Crónicas de Jerusalem, Guy Delisle.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és cronicas-1.jpg

L’autor repeteix la mateixa fórmula de Crónicas Birmanas, Shenzen, i Pyongyang. Aquest cop a la dona d’en Guy Delisle la destinen a Jerusalem. Ella forma part de l’equip administratiu de Metges Sense Fronteres, i com a tal va als països que necessiten ajuda d’aquesta ONG.

Tot i que l’he vist més implicat que altres vegades, Delisle no abandona el seu estil de les cròniques de viatges: la del que hi viu temporalment en una zona conflictiva però una mica com que no va amb ell, com si estigués d’observador, però que hi ha de conviure i s’hi veu afectat per força. Així es dedica a relatar-nos, amb un to còmic però educat i circumstancial, els contrasts culturals, socials, governamentals… També les obligacions i prohibicions, que ho ha fet extensiu als que ho pateixen, amb el patiment i mals de caps diaris.

Nota: 3’5/5

PYONGYANG, Guy Delisle

En Guy Delisle té publicats 3 llibres sobre les seves estades a l’estranger: Pyongyang, Shenzen, i Cronicas Birmanas. Shenzen potser va ser una mica fluix, però tant Pyongyang com Cronicas Birmanas m’han agradat molt. Delisle té un traç senzill per histories en un principi senzilles però que inviten a la reflexió i a que traiem les nostres pròpies conclusions.

Delisle, per qüestions laborals, va instal·lar-se durant dos mesos a la capital de Corea del Nord, Pyongyang. El país té un regim totalitari. La població esta sotmesa a dues personalitats egòlatres: Kim Il Sung, president mort fa 15 anys però que continua essent una presencia constant a la vida dels nordcoreans, i el seu fill Kim Jon Il.  Els habitants són manipulats en part perquè només poden rebre informació d’una font, el govern. Ni internet ni canals de tv estrangers estan permesos. I per l’altre part perquè l’amenaça dels camps de “reeducació” s’encarreguen de que s’obeeixi al govern.  Així, l’impressió que donen els habitants de Pyongyang es que semblen robotitzats.

Delisle ens ofereix de nou una visió occidental, la visió que tindríem nosaltres si viatgéssim al país. Una visió interessant, que ens descobreix moltes coses però ens deixa amb ganes de més.

Nota: 😀 😀 😀 😀