Flors per a l’Algernon és un llibre escrit en forma de diari. Qui l’escriu és en Charlie, un noi de 33 anys amb retràs mental i que serà sotmès a un experiment per incrementar-li la intel·ligència. Així al principi coneixem un Charlie infantil, innocent, bondadós, amb moltes ganes de ser intel·ligent perquè l’acceptin. El text està ple de faltes d’ortografia que aniran desapareixen conforme en Charlie es fa més intel·ligent, com també els raonaments són més comprensibles, deixant pas a un Charlie intel·ligent però desconfiat, i sobretot molt dolgut.
És un llibre molt maco. És trist, clar que és trist, ja ho ensumes de bon principi, però no deixa de ser maco. A més, no m’atreveixo a parlar en nom de tota la humanitat, però segur que més d’un s’ha sentit com en Charlie: amb ganes de ser acceptat, amb l’ambició de voler superar-se a un mateix, entrar dins un cercle social…. Però no només d’en Charlie coneixem certs sentiments humans: la por davant d’un ésser més intel·ligent que nosaltres provoca diverses reaccions. En definitiva, és un llibre molt recomanable.
Em vaig assabentar fa poc que en Will Smith té ganes d’Oscar, i pretén aconseguir-ho portant a la pantalla gran aquest llibre. Amb una feina ben feta i seguint més o menys amb fidelitat el llibre, segur que pot fer emocionar al cor més insensible.
Nota: 5/5