Títol original: Mördare utan ansikte
Traducció: Dea M. Mansten & Amandan Monjonell Mansten
Editorial : Tusquets
E-book. Any publicació: 1991
Kurt Wallander és un inspector que travessa un dels pitjors moments de la seva vida personal. L’ha deixat la dona, la seva filla no el vol veure, beu molt, menja malament… És en aquest panorama que ha de fer front a la brutal agressió i assassinat d’uns avis en una granja situada a la tranquil·la localitat de Lenarp.
Aquest és el primer llibre de la saga de Kurt Wallander, publicat fa més de 20 anys. Ens trobem amb un detectiu quasi de la vella escola, que es mou per intuïcions, sense tecnologia a l’abast, amb una perillosa fragilitat quan la seva vida privada comença a afectar la seva vida laboral.
Vaig llegir fa molts anys La falsa pista, i em va agradar, sense ser espectacular. Era entretingut i em va deixar un bon record de Henning Mankell i el seu inspector Kurt Wallander.
A ells he recorregut quan m’he trobat amb la necessitat d’unes lectures més lleugeres. Ha sigut perfecte: un relat àgil, amb poques floritures, i un personatge que tot i els seus defectes i la seva vida quasi autodestructiva, et cau molt bé.
En contra, la narració no és res de l’altre món. Tot i buscar lleugeresa, he trobat a faltar més profunditat i densitat en els personatges secundaris i en certs moment que, per especials, es mereixien més de quatre paraules. Però s’agraeix que no hi hagi tanta palla i que no allarguin fins a l’eternitat la més senzilla de les situacions.
Nota: 😀 😀 😀 🙂
LLIBRES & ROSELLES 