Pare i fill adolescent viatgen a una illa deserta d’Alaska per passar-hi uns mesos i estrènyer llaços. Un pare psicològicament inestable i un fill que sent l’obligació de cuidar-lo enrareixen un ambient i escenari ja de per si incòmode.
La història consta de dues parts, de la que més val no explanar-s’hi gaire per no xafar res.
Al principi , és inevitable comparar la història amb La carretera de McCarthy. Les sensacions es repeteixen, com la desesperació, l’esgotament, la fam, el paisatge dessolat, la solitud, l’equip pare-fill, … Així que anava llegint amb certa irritació, perquè la novel·la de McCarthy em va decebre de principi a fi. Però a mida que vas llegint les similituds adquireixen les diferències.
El comportament del pare fa que es percebi una fatalitat que saps que tard o d’hora es farà present. Entre frases llarguíssimes plenes d’accions menors, l’autor aprofita per introduir els (poc però potents) cops argumentals. La història es transforma de manera sorprenent, i s’agraeix, peque tot semblava massa evident. Adquireix un nou dramatisme més atractiu.
I fins aquí puc explicar.
Nota: 4/5
LLIBRES & ROSELLES 