RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

  1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
  2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

  1. Diez Negritos, Agatha Christie
  2. Rebeca, Daphne Du Maurier
  3. No está solo, Sandrone Dazieri
  4. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
  5. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
  6. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
  7. Lobos, Donato Carrisi
  8. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
  9. El lector, Bernhard Schlink
  10. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

  1. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
  2. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
  3. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
  4. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
  5. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
  6. Se sabrà tot, Xavier Bosch
  7. Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
  8. La chica del tren, Paula Hawkins
  9. El guardian invisible, Dolores Redondo
  10. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

  1. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
  2. Alta fidelidad, Nick Hornby
  3. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

  1. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
  2. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

  1. Los cuerpos extraños
  2. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

  1. Causa de muerte
  2. Cruel y extraño
  3. Un ambiente extraño
  4. La jota de corazones
  5. Una muerte sin nombre
  6. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

  1. Pies de barro
  2. ¡Voto a bríos!
  3. Hombres de armas
  4. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

  1. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

  1. Los amantes de Hiroshima
  2. Los buenos suicidas
  3. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

  1. Defensa cerrada
  2. Noticias de la noche
  3. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

  • Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
  • Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
  • El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
  • Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
  • Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
  • El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
  • En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.
Anuncis

EL CARTER SEMPRE TRUCA DUES VEGADES, James M. Cain

Portada2 El carter sempre truca dues vegades.
Títol original: The Postman always rings twice

Traducció: Manuel de Pedrolo
Editorial : Edicions 62
Col·lecció: Seleccions de La Cua de Palla
101 pàgines. Any publicació: 1934

La sinopsi de la contraportada és genialment enigmàtica:

Sinopsi El carter sempre truca dues vegades

Per ser més concrets: en Frank és un jove vagabund i un cul inquiet. Sense un ral, acaba treballant en un restaurant de carretera que porta en Nick Papadakis amb l’ajuda de la seva dona Cora. Entre en Frank i la Cora sorgeix la passió i prenen la decisió de desfer-se mortalment de Nick.

No, no hi surt cap carter pesat. El títol fa referència al destí, en que tard o d’hora t’arriba el que t’ha d’arribar. I això és el que els hi passa als protagonistes, que quedaran predestinats per la seva tèrbola història i els seus terribles actes.

Té mèrit que en una novel·la tan curta hi hagi capacitat per tanta història. L’autor aconsegueix que sigui equilibrada, perquè les mancances que té queden justificades en el relat en primera persona (en Frank) i compensades amb els diàlegs. I té un final esplèndid, per rodó i els matisos que l’acompanya.

A la primera plana vaig ensumar-me qui era el traductor, i ho vaig encertar: en Manuel de Pedrolo, que precisament va ser el gerent de la col·lecció La cua de palla. El vocabulari és un pèl antiquat i no agilitza la seva lectura, es nota la seva petja i a més afegiria que la novel·la se l’ha fet seva. No vol dir que no la trobi correcta, però en segons quin moment trobava que no fluïa amb naturalitat.

El llibre, tot i la intensa història entre Frank i Nora, no és gaire eròtic en sí, a diferència del que sembla que ha de ser la pel·lícula. No la he vist però conec la famosa escena sexual entre Jack Nicholson i la Jessica Lange sobre la taula del restaurant. En el meu cas en concret li ha fet més mal que bé, perquè ara que conec la història sí que m’ha entrat ganes de veure-la.

Nota: 3’5/5