Lectures octubre 2014- febrer 2015

De nou, he passat una d’aquestes èpoques en que no puc/no tinc ganes de comentar els llibres que llegeixo, per la raó que sigui (res dramàtic). Després m’arrepenteixo, perquè el bloc em va molt bé per refrescar lectures antigues, perquè amb el temps moltes s’acaben diluint (en alguns casos, s’agraeix oblidar-les). També em va molt bé perquè m’obliga a endinsar-me més en el que he llegit, descobrint aspectes que no m’havia plantejat amb la lectura. És una llàstima, perquè dels que he llegit hi ha algun llibre que mereix ser recordat fins el detall.

En principi volia fer un post resum de les últimes lectures des de l’últim resum trimestral. Però m’ha quedat un totxo difícil d’empassar, masses llibres acumulats, així que faré que cada llibre del que pugui dir quatre apunts tingui el seu post exclusiu.

De moment, només la llista. Els que hi he afegit alguna cosa es que ja tenen post:

La cena, Herman Koch. Inspirat en fets reals, sobre el cas de l’indigent de Barcelona cremada per quatre malparits. Koch ens planteja en aquesta crua novel·la què fariem si fóssim els pares de les criatures. Nota: 4’5/5

Casa de verano con piscina, Herman Koch. De nou Koch, que em va agradar molt la seva duresa i com ens refrega l’hipocresia d’aquesta societat per la cara (la societat som nosaltres, no ho oblidem. Sembla que al dir societat parles d’altres, i no maco, no ). Aquí puja de nivell amb un protagonista del tot repugnant. Nota: 4’5/5

El vizconde demediado, Italo Calvino. Primer volum de la trilogia Nuestros antepasados. Una cruenta faula sobre la dualitat de l’home. Nota: 3/5

Perdida, Gillian Flynn. L’Amy desapareix, i en Nick, el seu marit, té tots els números perquè el culpin. M’ho vaig passar molt bé llegint-lo, llàstima que no pugui dir el mateix de la pel·lícula. El meu home no em perdonarà mai aquelles dues hores i mitja de peli soporífera. Nota: 5/5

Los renglones torcidos de Dios, Torcuato Luca de Tena.  Relectura. Novel·la que amb els anys ha quedat obsoleta, si no es que en el seu temps ja ho fos. Com a primera lectura és àgil, enigmàtica, enganxa. Com a segona lectura, deixa molts caps per lligar i no segueix una lògica adequada per esclarir-ho tot. La protagonista, insuportable, sense ser la intenció de l’autor. Nota. 3/5

El vagabundo que se creía Sherlock Holmes, Felipe Santa-Cruz. Un rodamón sevillà es creu Sherlock Holmes. Divertimento per passar una bona estona i que s’agraeix, perquè realment diverteix. Nota: 4’5/5

Bartleby l’escrivent, Herman Melville. Relectura. Sempre m’ha fascinat aquest personatge, és còmic i alhora incòmode, torbador. Nota: 5/5

– El guardián invisible, Dolores Redondo.

– La hora de las sombras, Johan Theorin.

– Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver.

– Una historia sencilla, Leonardo Sciacia. 

– La brisca de cinco, Marco Malvaldi. 

– Vestido de novia, Pierre Lemaitre.

 

 SÈRIE MILA VASQUEZ

– Lobos, Donato Carrisi. 

– La hipótesis del mal, Donato Carrisi.

 

SÈRIE BEVILACQUA-CHAMORRO. 

– (BiCh 01) El lejano país de los estanques, Lorenzo Silva.

– (BiCh 02) El alquimista impaciente, Lorenzo Silva.

– (BiCh 03) La niebla y la doncella, Lorenzo Silva. 

– (BiCh 04) La reina sin espejo, Lorenzo Silva.

– (BiCh 05) La estrategia del agua, Lorenzo Silva.

– (BiCh 06) La marca del meridiano, Lorenzo Silva.

– (BiCh 07) Los cuerpos extraños, Lorenzo Silva. 

 

Anuncis

RECOMANACIONS

Si si, ja sé que vaig justa de temps en fer recomanacions, que estem a dia 22 i a hores d’ara tothom ja ho té tot a punt. Però és possible que, a no ser que us hagi tocat El Gordo, encara estigueu pensant en els regals d’última hora (a mi em passa cada any). Si la persona que ha de rebre el regal és un lector, aquí vinc al rescat i us ofereixo algunes perles que (confio) us faran quedar la mar de bé.

Bartleby l’escrivent, Herman Melville

La història de Bartleby m’encisa, m’hipnotitza, em desconcerta i em fa riure. És estrany que no n’haig parlat abans al bloc, amb el que m’agrada i la de cops que l’he rellegit.

La història és relatada per l’amo del despatx d’advocats on Bartleby comença a treballar-hi com a escrivent. Bartleby és un home misteriós, però dòcil i senzill, de poques paraules. Un dia qualsevol, quan li encarreguen una feina, li contesta a l’amo que “preferiria no fer-ho”. I a partir d’aquí no se’l pot treure d’aquesta mena de mantra on es refugia, ni tampoc se’l pot treure del despatx on treballa.

El protagonista d’aquesta curta història va servir d’inspiració a Enrique Vila-Matas per titular aquella mena d’assaig mig real mig fictici que és “Bartleby y compañia”, sobre autors que van deixar d’escriure, com Juan Rulfo o Salinger.

Alianza Editorial ha tret una edició il·lustrada per Stéphane Poulin.

bartleby1

bartleby 111

batleby11

També hi ha una altra versió de Nórdica Libros, en català i en castellà, e il·lustrada per Javier Zabala. L’Espolsada en parlava molt bé en el seu moment. 

bartleby2

Cubierta Bartleby B

Moby Dick, Herman Melville

Seguim amb Herman Melville. Aquesta edició és preciosa, i us ho dic de primera mà, ja que li vaig regalar a la meva filla quan tenia 6 mesos. Val que sembla més per la mare que per la filla, perquè em fa il·lusió fer-li i compartir una biblioteca especial amb aquests tresors.

Deu diorames escenifiquen, resumidament, la obsessió del capità Ahab per la balena blanca.

9788466126717

moby dick2

moby dick

59517502

Mujercitas, Louisa May Alcott

Una altra de clàssics: Aquesta edició de Lumen, una de les editorials del grup Penguin House Mondadori, està il·lustrada per Rikka Sormunen, i a més es tracta d’una edició complerta, sense les censures posteriors en que per exemple es tapaven les crítiques a la societat de l’època i el paper que hi tenia la dona. S’hi afegeixen uns 6 capítols més, a més d’un de final on les protagonistes expliquen com l’hi ha anat la vida. En resum, més incisiva i no tant centrada en les històries amoroses de les germanes March.

244_H401304.jpg

mujercitas

Maus, Art Spiegelmann

Aquest és un risc, ho sé, però a vegades val la pena arriscar-se. Maus és una novel·la gràfica sobre l’Holocaust, on els jueus són dibuixats com rates i els alemanys són gats. I no, no és un llibre apte per criatures. És cru, molt dur i emotiu, i el format per qui ho rebi serà original i sorprenent. Segurament també sigui reticent, però puc assegurar que la seva lectura no deixa indiferent, i obre un nou món a un altre format de lectures en que hi ha un boníssim material. Aquí un en parlo un xic més. 

numeros-F493-155-49-942

maus 1