Lectures octubre 2014- febrer 2015

De nou, he passat una d’aquestes èpoques en que no puc/no tinc ganes de comentar els llibres que llegeixo, per la raó que sigui (res dramàtic). Després m’arrepenteixo, perquè el bloc em va molt bé per refrescar lectures antigues, perquè amb el temps moltes s’acaben diluint (en alguns casos, s’agraeix oblidar-les). També em va molt bé perquè m’obliga a endinsar-me més en el que he llegit, descobrint aspectes que no m’havia plantejat amb la lectura. És una llàstima, perquè dels que he llegit hi ha algun llibre que mereix ser recordat fins el detall.

En principi volia fer un post resum de les últimes lectures des de l’últim resum trimestral. Però m’ha quedat un totxo difícil d’empassar, masses llibres acumulats, així que faré que cada llibre del que pugui dir quatre apunts tingui el seu post exclusiu.

De moment, només la llista. Els que hi he afegit alguna cosa es que ja tenen post:

La cena, Herman Koch. Inspirat en fets reals, sobre el cas de l’indigent de Barcelona cremada per quatre malparits. Koch ens planteja en aquesta crua novel·la què fariem si fóssim els pares de les criatures. Nota: 4’5/5

Casa de verano con piscina, Herman Koch. De nou Koch, que em va agradar molt la seva duresa i com ens refrega l’hipocresia d’aquesta societat per la cara (la societat som nosaltres, no ho oblidem. Sembla que al dir societat parles d’altres, i no maco, no ). Aquí puja de nivell amb un protagonista del tot repugnant. Nota: 4’5/5

El vizconde demediado, Italo Calvino. Primer volum de la trilogia Nuestros antepasados. Una cruenta faula sobre la dualitat de l’home. Nota: 3/5

Perdida, Gillian Flynn. L’Amy desapareix, i en Nick, el seu marit, té tots els números perquè el culpin. M’ho vaig passar molt bé llegint-lo, llàstima que no pugui dir el mateix de la pel·lícula. El meu home no em perdonarà mai aquelles dues hores i mitja de peli soporífera. Nota: 5/5

Los renglones torcidos de Dios, Torcuato Luca de Tena.  Relectura. Novel·la que amb els anys ha quedat obsoleta, si no es que en el seu temps ja ho fos. Com a primera lectura és àgil, enigmàtica, enganxa. Com a segona lectura, deixa molts caps per lligar i no segueix una lògica adequada per esclarir-ho tot. La protagonista, insuportable, sense ser la intenció de l’autor. Nota. 3/5

El vagabundo que se creía Sherlock Holmes, Felipe Santa-Cruz. Un rodamón sevillà es creu Sherlock Holmes. Divertimento per passar una bona estona i que s’agraeix, perquè realment diverteix. Nota: 4’5/5

Bartleby l’escrivent, Herman Melville. Relectura. Sempre m’ha fascinat aquest personatge, és còmic i alhora incòmode, torbador. Nota: 5/5

– El guardián invisible, Dolores Redondo.

– La hora de las sombras, Johan Theorin.

– Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver.

– Una historia sencilla, Leonardo Sciacia. 

– La brisca de cinco, Marco Malvaldi. 

– Vestido de novia, Pierre Lemaitre.

 

 SÈRIE MILA VASQUEZ

– Lobos, Donato Carrisi. 

– La hipótesis del mal, Donato Carrisi.

 

SÈRIE BEVILACQUA-CHAMORRO. 

– (BiCh 01) El lejano país de los estanques, Lorenzo Silva.

– (BiCh 02) El alquimista impaciente, Lorenzo Silva.

– (BiCh 03) La niebla y la doncella, Lorenzo Silva. 

– (BiCh 04) La reina sin espejo, Lorenzo Silva.

– (BiCh 05) La estrategia del agua, Lorenzo Silva.

– (BiCh 06) La marca del meridiano, Lorenzo Silva.

– (BiCh 07) Los cuerpos extraños, Lorenzo Silva. 

 

Anuncis

PERDIDA, Gillian Flynn

GM26821.jpg

Títol original: Gone Girl
Traducció: Óscar Palmer
Editorial : Random House Mondadori
Col·lecció: Roja & Negra
576 pàgines. Any publicació: 2012

Perdida és un d’aquells llibres que de sobte apareix al teu radar i no marxa mai del tot. Te’ls vas mirant de lluny perquè ja coneixes bé els best-sellers de a tant el quilo, però les crítiques negatives no et proporcionen el blindatge necessari perquè no se t’acosti. I un dia, tant se val perquè, et trobes llegint la primera pàgina. I la següent. I no vols, NO POTS, parar de llegir fins arribar al final.

wpid-img_20141108_204338.jpg

Com quedar-se guenya: Un ull al llibre i un ull a la filla.

En Nick i l’Amy es van mudar fa dos anys de Nova York a Carthage, Missouri, el poble natal de Nick. La mare de Nick tenia un càncer avançat i ambdós s’havien quedat sense feina des de feia un temps.

El dia del seu cinquè aniversari de casats, quan la relació no estava passant els seus millors moments, l’Amy desapareix sota un rastre de violència. En Nick reacciona de manera estranya, fred, i no ajuda que tot ho justifiqui vagament.

L’autora divideix el relat en tres parts, tot a dues veus que es van alternant, la d’en Nick i l’Amy.

A la primera part, segons per quin lector, s’ha de tenir paciència. Són quasi 300 pàgines on en Nick narra el present, la desaparició de l’Amy, el procés policial pel qual és sotmès, la investigació a part que ell inicia,… i sempre amb un comportament erràtic que el fa força sospitós. I l’Amy, a través del seu diari, relata el passat: quan va conèixer en Nick, la seva relació, i com aquesta es va deteriorant sobretot pel caràcter d’ell. Ambdós ens mostren la seva visió sobre les experiències compartides, i tot plegat fa que els acabem coneixent força bé. I també coneixerem tots els personatges que els rodegen, molt d’ells sospitosos potencials. És una part que em va enganxar, perquè acabes sentint certa afinitat amb l’Amy. Però moltes crítiques (no la meva) venen per aquí: que és una part massa extensa i el que tracta no els acaba d’atreure.

La segona part és… espectacular. I la tercera, amb un final encertadíssim. Tot agafa forma, et descollones perquè és tan enrevessat, però tant… impecable.

Potser estem davant del crim perfecte?

gillian-flynn

La maquiavèl·lica autora.

Hi ha històries que justifiquen les seves pàgines. Cada una d’elles, per moltes que siguin. Dels llibres que mentalment crides entusiasmada “es que no li sobra res!”.

Enganxa, i ha rebut tanta acceptació que l’han passat a la gran pantalla. Però no és un best-seller a l’ús. I no només perquè la peli la dirigeixi en David Fincher, que ja diu molt. Està ben escrit (i ben traduït), l’estructura és un pes important, amb el contrast de visions dels protagonistes i els girs inesperats, i ens alliçona amb la visió i profunditat dels temes tractats. Sobre aquests, abasta temes tan varis com la crisi econòmica, la influència d’internet i de la informació que hi circula, la sordidesa televisiva i el munt de programes-documentals sobre assassinats que fan aixecar els dits acusadors cap els marits de les víctimes, sent alhora ells les víctimes de l’opinió pública.

M’ho he passat realment bé llegint-lo.

Nota: 4/5