Títol original: Blood Eagle
Traducció: Escarlata Guillén
Editorial : Roca Editorial
Col·lecció: Criminal
416 pàgines. Any publicació: 2005
Ja van dos assassinats sàdics amb el mateix modus operandi, i les dues víctimes aparentment no tenen cap connexió. Jan Fabel, l’Erster Kriminalhauptkomissar (primer comissari general, sigui el que sigui que vulgui dir), sap que s’enfronta a un assassí en sèrie que a més se’n riu d’ell enviant-li mails. La professionalitat de l’assassí fa que sigui realment difícil atrapar-lo.
L’autor sap equilibrar les dosis d’acció per tal de mantenir-te sempre enganxat, i sap provocar la tensió quan cal. Els assassinats són prou gore per impactar, i prou estranys per que tu mateix t’adonis que no es tracta del típic assassí en sèrie i et sentis més encuriosit. Així que d’enganxar, enganxa, i a més t’ho passes bé.
Però dintre del que cap, és la típica novel·la policíaca, sense aportar gaire res al gènere. El final, força previsible, queda una mica en suspens i força una continuació. A més, la resolució del cas és una mica confusa, he lligat caps però tinc la sensació de que se m’escapa alguna cosa.
Jan Fabel m’ha recordat, per les formes i la manera de fer, a Kurt Wallander, l’inspector suec de Henning Mankell. Però Jan Fabel no és carismàtic. És el típic policia molt llest i que li van passant putadetes al llarg de la novel·la. El segueix un equip molt professional que més aviat són peces que l’autor fa servir per complementar la informació. D’aquestes, una m’ha fet gràcia perquè té cert aire a la Lisbeth Salander, si més no m’hi ha recordat amb la seva descripció de tia dura (l’autor arriba a dir-li neopunk). És que si ets dura no pots ser hortera o elegant.
De Fabel no en sabem gaire més. Les informacions personals que ens van donant són mínimes (està separat de la dona i per tant de la filla i comença una relació amb la psicòloga criminal de la policia). És honest i el seu pensament segueix una lògica racional. Així que no entenc els fans de Jan Fabel que el recomanen per sobre de Lennox, el detectiu de Craig Russell de les novel·les ambientades en el Glasgow dels anys 50. Lennox té una personalitat molt més marcada, atractiva, sorprenent. Muerte en Hamburgo va ser la primera novel·la de l’autor, i la separen cinc anys amb Lennox, i crec que es nota l’evolució com a escriptor en certs aspectes. Així que dono per suposat que en les pròximes novel·les de Fabel, el Kriminalhauptkomissar progressa molt positivament.
Nota: 3/5
LLIBRES & ROSELLES 