella. Una novel·la negra on la narració és pura poesia descarnada i marginal. Amb unes potents imatges, uns diàlegs incisius i canvis narratius sorprenents.
Si bé ens presenten en Pepe O’Hara com el protagonista, realment no és així. Es tracta d’una novel·la coral amb visions molt diferents i particulars dels fets que es van succeint. Els narradors en cada capítol són diferents i sorprenents: tant pot ser una persona, un animal o un objecte, tots ells relacionats de manera directa o indirecta amb la trama.
En contra, el final no m’ha acabat d’agradar, m’ha decebut una mica. És visualment espectacular, però trenca amb el realisme que ha mantingut al llarg de la novel·la.
Nota: 4’5/5
LLIBRES & ROSELLES 