TRES ROSAS AMARILLAS, RAYMOND CARVER

Traducció: Jesús Zulaika Goicoechea
Editorial : Anagrama
Col·lecció: Compactos
Pàgines: 160  Any publicació: 1997

Gràcies a Txékhov arribo a Raymond Carver, autor considerat un dels millors contistes nord-americans (i occidental). Tres rosas amarillas és un recull de 7 relats on Carver desenvolupa escenes d’àmbit familiar i matrimonial de tot tipus (dificultats econòmiques, fidelitat, dependència…). Les escenes tenen un alt grau d’intimitat, amb diàlegs i fets que només passen de portes endins, i per això no aconsegueixo esbrinar de quina època es tracta. Podrien ser perfectament intemporals si no és perquè avui dia ja se’ns fa estrany que es comuniquin a través del servei postal o de trucades de cobrament a destinació. L’estil de Carver té algunes particularitats en comú amb Txékhov (al que adorava), per exemple la de mostrar-nos els personatges en aquell precís moment, sense passat ni futur, com si es tractés d’una fotografia o un record personal.

Tres rosas amarillas és l’exepció, ja que tracta sobre els últims moments de vida de Txèkhov. Va ser la raó de que llegís a Carver, i és un conte magnífic. Una escena en concret em va posar els pèls de punta, pel significat del moment i la bellesa de retratar-la.

Sí, Carver està molt bé, m’agrada com escriu, com agafa una escena que perfectament podria ser treta de la intimitat de casa nostra, però tot i així el seu retrat de la classe mitja i baixa dels Estats Units se’m fa menys interessant que el retrat de la Rússia de Txékhov.

Nota: 3’5/5

Anuncis

“CONTES”, “CUENTOS” i “LOS MEJORES CUENTOS”, D’ANTÓN P. TXÉKHOV

Traducció: Anna Estopà
Editorial : Quaderns Crema
Col·lecció: Narrativa > Biblioteca Mínima
Pàgines: 174 Any publicació: 1995

Traducció: Ricardo San Vicente i Juan Lopez-Morillas
Editorial : Alianza Editorial 
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 424  Any publicació: 2012

Traducció: Víctor Gallego Ballestero
Editorial : Alba Editorial
Col·lecció: Clásica Maior
Pàgines: 768  Any publicació: 2012

 

Puc dir que estic de sort: últimament m’entusiasmen totes les lectures que cauen a les meves mans. I Txékhov no ha estat una excepció. Quan creia (i fermament!) que en general no m’acabaven de convèncer els reculls de relats, és igual quin fos el gènere o l’autor, apareix aquest rus tan interessant i em fa canviar radicalment d’opinió.

Txékhov va escriure uns 600 relats al llarg de la seva vida, d’extensió variada (tant podrien ser de 4 pàgines com de 60), i de gènere entre dramàtic, satíric i còmic. Entre les varies edicions d’antologies n’hi ha molts que es repeteixen: Pavelló sis, El petó, La dama del gosset, La datxa nova, Els pagesos… Les seves històries són un retrat de la societat de l’època, ambientades en escenes quotidianes dels mujiks (pagesos que treballaven terra aliena), dels funcionaris i la petita burgesia. Tot i que a vegades el missatge que ens vol fer arribar pot resultar poc clar, amb els anys la seva escriptura evoluciona i el subtext es fa més evident: contra les institucions públiques, la corrupció dels funcionaris, la burocràcia, ridiculeses de les classes socials, la pobresa extrema vers l’opulència, la ignorància… I sobretot, la falta de llibertat en un sentit molt ampli.

Han caigut a les meves mans varies edicions, i és perquè m’han agradat moltíssim les seves històries. Quan vaig començar amb l’edició d’Alba Editorial, que estan ordenades cronològicament, vaig notar que els primers contes m’ho passava molt bé però estranyament em deixaven la pissarra en blanc:  no aconseguia saber què em volien dir. Això em passa amb molts autors de contes, que el desconcert em frenen les ganes de continuar. Però amb Txékhov ha estat diferent, perquè gaudia del que explicava i de la seva narració. Però amb els anys s’aprecia que es fa més canyero, profund i entenedor.

En les edicions esmentades trobem pròlegs de Maksim Gorki, de William Somerset Maugham, de Richard Ford, de Ricardo San Vicente (ex-professor universitari i un dels millors traductors literaris del rus)… A través d’ells coneixerem l’escriptor i a la persona.

Quan es parla de l’escriptor, de l’estil, podem agafar-nos a un dels pròlegs on es llegeix uns consells que li va donar a Maksim Gorki i que el representa fidelment: agafes un relat, li talles el principi i el final, i el que queda és la base del relat. Posteriorment aconsella que s’ha de retallar, retallar, i retallar, fins que quedi l’essència, sense floritures innecessàries. Tant és així que de la majoria dels seus personatges no sabem res del seu passat ni del seu futur (si es que no moren dins el conte), com si retratés aquell moment concret de les seves vides. (De fet ja en feien broma sobre els retalls de Txèkhov, que li havien d’arrencar els relats de les mans abans que quedessin en no-res.)

txékhov

L’estil de Txèkhov va influir a multitud d’autors. Un d’ells va ser Raymond Carver, que a més va escriure un relat recreant la mort de Txèkhov – va morir als 44 anys en un balneari alemany, de tuberculosi, malaltia que va estar arrossegant gran part de la seva vida – i que és una altra delícia per llegir. El conte es diu Tres rosas amarillas, i es troba en el recull homònim d’altres relats de Carver (que no arriba a l’altura de Txèkhov, però déu ni do. Però això, en un altre post).

Un apunt: podeu trobar alguns contes de Txékhov a CiudadSeva, i si voleu fer un tast curt, lleuger i divertit us recomano Muerte de un funcionario público (no arriba ni a 2 pàgines).

Un altre apunt: Algunes de les històries que més m’han agradat, apart dels ja anomenats, són: El hombre enfundado, Vanka, Un assassinat, Casa con desván, Una apuesta, El violín de Rothschild, El sots oficial Prixibérev… 

Nota: 5/5

SELECCIÓ LLIBRES INFANTILS (2-4 ANYS)

A la meva filla li regalo llibres durant tot l’any, sobretot llibres interactius, amb textures, música, adhesius…. que són els que li pertoquen per edat. Però hi ha dates senyalades en que m’agrada que els llibres siguin més especials.

He fet una petita llista d’alguns dels llibres que segurament cauran per casa els propers mesos, inclòs aquest Nadal. La meva filla té 2 anys i mig i la majoria estan encarats a nens un o dos anys més grans, però se’n pot treure profit igualment, bé llegint, bé descrivint el que surt als dibuixos, fent que assenyali el que li dius… Tot i que a vegades dubto si no els hauré triat per mi!

Salvatge, Emily Hughes

salvatge hughes

Guanyadora del Premi Llibreter 2015. Una nena feliçment criada entre animals, de sobte entra en escena un estrany animal que s’assembla a ella.

Endevina com t’estimo, Sam McBratney i Anita Jeram

endevinacomtestimo

Em vaig enamorar de la sèrie televisiva (sí, jo, no la meva filla, perquè era massa petita i ara que té edat per veure-la ja no la fan). El conill aprèn a viure i expressar l’amor en les experiències diàries.

El Grúfal, Julia Donaldson

grúfal

Vaig conèixer el Grúfal a través de la pel·lícula, deliciosament divertida. És una història sobre un ratolinet molt espavilat que troba una manera de sobreviure als depredadors del bosc.

El ratolinet es vesteix, Jeff Smith

00106539310950___P1_600x600

Jeff Smith és l’autor de Bone, un còmic juvenil molt divertit i apte per adults. Em fa gràcia que hagi fet un conte infantil, i ja el tenim a casa. Com comentava, és un llibre per nens una mica més grans (potser un any més), però juguem a que la meva filla identifiqui la roba que es posa el ratolinet, per on se la posa (identificant les parts del cos), els colors de les peces, etc.

El conillet que vol adormir-se, Carl-Johan Forssén Ehrlin

el conillet que vol adormir-se

Val, admeto que aquest és un llibre trampa, i que la “desesperació” de molts pares l’ha convertit en un best-seller. Segons diuen, el llibre està fet de tal manera que els nens es dormen en pocs minuts. La meva filla és força canyera i a vegades li costa molt anar a dormir, i tinc curiositat per saber si aquest llibre funcionarà amb ella.

El llibre sense dibuixos, BJ Novak

el llibre sense dibuixos

Heu fet mai riure a un nen petit? És addictiu! Quan més bé s’ho passa, quan més riu, més ganes tens de continuar fent el pallasso. D’això va aquest llibre, un llibre sense dibuixos que l’adult llegeix al nen mentre fa teatre amb tot el que va llegint.

Deixo el vídeo de promoció que protagonitza l’Àngel Llácer (a mi se’m cau la baba cada cop que el veig -coses de mares-):