Títol original: Zomerhuis met zwembad
Traducció: Maria Rosich
Editorial : Salamandra
Col·lecció: Narrativa
352 pàgines. Any publicació: 2011
La segona novel·la que llegeixo de Herman Koch, una rera l’altre. Si a La cena ja treu temes espinosos, amb un enfocament diferent, provocador i arriscat, a Casa de verano con piscina s’esplaia de gust tornant als temes tractats breument en l’anterior novel·la.
Marc Schossler, el narrador en primera persona, és un metge de capçalera de famosos de segona fila. És un cínic que creu que la millor recepta es fer veure que escolta els seus pacients durant 20 minuts, mentre amb fàstic visualitza nuus els seus cossos imperfectes. Al cap de res, amb l’aparició a la consulta d’una histèrica vídua que acaba d’enterrar el seu home, sabrem que un dels seus pacients, Ralph Meier, amb qui va mantenir durant uns dies una estreta relació, ha mort de càncer, i sembla que per una actuació negligent de Marc. Per tal com tracta els seus pacients s’intueix que al final la desídia ha tingut les seves lògiques conseqüències. Per saber realment que ha passat, tornarem enrera en el temps per veure la relació de les dues famílies, on veurem aquells dies que els Schossler i els Meier van compartir uns dies de vacances en una casa d’estiu amb piscina, junt amb un director de cinema i la seva xicota, 40 anys més jove que ell, i viurem el fet dramàtic que feu fugir a en Marc i la seva família d’aquella casa, canviant les seves vides per sempre.
Marc no cau bé. Gens bé. Com més llegeixes, més cretí et sembla. I manipulador. I fastigós. Ralph Meier tampoc es queda enrere, és força vomitiu. I tot i així, amb aquests personatges tan insuportables, amb una provocació gairebé constant al lector, no pots deixar de llegir fins al final.
A través d’un antic professor de la universitat de Marc i que aquest segueix al peu de la lletra, coneixerem més al protagonista. Quatre perles perquè veieu de què parlo:
– La infidelitat com a fet biològic.
“La bilogía nos dicta que debemos fertilizar a cuantas mujeres podamos.”
– L’homosexualitat com a fet anti-natura, mesclant la pederàstia en el tema.
“Si Dios hubiese pretendido que un hombre metiese su miembro en la abertura del ano del prójimo, la habría diseñado más grande”
– La preferència de tenir fills en comptes de filles
“En el parto, no sólo el padre sino también la madre respiran aliviados cuando el primogénito resulta ser un niño”
“Desde que nació se convirtió en lo más importante de mi vida. Mi niña. (…) Pero el instinto era más fuerte “La próxima vez lo harás mejor-me susurraba-. Dentro de dos años tendras otra oportunidad”. Con el nacimiento de Lisa todo estuvo perdido. Nos planteamos brevemente la posibildad de un tercer hijo, pero yo no sentia curiosidad por otra hija. (…) Los hombres con tres o más hijas son pateticos”
– La caducitat de les dones.
“Las mujeres son los futbolistas de la creación. A los treinta y cinco se jubilan. Antes de esa edad tienen que asegurarse de no quedarse en la calle. De tener un techo sobre sus cabezas, un marido, hijos. Al hombre que sea.”
També parla sobre el dret de l’ull per ull, l’eliminació sistemàtica dels humans “defectuosos”,… la polèmica està servida. El final no es queda enrere. De nou, apareix la decisió d’actuar al marge de la llei pel benefici de la família.
Ha quedat prou clar que és molt controvertida, fins i tot incòmoda. La recomanaria? Rotundament, si. Només pel debat que genera val la pena llegir-la.
Nota: 4/5
LLIBRES & ROSELLES 