LOS QUE VAN A MORIR TE SALUDAN, Fred Vargas

Títol original: Ceux qui vont mourir te saluent
Traducció: Blanca Riestra
Editorial : Punto de Lectura
Col·lecció: Narrativa
256 pàgines. Any publicació: 1994

La Fred Vargas és una autora de renom gràcies a les seves novel·les de temàtica policíaca que fan delitar als lectors des de fa més de vint anys. Los que van a morir te saludan fou la seva segona publicació 8 anys desprès de que amb la primera guanyés el Festival de Cognac.

Claudio, Nerón i Tiberio són tres amics amb un caràcter força especial que viuen a Roma per acabar els seus estudis. El pare de Claudio, un col·leccionista d’art parisenc, és assassinat en una festa desprès de donar entendre a tothom que investigaria el robatori d’unes obres de Miquel Àngel al Museu del Vaticà. Amb la investigació sortiran a la llum fets que faran que tant familiars com amistats del difunt siguin sospitosos.

Qui esperi trobar-se una novel·la negra ambientada als carrers de Roma  i el Vaticà quedarà decepcionat, ja que les descripcions sobre aquestes ciutats són inexistents. Tan podria ser París, Londres o Barcelona.

Si ens hem de centrar en la trama, també ens endurem una decepció. Les conclusions arriben per art de màgia a la ment dels protagonistes, i l’autora pretén  encaixar-nos la seva lògica amb calçador, deixant, a més, varies incògnites a l’aire.

Cada personatge principal acaba essent una caricatura del que voldria l’autora. Vargas pretén seduir al lector amb els tres personatges principals, el joves pseudo-intelectuals que resulten ser pedants i detestables. El sacerdot que és diferent a la resta de la seva comunitat i va de guai resulta absurd, el detectiu al que  li vol donar cert aire misteriós i esquerp realment és un borde, i es posa en dubte varies vegades la professionalitat del cap de la policia només perquè el pobre home és simpàtic.

El primer llibre que vaig llegir de la Vargas em va agradar molt, però aquest entrebanc ha estat monumental. S’haurà d’anar en compte amb la pròxima elecció.

Nota: 👿

SIN HOGAR NI LUGAR, Fred Vargas

Títol original: Sans feu ni lieu
Traducció: Anne-Hélène Suárez Girard
Editorial : Siruela
Col·lecció: Policiaca
249 pàgines.

En Clèment és un jove no gaire espavilat que es troba embolicat en dos assassinats. Sense saber que fer, recorre a la Marthe, una prostituta ja retirada que l’havia cuidat quan era infant i feia anys que no veia. Marthe l’acull als seus braços com un fill perdut, i demana ajuda a Louis, un ex-agent del govern, perquè esclareixi els assassinats i demostri la innocència de Clèment. Una innocència de la que Louis no està gens segur. Comptarà amb l’ajuda de Marc, Mathias, Lucien, (coneguts com Els Tres Evangelistes en altres novel·les de Fred Vargas) i l’oncle de Marc, el vell Vandoosler, un ex-policia.

La narració manca totalment d’aquell aire dramàtic i fosc de moltes novel·les actuals del mateix gènere. No hi ha aquella densitat, ni aquella mena d’atmosfera opressiva, ni personatges tràgicament turmentats. I s’agraeix, ni que sigui per llegir quelcom diferent.

Els personatges principals m’han agradat molt. Alguns tenen un rol una mica insòlit, que confereix dinamisme en la narració i en els diàlegs obligatoris per esbrinar les peces clau d’aquest cas.

El cas en si no es excessivament complicat, i l’autora juga amb el lector de forma no gaire honesta. Omet converses intencionadament i senyala descaradament possibles culpables. Se li perdona, perquè m’ho he passat molt bé llegint-ho.

Nota: 😀 😀 😀