TOTHOM HAURIA DE SER FEMINISTA, CHIMAMANDA NGOZI ADICHIE

Títol original: We Should All Be Feminist
Traducció: Scheherezade Surià
Editorial : Fanbooks (Grup62)
Col·lecció: No Ficció
64 pàgines. Any publicació: 2018

Aquest breu assaig feminista és la transcripció d’una xerrada que va fer la Chimamanda Ngozi Adichie pel TEDxTalk.

És un llibre molt curtet i també hi ha poca cosa a comentar: És informal i amb conceptes feministes molt bàsics i senzills. Estan basats en un context social i cultural sobretot nigerià, del que pots empatitzar però costa sentir-se identificada. Abusa molt del recurs de “tinc un amic/amiga/veïna/conegut” i del “un dia em va passar que…”, i fa la sensació de que tot plegat és un recull d’anècdotes desordenades i el seu posterior anàlisi amb una denúncia feminista. Té molts punts en comú amb l’altre assaig de la mateixa editorial, Estimada Ijeawele: Manifest feminista en quinze consells, però aquell em va agradar més per la visió més àmplia sobre el tema i perquè estava millor estructurat.

No diré pas que no el llegiu si cau a les vostres mans, però tampoc és necessari anar-lo a cercar. Com a bona alternativa, podeu veure la xerrada.

Nota: 2/5

Anuncis

ESTIMADA IJEAWELE: MANIFEST FEMINISTA EN QUINZE CONSELLS, Chimamanda Ngozi Adichie

Títol original: Dear Ijeawele, or a feminist manifesto in fifteen suggestions
Traducció: Scheherezade Surià López
Editorial : Fanbooks (Grup 62)
Col·lecció: No Ficció
64 pàgines. Any publicació: 2016

La Chimamanda rep una carta de la seva amiga Ijeawele, que li demana consell per educar en el feminisme a la seva filla Chizalum, acabada de néixer. L’autora li respon amb 15 consells que abastaran des de l’estrenada maternitat de la seva amiga fins a la criança de la petita en cada estadi important de la seva vida: sobre com rebutjar el rol de gènere que se li assumeix quan neix, fomentar la lectura, aprendre a qüestionar-se el llenguatge, donar-li un sentiment d’identitat, a implicar-se en el seu aspecte exterior, el sexe, l’amor,… 

És un bon text per iniciar-se en el feminisme o per refermar la base. Si ja ens hem interessat anteriorment en aquest tema podem tenir la sensació (a vegades) de que s’endinsa en uns preceptes que ja semblen assumits i superats per la societat,  cosa que no és certa (només cal llegir la premsa actual per constatar-ho).

Com a mare que sóc d’una nena de 4 anys, en aquesta lectura tenia una implicació més personal que en altres lectures feministes. I he gaudit molt llegint-la perquè promou una forma d’educar i d’estimar que comparteixo, i ho exposa d’una manera molt clara i endreçada. La Chimamanda vol que les nenes d’avui i dones del demà siguin més segures d’elles mateixes i del seu cos, que vesteixin com vulguin, que tinguin clar que el matrimoni no és un assoliment, que alcin la veu quan no estan d’acord amb alguna cosa, que se sentin lliures per explorar àrees  (laborals o lúdiques) que semblen exclusives dels homes… Val a dir que tots aquests propòsits de futur, en el present ja estan actuant obrint la ment de la mare/lectora. M’ha agradat tot el que diu i com ho diu. I què millor que exposar-ne quatre perles:  

 

No li diguis mai que hauria o no hauria de fer alguna cosa “perquè ets una nena”. “Perquè ets una nena” no és motiu per a res. Mai.

Ensenya a la Chizalum a llegir. Ensenya-li a estimar els llibres. (…) Els llibres l’ajudaran a entendre i a qüestionar-se el món, a expressar-se, i l’ajudaran també en tot allò que vulgui ser, perquè es beneficiarà de tot allò que aporta la lectura.

Ensenya-li a rebutjar la simpatia. (…) Tenim un món ple de dones que són incapaces de respirar perquè fa massa temps que estan condicionades a doblegar-se de determinades formes per caure bé. Així doncs, en lloc d’ensenyar la Chizalum a caure bé, ensenya-li a ser honesta. I amable. I valenta. (…) Elogia-la sobretot quan prengui una decisió complicada o impopular només perquè sigui la seva opinió sincera (…)… perquè el seu consentiment és important,. Digue-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi.

No creguis que educar-la en el feminisme significa obligar-la a rebutjar la feminitat. (…) Tristament, les dones han après a avergonyir-se i a disculpar-se per coses que es consideren tradicionalment femenines, com ara la moda i el maquillatge. Però la nostra societat no espera que els homes se sentin avergonyits de coses considerades masculines, com els cotxes esportius o alguns esports professionals.

Ensenya-li que l’amor no només és donar, sinó també rebre. (A les nenes) els ensenyem que un gran component de l’habilitat d’estimar és la capacitat de sacrificar-se. No ensenyem el mateix als nois. (…) Per què eduquem només una meitat del món per valorar això?

La santedat no és un prerequisit per a la dignitat. (…) A vegades, en el discurs sobre el gènere, se suposa que les dones han de ser moralment millors que els homes. No ho són. Les dones són igual d’humanes que els homes. La bondat femenina és tan normal com la maldat femenina.

Ensenya-li que els seus valors són només d’ella i no dels altres. Aquesta es la única forma necessària d’humilitat: ser conscient que la diferència és normal.

Aquest llibre és un bé social, un text que tots hauríem de llegir. Els detractors dels feminisme volen fer creure que ser feminista és ser d’una mena de religió o secta, o com si fos igual de bo triar ser-ho com no. I no és així. Per un món millor, tothom hauria de ser feminista. 

Nota: 5/5