Títol original: J’irai cracher sur vos tombes
Traducció: Jordi Martí Garcés
Editorial : Círculo de Lectores
180 pàgines. Any publicació: 1946
Boris Vian, sota el pseudònim de Vernon Sullivan (Vian aparentava ser el traductor), va batejar amb aquest intrigant títol una de les seves novel·les més conegudes. Escrit en tan sols dues setmanes, va tenir que admetre l’autoría per l’escàndol i alhora l’éxit que va obtenir.
Lee Anderson viu turmentat per l’assassinat del seu germà a mans d’un poderós polític. El seu pecat fou enamorar-se de la filla d’aquest magnat, essent ell afroamericà. Així Anderson planeja una cruel venjança contra els blancs més benestants, que serà seduir a la filla d’una gran família i posteriorment assassinar-la. El seu avantatge serà la seva pell clara, que el fa passar per un blanc, i el seu atractiu físic.
De profunditat zero, amb personatges i situacions inversemblants, Escupiré sobre vuestra tumba és una novel·la desagradable, mal escrita e inconnexa. No he trobat ni un mínim de qualitat literària. És intencionadament escandalós, ostentosament pornogràfic. La psicologia del personatge principal és nul·la, i personalment crec que és on s’hauria de centrar, ja que Anderson és sense cap dubte un trastornat mental.
La intenció de Vian és criticar el racisme als EEUU a mitjans s. XX, però dubto que recórrer al sexe més barroer (incloent desagradables escenes de pederàstia) sigui la millor manera de fer-ho. En realitat, la denuncia racial quasi no es percep, i podria interpretar-se com classista.
Un apunt curiós es que Vian va morir al cinema, mentre veia l’estrena de la pel·licula basada en aquest llibre.
Nota: 👿
LLIBRES & ROSELLES 