RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

  1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
  2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

  1. Diez Negritos, Agatha Christie
  2. Rebeca, Daphne Du Maurier
  3. No está solo, Sandrone Dazieri
  4. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
  5. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
  6. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
  7. Lobos, Donato Carrisi
  8. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
  9. El lector, Bernhard Schlink
  10. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

  1. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
  2. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
  3. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
  4. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
  5. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
  6. Se sabrà tot, Xavier Bosch
  7. Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
  8. La chica del tren, Paula Hawkins
  9. El guardian invisible, Dolores Redondo
  10. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

  1. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
  2. Alta fidelidad, Nick Hornby
  3. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

  1. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
  2. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

  1. Los cuerpos extraños
  2. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

  1. Causa de muerte
  2. Cruel y extraño
  3. Un ambiente extraño
  4. La jota de corazones
  5. Una muerte sin nombre
  6. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

  1. Pies de barro
  2. ¡Voto a bríos!
  3. Hombres de armas
  4. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

  1. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

  1. Los amantes de Hiroshima
  2. Los buenos suicidas
  3. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

  1. Defensa cerrada
  2. Noticias de la noche
  3. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

  • Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
  • Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
  • El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
  • Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
  • Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
  • El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
  • En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.

EL GUARDIÁN INVISIBLE, Dolores Redondo

guardian invisible
Editorial : Destino
Col·lecció: Áncora & Delfín
440 pàgines. Any publicació: 2013

A primers de desembre em vaig trobar intentant escollir un llibre per regalar a un familiar pel seu aniversari. Tot i ser família política, o justament per això, ens coneixem poc, sobretot literàriament. No em vaig voler arriscar i vaig triar un bestseller, el que estava de moda. Però al preguntar-me ella si l’havia llegit, em va costar confessar que no, no l’havia llegit. No sóc de regalar llibres que no he llegit, trobo que és tan impersonal com regalar una colònia, quelcom que fas per compromís sense pensar-hi gaire en qui rep el regal. Simplement vaig pensar que li agradaria, tal i com compres ràpidament una colònia sense ni tan sols olorar-la, i tot així penses que a qui està destinat li agradarà. Així que per compensar-ho em vaig posar a llegir-lo, i crec que vaig quedar prou bé quan en una reunió familiar posterior el vam estar comentant.

L’argument és el següent: A Elizondo, un petit poble navarrès, els cossos d’unes adolescents apareixen assassinades enmig del bosc, envoltats pels signes d’un estrany ritual. Amaia Salazar, inspectora de Pamplona però nativa del poble, s’encarregarà de la investigació. En la seva tornada als orígens, es despertarà un trauma que tenia dormit dins seu durant molt de temps.

El guardián invisible no és complicat de llegir, té una trama  senzilla, tot i aquesta originalitat de barrejar éssers mitològics bascs amb novel·la negre. Dos històries, present i passat d’Amaia Salazar, van avançant fins culminar en un moment precís i personal de fúria i desesperació. Així que, tot i que ens trobem amb un argument policíac, la vida personal de la protagonista també té molt de pes en la història.

Tot i l’èxit de la trilogia del Baztán, els seguidors més acèrrims del gènere policíac no els ha convençut això de barrejar éssers fantàstics amb una investigació criminal, tot i que tampoc és la única pega, ja que és veritat que la qualitat de la narració no és precisament espectacular. Però admeto que a mi m’ha agradat aquesta atmosfera mística i misteriosa, m’hi he sentit còmode, i he passat una bona estona llegint-lo i coneixent una petita part de la mitologia basca, i per això ja es mereix el 3. Però no m’ha enlluernat prou com per continuar llegint la saga, si més no de moment.

Nota: 3/5