Títol original: Rebecca
Traducció: Fernando Calleja
Editorial : Plaza&Janés
494 pàgines. Any publicació: 1938
Maxim De Winter es casa en segones núpcies amb una jove humil que ha conegut en un hotel de Montecarlo. Se’n van a viure a la mansió familiar d’ell, Manderley, on la jove núvia (de qui no sabrem en cap moment el nom) es sent molt cohibida per la influència que traspuen tots els racons de la casa de qui havia estat la primera dona de De Winter, Rebeca, que va morir accidentalment ofegada menys d’un any enrere.
Rebeca és un d’aquells llibres dels que agraeixes no haver vist la pel·lícula i així deixar que et sorprengui. A més tenia la idea equivocada de que era una història de fantasmes, tot i que tampoc anava tan errada, ja que l’absència de Rebeca és converteix en una constant i tortuosa presència en la ment de la protagonista. La joventut de la nova esposa juga en contra d’ella, ja que és molt suggestionable davant la misteriosa imatge que els altres projecten de la primera muller de Maxim. És una novel·la gòtica que més que fer-te por, el que et fa és patir, ja que és molt psicològica i la protagonista és molt (massa) feble, sobretot amb la pèrfida majordoma, antiga mainadera i mà dreta de Rebeca.
Rebeca és una novel·la que tot i tenir quasi 80 anys aguanta magníficament el pas del temps. De fet me la imaginava ambientada més en els anys 60-70 que no pas a finals dels 30, i si no fos perquè manca la tecnología actual podría estar perfectament ambientada a dia d’avui.
Un apunt:
He de veure la peli, sí, ho tinc decidit. I encara en tinc més ganes després d’haver llegit aquest post molt interessant sobre la pel·lícula dirigida per Alfred Hitchcock i la seva realització.
Un pensament:
Hauria de fer un post sobre pelis basades en llibres.
Nota: 4/5
LLIBRES & ROSELLES 