LOS CADÁVERES DE CALLANDER SQUARE (Charlotte & Thomas Pitt 02), Anne Perry

Los cadáveres de Callander Square és la segona novel·la de la saga Charlotte/Thomas Pitt, i també la segona que llegeixo. Aquí la parella ja és casada, viu modestament i Charlotte està en estat.

Es troben dos cadàvers de nadons en el jardí de Callander Square, un barri benestant. Pitt investiga però no aconsegueix treure’n res. Charlotte recorre a la seva germana Emily, doncs tem que es tracti d’alguna minyona de la qui n’han abusat i acabi al carrer, i creu que la seva rica germana podria trobar-li una altra feina dins del seu cercle d’amistats. Emily, avorrida de no fer res (qui pogués), s’entusiasme i s’introdueix socialment en el cercle de Callander Square i a través de les tafaneries que corren acaba esbrinant molt més que el seu cunyat.

M’ha agradat força, potser perquè repeteix la mateixa formula que la primera, i que tant bé va anar, però molt més elaborada. La llista de sospitosos convincents és llarga, i la llista de secrets encara més. Desplega més personatges i això vol dir complicar més la trama, però la veritat és que Perry se’n surt molt bé. Fins i tot acabes agafant estima a alguns, i espero que tornin a sortir en novel·les posteriors.

Ressalta de nou les costums de l’època victoriana, la vida social, les festes, les xafarderies,… Torna el masclisme, però aquest cop barrejat amb l’hipocresia, de l’estil “m’és igual que em posis les banyes, però com se n’assabenti algú la tindrem grossa”.

M’ha grinyolat alguna cosa, com també amb l’anterior novel·la. El comportament d’alguns personatges és… inversemblant. Per exemple, no crec que el millor moment per declarar-se sigui quan estas preparant el funeral d’un familiar (digueu-me romàntica), o que amagar entre els sospitosos que ets la dona del policia que porta la investigació no tingui cap repercussió.

Però en general m’ho passo molt bé amb aquestes novel·les. Hi ha altres sagues de l’Anne Perry que potser m’animi també a tastar.

Nota: 3/5

LOS CRÍMENES DE CATER STREET (Charlotte & Thomas Pitt 01), Anne Perry

Aquesta és la primera novel·la de 27 (si, 27!) ambientada en l’època victoriana i protagonitzada per Charlotte i Thomas Pitt. Charlotte és la filla rebel (bé, rebel, si més no es sortia una mica de les maneres encorsetades de l’època) d’una família benestant de Cater Street, i Pitt és l’inspector de policia que investiga els assassinats que es van produint al llarg de la novel·la.

És molt entretinguda, i no tant senzilla com sembla. És cert que algunes conclusions i situacions són forçades, com els raonaments sobre la personalitat del sospitós, o la manía de totes les dones de passejar soles pel carrer on es cometen els assassinats. Però apart d’això, Perry teixeix una xarxa de dubtes i pors molt ben elaborada. Aconsegueix que tots els personatges masculins siguin sospitosos de ser un possible assassí en sèrie, i una tensió continua esperant el proper assassinat.

Fa també una crítica ferotge al masclisme de l’època, molt dura, però en essència encara present avui dia. La frase que més m’ha agradat, i que repeteix algunes vegades, és quelcom així: els homes han fet unes lleis per les dones i unes altres per ells. Una dona de bé, segons l’home, ha de ser pura, submisa, treballadora i silenciosa. Els homes, en canvi, “per natura”, se’ls ha de deixar fer com són, i deixar-los beure, apostar, enllitar-se amb criades i prostitutes,… a més de tenir la raó absoluta en tot. Les dones s’obliguen entre elles a complir aquestes lleis, i la que no ho compleixi és exclosa socialment, que en aquell moment era com estar morta en vida.

Data curiosa d’Anne Perry: d’adolescent va ser condemnada a presó durant cinc anys per l’assassinat de la mare de la seva millor amiga, que també va ser condemnada. També se les va obligar a no veure’s mai més. Aquesta història fou portada al cine en la pel·lícula “Criaturas Celestiales”, amb la Kate Winslet fent de Perry.

Nota: 3/5