Títol original: Il visconte dimezzato
Traducció: Esther Benítez
Editorial : Siruela
Col·lecció: Biblioteca Calvino
96 pàgines. Any publicació: 1952
El vescompte Medardo de Terralba marxa a unir-se als cristians en la guerra contra els turcs, i enmig de la batalla, una bala de canó el parteix per la meitat. Aconsegueix sobreviure a la mutilació i tornar a casa, però és un home diferent (i no només físicament): s’ha tornat pervers, iracund i despietat, i tothom el tem.
Per sorpresa de tots, temps més tard i després d’un llarg pelegrinatge, apareix a Terralba l’altra meitat del vescompte. Aquest és tot el contrari que l’altre: bondadós, pacífic i compassiu.
L’argument ja dona a entendre que és tracta d’un text fantasiós, d’una faula que li no faltarà l’ensenyament moral. No he captat gaire més apart del plantejament sobre la dualitat de l’home, que m’ha desconcertat per ser massa obvia i simple. Tant, que m’ha fet dubtar de si l’he entès bé.
El conte està carregat de fets e imatges crues, i d’humor més aviat negre. La narració és interessant i enginyosa, no puc dir que m’ho hagi passat malament llegint-lo (ni molt menys!), però si que no m’ha acabat d’emplenar, no va més enllà que la d’un conte curiós.
M’ha sobtat una mica que el llibre estigui recomanat a partir dels 13 anys, per la violència que conté. Imagino que a aquesta edat els hi ha d’impactar llegir sobre cavalls de guerra que intenten que no se’ls hi escapin els budells quan els fereixen, sobre gent que pengen al patíbul o sobre families a qui li cremen la casa, però potser el jovent d’avui dia no té la pell tan fina com m’imagino.
El Vizconde demediado és el primer d’una trilogia anomenada Els nostres avantpassats. Els altres dos que segueixen són El barón rampante i El caballero inexistente. La meva primera intenció era llegir El barón rampante, però al saber que es tractava d’una trilogia vaig voler començar des del principi. Però se m’han tret una mica les ganes, m’ho tornaré a plantejar d’aquí un temps.
No sabia ben bé si posar-li un 2 o un 3. Com que em faria gràcia que d’aquí uns anys se’l llegís la meva filla (quan cregui que té l’edat adequada), li pujaré una mica la nota.
Nota: 3/5
LLIBRES & ROSELLES 