NADA, Carmen Laforet

Editorial : Espasa – Ediciones Destino
Col·lecció: Austral Narrativa
353 pàgines, inclou extensa guia de lectura / Any: 1944

Andrea és una jove de poble que es trasllada a casa d’uns familiars a Barcelona per continuar els seus estudis a la universitat.  Ha passat una guerra des de l’últim cop que va visitar els seus parents, i els records d’infantesa, tant dolços i perfectes, li juguen una mala passada. Andrea va a parar a una casa plena de pertorbats que amb prou feines coneix, sense cap altra sortida que conviure-hi.

Nada està ambientada pocs anys desprès de la Guerra Civil, un tema que  amb prou feines es toca directament però és ben present. La pobresa extrema obliga a conviure a éssers molts dispars, trastornats i traumatitzats a la seva manera. L’oncle Román, un personatge misteriós, el corcó de la casa, ajuda moltíssim a crear un ambient tens, provocant discussions monumentals.

La Barcelona grisa de post-guerra que ens descriu breument Laforet invita a fer un recorregut per la ciutat  mirant-la amb altres ulls. I al arribar al carrer Aribau tindríem ben present, com ho hem tingut en tot moment al llegir aquesta novel·la, l’ombra d’aquell pis vell, brut i ple de personatges estrambòtics, i aquelles  acollidores golfes que afegien un fals aire seductor a Román. Una llar que com a l’Andrea i les seves amistats, ens submergeix i se’ns empassa dins d’aquesta espiral de bogeria teixida gràcies a l’aportació de cada personatge.

Amb un estil directe, de poques floritures, Carmen Laforet guanyà el primer Premi Nadal al 1944. La lectura és àgil i fascinant, i em va tenir enganxada les poques hores que vaig trigar a llegir-lo.

Nota: 4/5

Anuncis