MUERTE EN HAMBURGO (Jan Fabel 01), Craig Russell

Muerte en Hamburgo

Títol original: Blood Eagle
Traducció:  Escarlata Guillén
Editorial : Roca Editorial
Col·lecció: Criminal
416 pàgines. Any publicació: 2005

Ja van dos assassinats sàdics amb el mateix modus operandi, i les dues víctimes aparentment no tenen cap connexió. Jan Fabel, l’Erster Kriminalhauptkomissar (primer comissari general, sigui el que sigui que vulgui dir), sap que s’enfronta a un assassí en sèrie que a més se’n riu d’ell enviant-li mails. La professionalitat de l’assassí fa que sigui realment difícil atrapar-lo.

L’autor sap equilibrar les dosis d’acció per tal de mantenir-te sempre enganxat, i sap provocar la tensió quan cal. Els assassinats són prou gore per impactar, i prou estranys per que tu mateix t’adonis que no es tracta del típic assassí en sèrie i et sentis més encuriosit. Així que d’enganxar, enganxa, i a més t’ho passes bé.

Screenshot_2014-05-27-15-17-54

Però dintre del que cap, és la típica novel·la policíaca, sense aportar gaire res al gènere. El final, força previsible, queda una mica en suspens i força una continuació. A més, la resolució del cas és una mica confusa, he lligat caps però tinc la sensació de que se m’escapa alguna cosa.

Jan Fabel m’ha recordat, per les formes i la manera de fer, a Kurt Wallander, l’inspector suec de Henning Mankell. Però Jan Fabel no és carismàtic. És el típic policia molt llest i que li van passant putadetes al llarg de la novel·la. El segueix un equip molt professional que més aviat són peces que l’autor fa servir per complementar la informació. D’aquestes, una m’ha fet gràcia perquè té cert aire a la Lisbeth Salander, si més no m’hi ha recordat amb la seva descripció de tia dura (l’autor arriba a dir-li neopunk). És que si ets dura no pots ser hortera o elegant.

De Fabel no en sabem gaire més. Les informacions personals que ens van donant són mínimes (està separat de la dona i per tant de la filla i comença una relació amb la psicòloga criminal de la policia). És honest i el seu pensament segueix una lògica racional. Així que no entenc els fans de Jan Fabel que el recomanen per sobre de Lennox, el detectiu de Craig Russell de les novel·les ambientades en el Glasgow dels anys 50. Lennox té una personalitat molt més marcada, atractiva, sorprenent. Muerte en Hamburgo va ser la primera novel·la de l’autor, i la separen cinc anys amb Lennox, i crec que es nota l’evolució com a escriptor en certs aspectes. Així que dono per suposat que en les pròximes novel·les de Fabel, el Kriminalhauptkomissar progressa molt positivament.

Nota: 3/5

Anuncis

Lectures primer trimestre 2014

Imatge

El 2014 de moment es un any força prolífic, doncs en el primer trimestre he llegit la mateixa quantitat de llibres que el 2013 (segur que hi va tenir alguna cosa a veure el fet d’haver sigut mare).

La majoria de lectures han estat positives, aquí un resum:

Los 39 escalones, de John Buchan. Un ex-soldat es veu implicat en una conxorxa alemanya que podria provocar una segona guerra mundial. Es perseguit per Escòcia tant per la policia com per espies, el que implica amagar-se i disfressar-se per passar desapercebut. No és d’humor, però és intencionadament divertida. Posteriorment la va portar al cinema Alfred Hitchcock.

Lennox, de Craig Russell. Lennox és un detectiu de la vella escola: primer colpeja i després pregunta. Investiga l’assassinat de dos caps mafiosos al Glasgow dels anys 50, que bé podria ser el Chicago dels anys 20. Màfia, sicaris, dones fatals,… Per mi, excel·lent, amb ganes de llegir més sobre Lennox.

Sukkwan Island, David Vann. Pare i fill es traslladen a un terreny inhòspit d’Alaska. Un pare psicològicament inestable i un fill adolescent que sent l’obligació de cuidar-lo enrareixen un ambient i escenari ja de per si incòmode. Dura, fatal, sorprenent.

La casa infernal, Richard Matheson. Una casa encantada, quatre personatges que volen treure la maledicció a la seva manera. Escenes potents, tensió, crueltat i violència. Una novel·la de por-por.

La cocinera de Himmler, Franz-Olivier Giesbert. Repàs a la història del segle passat a través d’una cuinera molt particular i la seva sed de venjança. Amb alguns altibaixos, però en general molt entretingut.

Estudi en escarlata, Arthur Conan Doyle. El primer Sherlock. Una trama força enrevessada, i unes deduccions ‘úniques’. M’ha sorprès perquè l’esperava més senzilla, i també perquè el Sherlock literari no s’assembla gens a cap de cinematogràfic/televisiu (de moment).

El libro de la señorita Buncle, D.E. Stevenson. Divertimento sobre un petit poble anglès dels anys 20 que es veu trasbalsat quan veuen reflectides les seves vides en el llibre d’un autor desconegut.

Ojos de agua, Domingo Villar. Primera novel·la policíaca protagonitzada per l’inspector vigués Leo Caldas. La nota d’humor la posa l’ajudant aranés que no acaba d’adaptar-se al temperament gallec. Entretinguda, però amb final precipitat.

No emprenyeu el comissari, Ferran Torrent. Primera novel·la del detectiu Toni Butxana. Escrit en un ric valencià, entretinguda.

Higiene del asesino, Amélie Nothomb. L’objectiu d’aconseguir una última entrevista d’un conegut escriptor octogenari, a les portes de la mort, es converteix en quelcom impossible davant del seu discurs imprevisible i desagradable. Només una periodista aconsegueix plantar-li cara i aprofundir sobre la seva vida i obra. Molt irregular, amb moments brillants que no acaben de compensar els moments que el tiraries per la finestra.

El baile, Irène Némirovsky. Relat curt, tenia curiositat per llegir Némirovsky. Avui dia s’hagués tret més mala lluna de la situació que exposa. Agradable de llegir, poca cosa més.

La guarida, Shirley Jackson. Una altra de cases encantades. No sé si era per l’època o perquè era l’estil de l’escriptora, però no és sanguinària com foren aquests tipus de relats posteriorment. Aconsegueix produir molta tensió, però no acaba d’anar enlloc. Tot i així, final convincent. (Incís: Shirley Jackson té un famossísim relat curt, La lotería, que val la pena llegir).

Los capullos no regalan flores, Moderna de Pueblo. Còmic d’humor, on la protagonista usa diferents situacions i tipus d’homes per exposar les complicades relacions actuals entre homes i dones.

Nota: 😀 😀 😀 😀 😀