Sarah’s Scribbles. Una magdalena feliç, Crèixer és un mite, Gats Indòmits. Sarah Andersen

M’encanta l’humor de la Sarah i m’encanta el seu personatge. Segur que l’heu vist arreu d’internet.

Nota: 3’5/5

Crónicas de Jerusalem, Guy Delisle.

L’autor repeteix la mateixa fórmula de Crónicas Birmanas, Shenzen, i Pyongyang. Aquest cop a la dona d’en Guy Delisle la destinen a Jerusalem. Ella forma part de l’equip administratiu de Metges Sense Fronteres, i com a tal va als països que necessiten ajuda d’aquesta ONG.

Tot i que l’he vist més implicat que altres vegades, Delisle no abandona el seu estil de les cròniques de viatges: la del que hi viu temporalment en una zona conflictiva però una mica com que no va amb ell, com si estigués d’observador, però que hi ha de conviure i s’hi veu afectat per força. Així es dedica a relatar-nos, amb un to còmic però educat i circumstancial, els contrasts culturals, socials, governamentals… També les obligacions i prohibicions, que ho ha fet extensiu als que ho pateixen, amb el patiment i mals de caps diaris.

Nota: 3’5/5

AQUÍ, Richard McGuire

Aquí, Richard McGuire. Aquí és una passada, m’ho he passat pipa. És com un joc, una fusió de l’espai i el temps. L’escenari és sempre el mateix, el mateix espai físic. Un racó de món que un temps va ser selvàtic, altre va ser aquàtic, un jardí d’una mansió o (sobretot) una habitació. Allà l’autor ens va obrint finestres del passat i el futur. Hi ha fets que es poden allargar a través de les pàgines, i també petites escenes de molt o poca importància. Aparentment no tenen cap més lligam que l’escenari al llarg del temps, però és possible de trobar-hi alguna relació.

Nota: 4/5

 

Moby Dick, Herman Melville (còmic)

Aquesta edició és preciosa, i us ho dic de primera mà, ja que li vaig regalar a la meva filla quan tenia 6 mesos. Val que sembla més per la mare que per la filla, perquè em fa il·lusió fer-li i compartir una biblioteca especial amb aquests tresors.

Deu diorames escenifiquen, resumidament, la obsessió del capità Ahab per la balena blanca.

Nota: 4/5

BARTLEBY L’ESCRIVENT, HERMAN MELVILLE

La història de Bartleby m’encisa, m’hipnotitza, em desconcerta i em fa riure. És estrany que no n’haig parlat abans al bloc, amb el que m’agrada i la de cops que l’he rellegit.

La història és relatada per l’amo del despatx d’advocats on Bartleby comença a treballar-hi com a escrivent. Bartleby és un home misteriós, però dòcil i senzill, de poques paraules. Un dia qualsevol, quan li encarreguen una feina, li contesta a l’amo que “preferiria no fer-ho”. I a partir d’aquí no se’l pot treure d’aquesta mena de mantra on es refugia, ni tampoc se’l pot treure del despatx on treballa.

El protagonista d’aquesta curta història va servir d’inspiració a Enrique Vila-Matas per titular aquella mena d’assaig mig real mig fictici que és “Bartleby y compañia”, sobre autors que van deixar d’escriure, com Juan Rulfo o Salinger.

Alianza Editorial ha tret una edició il·lustrada per Stéphane Poulin.

També hi ha una altra versió de Nórdica Libros, en català i en castellà, e il·lustrada per Javier Zabala. L’Espolsada en parlava molt bé en el seu moment. 

Nota: 5/5