Lectures octubre 2014- febrer 2015

De nou, he passat una d’aquestes èpoques en que no puc/no tinc ganes de comentar els llibres que llegeixo, per la raó que sigui (res dramàtic). Després m’arrepenteixo, perquè el bloc em va molt bé per refrescar lectures antigues, perquè amb el temps moltes s’acaben diluint (en alguns casos, s’agraeix oblidar-les). També em va molt bé perquè m’obliga a endinsar-me més en el que he llegit, descobrint aspectes que no m’havia plantejat amb la lectura. És una llàstima, perquè dels que he llegit hi ha algun llibre que mereix ser recordat fins el detall.

En principi volia fer un post resum de les últimes lectures des de l’últim resum trimestral. Però m’ha quedat un totxo difícil d’empassar, masses llibres acumulats, així que faré que cada llibre del que pugui dir quatre apunts tingui el seu post exclusiu.

De moment, només la llista. Els que hi he afegit alguna cosa es que ja tenen post:

La cena, Herman Koch. Inspirat en fets reals, sobre el cas de l’indigent de Barcelona cremada per quatre malparits. Koch ens planteja en aquesta crua novel·la què fariem si fóssim els pares de les criatures. Nota: 4’5/5

Casa de verano con piscina, Herman Koch. De nou Koch, que em va agradar molt la seva duresa i com ens refrega l’hipocresia d’aquesta societat per la cara (la societat som nosaltres, no ho oblidem. Sembla que al dir societat parles d’altres, i no maco, no ). Aquí puja de nivell amb un protagonista del tot repugnant. Nota: 4’5/5

El vizconde demediado, Italo Calvino. Primer volum de la trilogia Nuestros antepasados. Una cruenta faula sobre la dualitat de l’home. Nota: 3/5

Perdida, Gillian Flynn. L’Amy desapareix, i en Nick, el seu marit, té tots els números perquè el culpin. M’ho vaig passar molt bé llegint-lo, llàstima que no pugui dir el mateix de la pel·lícula. El meu home no em perdonarà mai aquelles dues hores i mitja de peli soporífera. Nota: 5/5

Los renglones torcidos de Dios, Torcuato Luca de Tena.  Relectura. Novel·la que amb els anys ha quedat obsoleta, si no es que en el seu temps ja ho fos. Com a primera lectura és àgil, enigmàtica, enganxa. Com a segona lectura, deixa molts caps per lligar i no segueix una lògica adequada per esclarir-ho tot. La protagonista, insuportable, sense ser la intenció de l’autor. Nota. 3/5

El vagabundo que se creía Sherlock Holmes, Felipe Santa-Cruz. Un rodamón sevillà es creu Sherlock Holmes. Divertimento per passar una bona estona i que s’agraeix, perquè realment diverteix. Nota: 4’5/5

Bartleby l’escrivent, Herman Melville. Relectura. Sempre m’ha fascinat aquest personatge, és còmic i alhora incòmode, torbador. Nota: 5/5

– El guardián invisible, Dolores Redondo.

– La hora de las sombras, Johan Theorin.

– Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver.

– Una historia sencilla, Leonardo Sciacia. 

– La brisca de cinco, Marco Malvaldi. 

– Vestido de novia, Pierre Lemaitre.

 

 SÈRIE MILA VASQUEZ

– Lobos, Donato Carrisi. 

– La hipótesis del mal, Donato Carrisi.

 

SÈRIE BEVILACQUA-CHAMORRO. 

– (BiCh 01) El lejano país de los estanques, Lorenzo Silva.

– (BiCh 02) El alquimista impaciente, Lorenzo Silva.

– (BiCh 03) La niebla y la doncella, Lorenzo Silva. 

– (BiCh 04) La reina sin espejo, Lorenzo Silva.

– (BiCh 05) La estrategia del agua, Lorenzo Silva.

– (BiCh 06) La marca del meridiano, Lorenzo Silva.

– (BiCh 07) Los cuerpos extraños, Lorenzo Silva. 

 

Anuncis

CASA DE VERANO CON PISCINA, Herman Koch

casa-de-verano-con-piscina

Títol original: Zomerhuis met zwembad
Traducció: Maria Rosich
Editorial : Salamandra
Col·lecció: Narrativa
352 pàgines. Any publicació: 2011

La segona novel·la que llegeixo de Herman Koch, una rera l’altre. Si a La cena ja treu temes espinosos, amb un enfocament diferent, provocador i arriscat, a Casa de verano con piscina s’esplaia de gust tornant als temes tractats breument en l’anterior novel·la.

Marc Schossler, el narrador en primera persona, és un metge de capçalera de famosos de segona fila. És un cínic que creu que la millor recepta es fer veure que escolta els seus pacients durant 20 minuts, mentre amb fàstic visualitza nuus els seus cossos imperfectes. Al cap de res, amb l’aparició a la consulta d’una histèrica vídua que acaba d’enterrar el seu home, sabrem que un dels seus pacients, Ralph Meier, amb qui va mantenir durant uns dies una estreta relació, ha mort de càncer, i sembla que per una actuació negligent de Marc. Per tal com tracta els seus pacients s’intueix que al final la desídia ha tingut les seves lògiques conseqüències. Per saber realment que ha passat, tornarem enrera en el temps per veure la relació de les dues famílies, on veurem aquells dies que els Schossler i els Meier van compartir uns dies de vacances en una casa d’estiu amb piscina, junt amb un director de cinema i la seva xicota, 40 anys més jove que ell, i viurem el fet dramàtic que feu fugir a en Marc i la seva família d’aquella casa, canviant les seves vides per sempre.

Marc no cau bé. Gens bé. Com més llegeixes, més cretí et sembla. I manipulador. I fastigós. Ralph Meier tampoc es queda enrere, és força vomitiu. I tot i així, amb aquests personatges tan insuportables, amb una provocació gairebé constant al lector, no pots deixar de llegir fins al final.

A través d’un antic professor de la universitat de Marc i que aquest segueix al peu de la lletra, coneixerem més al protagonista. Quatre perles perquè veieu de què parlo:

– La infidelitat com a fet biològic.

“La bilogía nos dicta que debemos fertilizar a cuantas mujeres podamos.”

– L’homosexualitat com a fet anti-natura, mesclant la pederàstia en el tema.

“Si Dios hubiese pretendido que un hombre metiese su miembro en la abertura del ano del prójimo, la habría diseñado más grande”

– La preferència de tenir fills en comptes de filles

“En el parto, no sólo el padre sino también la madre respiran aliviados cuando el primogénito resulta ser un niño”

“Desde que nació se convirtió en lo más importante de mi vida. Mi niña. (…) Pero el instinto era más fuerte “La próxima vez lo harás mejor-me susurraba-. Dentro de dos años tendras otra oportunidad”. Con el nacimiento de Lisa todo estuvo perdido. Nos planteamos brevemente la posibildad de un tercer hijo, pero yo no sentia curiosidad por otra hija. (…) Los hombres con tres o más hijas son pateticos”

– La caducitat de les dones.

“Las mujeres son los futbolistas de la creación. A los treinta y cinco se jubilan. Antes de esa edad tienen que asegurarse de no quedarse en la calle. De tener un techo sobre sus cabezas, un marido, hijos. Al hombre que sea.”

També parla sobre el dret de l’ull per ull, l’eliminació sistemàtica dels humans “defectuosos”,… la polèmica està servida. El final no es queda enrere. De nou, apareix la decisió d’actuar al marge de la llei pel benefici de la família.

Ha quedat prou clar que és molt controvertida, fins i tot incòmoda. La recomanaria? Rotundament, si. Només pel debat que genera val la pena llegir-la.

Nota: 4/5

LA CENA, Herman Koch

cena-la-150-rgb

Títol original: Het Diner
Traducció: Marta Arguilé Bernal
Editorial : Salamandra
Col·lecció: Narrativa
288 pàgines. Any publicació: 2009

La cena és una novel·la basada en fets reals. I en uns fets reals ben propers: segur que no heu oblidat el cas dels tres joves que  al 2005 van cremar viva una indigent en un caixer de Barcelona. 

Herman Koch es va sentir atret pel cas i l’ha novel·lat d’una manera molt particular: dues parelles, els pares dels joves, queden per sopar en un  modern restaurant per “parlar dels seus fills”, sense concretar el tema a tractar. El narrador i qui ens donarà la visió principal és Paul, un dels pares, que coneix el secret del seu fill, i que ja intueix que no és l’únic. Paul es passarà tot el sopar entre agres pensaments contra l’altra parella que els acompanya a taula i nedant entre records cada cop més obscurs, mentre el tema que els ha portat a reunir-se planeja per sobre seu, però es va posposant plat rere plat.

L’autor divideix la narració per àpats, i a cada àpat la conversa es va tensant i degenerant fins a culminar en un final del que no s’intueix res fins poc abans.

Àcida i provocadora, Koch s’allunya dels plantejaments políticament correctes. Tergiversa el sentit de la justícia i els deures d’uns pares amorosos fins a uns límits no tan allunyats de la realitat. Perquè… Què series capaç de fer pels teus fills? Evidentment no es queda només aquí: l’educació, la responsabilitat, i altres temes són tractats de manera agosarada, descarada i poc habitual, ajudant-se d’uns personatges trastornats.

media_xl_1092220

La cena va ser un èxit immediat a Holanda, arribant a ser el Llibre de l’Any 2009. No coneixia Herman Koch, però m’ha agradat tant que immediatament he començat Casa de verano con piscina, llibre posterior a aquest, en que l’estil de l’autor es fa patent al repetir-se aquest to punyent que fins i tot pot incomodar a alguns lector.

Nota: 4/5