Lectures d’estiu i un repte

Aquest estiu pràcticament no he tocat el blog, últimament el tinc una mica deixat. No és només mandra, m’he adonat que segons què llegeixo tampoc em ve de gust ressenyar-ho. Em passa sobretot amb la novel·la negra, que com ja he comentat varies vegades és el gènere que més m’agrada. Però quan acabo una lectura i haig de ressenyar-la, em quedo en blanc. Que té aquella novel·la que no tinguessin unes altres que ja havia llegit? Què la pot diferenciar de tot el que havia llegit anteriorment? No gaire res. A vegades em sembla com si llegís sempre les mateixes històries, un cop rera altre, amb petites variacions. I tampoc em deixen gaire petjada, ja que un cop finalitzades no conviden a cap tipus de reflexió.

Però com a persona positiva i resolutiva que sóc (i evidentment humil hehe), m’he proposat un repte personal al començar el setembre: llegir un clàssic al mes. La resta de lectures seran totalment al meu gust, però com a mínim un cop al mes m’imposaré de llegir algun clàssic, de llibre o d’autor. I he començat força bé, perquè ja he cobert dos cops el setembre! Però aquests el comentaré en un altre post. Ara comentaré breument, com acostumo a fer de tant en tant, les lectures de les últimes setmanes.

YO MATO, GIORGIO FALETTI


Títol original: Io Uccido
Traducció: Rosa Cargatelli
Editorial : Grijalbo
704 pàgines. Any publicació: 2002

Un despietat assassí en sèrie comença a actuar a Mònaco, i a més li agrada exhibir-se a través de les trucades a un conegut programa de ràdio. Casualment es troba per la zona un agent de l’FBI (que ja és casualitat, eh), i ajudarà a la policia local a capturar al criminal.

Tant les maneres com la finalitat de l’assassí són macabres, però suportable. És entretingut, té bons girs, i va ser un best -seller en el seu moment (any 2002).

Nota: 3’5/5


PISTA NEGRA, ANTONIO MANZINI

Títol original: Pista Nera
Traducció: Teresa Clavel Lledó
Editorial : Salamandra
Col·lecció: Black
256 pàgines. Any publicació: 2013

Una màquina trepitjaneu atropella mortalment a un home en plena muntanya, vora les pistes d’esquí. Un accident ja de per sí sospitós que amb poques indagacions passa a ser un assassinat, i per tant s’ha de buscar el culpable.

Rocco Schiavone és el comissari encarregat del cas. Fa 4 mesos que va venir de Roma, i no es sent a gust en el seu nou destí. De fet és força tossut en no sentir-se a gust, ja que per molta fred i neu que hi hagi, ell insisteix en destrossar unes Clarks rera altres. És estrany que després de 4 mesos no li hagin amputat els peus per congelació.

Certament, tal i com s’intueix, la trama és fluixeta, però el protagonista té el seu punt.

Nota: 3/5


LA SOCIEDAD LITERARIA DEL PASTEL DE PIEL DE PATATA DE GUERNSEY, MARY ANN SHAFFER & ANNIE BARROWS

Títol original: The Guernsey literary and potato peel pie society 
Traducció: Mª Cristina Martín Sanz
Editorial : Salamandra
Col·lecció: Narrativa
304 pàgines. Any publicació: 2008

La Juliet Ashton és una reconeguda autora pels seus escrits humorístics durant la segona guerra mundial. Un cop finalitzada aquesta, la Juliet té ganes de canviar de registre, però no troba inspiració. La casualitat fa que un membre del curiós club literari de Guernsey, una illeta al canal de la Mànega, es posi en contacte amb ella, i s’iniciï una correspondència en que la que hi participaran varis personatges.

Si existís una versió extensa de 84, Charing Cross Road, seria aquesta, i per mi clarament l’han usat d’inspiració. És una novel·la encantadora, divertida, emotiva, i on el context històric té un pes important. En un parell de mesos veureu la pel·lícula a Netflix.

Nota: 4/5


EL HOMBRE DE LOS CÍRCULOS AZULES, FRED VARGAS

Títol original: L’Homme aux cercles bleus
Traducció: Helena del Amo
Editorial : Siruela
Col·lecció: Policíaca 
200 pàgines. Any publicació: 1991

Fa setmanes que de matinada, pels carrers de París, apareixen dibuixats a terra uns curiosos cercles blaus amb objectes al mig (un cigar, una nina trencada,….). La gent s’ho pren com una mena d’expressió artística d’algun desconegut, però el comissari Adamsberg té la sensació de que això no seguirà essent tan innocent.

La història es deixa llegir, però no suporto el comissari Adamsberg, m’exaspera la seva actitud. Alguns dels altres personatges també tenen un punt d’estrambòtic que no se’m feien simpàtics. Ni em crec que tingui només 200 pàgines, se’m va fer llarguíssima.

Nota: 2/5


HISTORIA DE UN CRIMEN PERFECTO, MIKEL SANTIAGO


Editorial : Autoeditat per Amazon, només disponible per ebook.
Any publicació: 2010

Me llamo Eric Rot y escribo estas últimas líneas de mi vida para confesarme: Soy un asesino. Yo lo hice. La maté. Linda Fitzwilliams está muerta. Ni huida con su amante, ni jugando a esconderse para irritar a su familia, como apuntaron en su momento las revistas del mundo rosa.

Així comença i així es ven aquest relat de Mikel Santiago, autopublicat a l’Amazon a un preu més que correcte (1’78€). Com he comentat no és una novel·la, sinó un relat extens i en la línia que caracteritza l’autor, amb un atractiu gir que personalment em va fer fregar-me les mans. El vaig trobar divertit, el mateix tipus de diversió que trobes quan entres al túnel del terror.

Nota: 3’5/5


UN EXTRAÑO EN MI TUMBA, MARGARET MILLAR

Títol original: MA Stranger in My Grave
Traducció: Ramon Hervas Marco
Editorial : RBA Libros
Col·lecció: Serie Negra
352 pàgines. Any publicació: 1960

A la Daisy hi ha quelcom que la pertorba, però no sabria explicar què li provoca aquesta sensació estranya que li apareix de sobte i li fa accelerar el cor. Per fi identifica l’origen: li ve al recordar un somni  en el que veu la seva pròpia tomba i la data de la seva mort, ocorreguda 4 anys abans. Com que ni el seu marit ni la seva mare li fan cas, decideix recórrer a un detectiu privat perquè l’ajudi a recordar què va passar fa 4 anys.

Entretingut, i se li afegeix a més la curiositat de com es pot esbrinar què vas fer un dia en concret de fa 4 anys, mètode que he trobat raonable. Un thriller psicològic i dramàtic amb bons diàlegs, tot i que té alguns girs de fulletó, i personalment crec que va de més a menys.

Nota: 3/5


LA NOCHEVIEJA DE MONTALBANO, ANDREA CAMILLERI

Títol original: Gli arancini di Montalbano
Traducció: Maria Antonia Menini Pagès
Editorial : Salamandra
Col·lecció: Narrativa
336 pàgines. Any publicació: 1999

La nochevieja de Montalbano és un recull de 20 casos que ha de resoldre el famós comissari sicilià de Vigàta. Aquí no puc ser objectiva: és possible que sense conèixer el comissari (i tots els personatges que l’envolten) un altre lector no trobi aquest recull tant distret i plaent com l’he trobat jo.

Nota: 3’5/5

 

LOS QUE VAN A MORIR TE SALUDAN, Fred Vargas

Títol original: Ceux qui vont mourir te saluent
Traducció: Blanca Riestra
Editorial : Punto de Lectura
Col·lecció: Narrativa
256 pàgines. Any publicació: 1994

La Fred Vargas és una autora de renom gràcies a les seves novel·les de temàtica policíaca que fan delitar als lectors des de fa més de vint anys. Los que van a morir te saludan fou la seva segona publicació 8 anys desprès de que amb la primera guanyés el Festival de Cognac.

Claudio, Nerón i Tiberio són tres amics amb un caràcter força especial que viuen a Roma per acabar els seus estudis. El pare de Claudio, un col·leccionista d’art parisenc, és assassinat en una festa desprès de donar entendre a tothom que investigaria el robatori d’unes obres de Miquel Àngel al Museu del Vaticà. Amb la investigació sortiran a la llum fets que faran que tant familiars com amistats del difunt siguin sospitosos.

Qui esperi trobar-se una novel·la negra ambientada als carrers de Roma  i el Vaticà quedarà decepcionat, ja que les descripcions sobre aquestes ciutats són inexistents. Tan podria ser París, Londres o Barcelona.

Si ens hem de centrar en la trama, també ens endurem una decepció. Les conclusions arriben per art de màgia a la ment dels protagonistes, i l’autora pretén  encaixar-nos la seva lògica amb calçador, deixant, a més, varies incògnites a l’aire.

Cada personatge principal acaba essent una caricatura del que voldria l’autora. Vargas pretén seduir al lector amb els tres personatges principals, el joves pseudo-intelectuals que resulten ser pedants i detestables. El sacerdot que és diferent a la resta de la seva comunitat i va de guai resulta absurd, el detectiu al que  li vol donar cert aire misteriós i esquerp realment és un borde, i es posa en dubte varies vegades la professionalitat del cap de la policia només perquè el pobre home és simpàtic.

El primer llibre que vaig llegir de la Vargas em va agradar molt, però aquest entrebanc ha estat monumental. S’haurà d’anar en compte amb la pròxima elecció.

Nota: 👿

SIN HOGAR NI LUGAR, Fred Vargas

Títol original: Sans feu ni lieu
Traducció: Anne-Hélène Suárez Girard
Editorial : Siruela
Col·lecció: Policiaca
249 pàgines.

En Clèment és un jove no gaire espavilat que es troba embolicat en dos assassinats. Sense saber que fer, recorre a la Marthe, una prostituta ja retirada que l’havia cuidat quan era infant i feia anys que no veia. Marthe l’acull als seus braços com un fill perdut, i demana ajuda a Louis, un ex-agent del govern, perquè esclareixi els assassinats i demostri la innocència de Clèment. Una innocència de la que Louis no està gens segur. Comptarà amb l’ajuda de Marc, Mathias, Lucien, (coneguts com Els Tres Evangelistes en altres novel·les de Fred Vargas) i l’oncle de Marc, el vell Vandoosler, un ex-policia.

La narració manca totalment d’aquell aire dramàtic i fosc de moltes novel·les actuals del mateix gènere. No hi ha aquella densitat, ni aquella mena d’atmosfera opressiva, ni personatges tràgicament turmentats. I s’agraeix, ni que sigui per llegir quelcom diferent.

Els personatges principals m’han agradat molt. Alguns tenen un rol una mica insòlit, que confereix dinamisme en la narració i en els diàlegs obligatoris per esbrinar les peces clau d’aquest cas.

El cas en si no es excessivament complicat, i l’autora juga amb el lector de forma no gaire honesta. Omet converses intencionadament i senyala descaradament possibles culpables. Se li perdona, perquè m’ho he passat molt bé llegint-ho.

Nota: 😀 😀 😀