BERLÍN, CIUDAD DE HUMO. LIBRO DOS, Jason Lutes

Ja he llegit el segon volum d’aquesta trilogia. En aquest cas a Jason Lutes se li veu més dedicació, com si la seva ploma hagués pujat un nivell. Té més estil i concreció en el traç, i més coherencia en la forma de enllaçar les histories. Queda més clar quina és secundària i quina no, i li dona a les secundaries una escena final amb certa bellesa.

Ara venen els “però”. Però… a vegades sembla una classe d’història. Hi ha moltes escenes estàtiques, com si l’autor ho hagués televisat mentalment i després ho hagués dibuixat. Aquestes escenes són persones que parlen sobre la situació, amb la intenció claríssima de que coneguis part de la historia.  Però és un rotllo patatero. Es podria pensar que potser en altres còmics històrics ja coneguem la situació (per exemple Maus) i no faci falta moltes explicacions, i així és més fàcil entendre el relat. Però no. Per exemple a Persèpolis hi ha de fons una part històrica concreta d’Iran, i se’m va fer molt lleuger, sense tenir ni punyetera idea del país en general.
I després el guió que… tela. Queda un volum i no sé com s’ho farà per animar una mica això, perquè m’està resultant feixuc i avorrit.

Nota: 😀 😀

Anuncis

BERLÍN, CIUDAD DE PIEDRAS. LIBRO UNO. Jason Lutes

Jason Lutes crea la seva història dins l’Alemanya d’entre guerres, a la República de Weimar. És una època difícil, hi ha el desencís i la pobresa que suposa la derrota de la 1ª Guerra Mundial, i alhora hi ha molts partits que lluiten per tirar endavant a una arruïnada Alemanya, cada un a la seva manera. Amb aquest panorama s’encreuen diferents històries de personatges de procedència i classe social variada. En principi és una trilogia, tot i que l’autor diu que no li agrada ser molt concret en aquest tema. El primer és Ciudad de Piedras, el segon Ciudad de Humo, i el tercer Ciudad de Luz. Aquest últim encara no s’ha publicat.

A mi no m’ha entusiasmat. I això que els còmics amb un fons històric em solen agradar molt. Moltes històries són massa curtes per deixar petjada, i en principi totes semblen prou interessants per aprofundir-hi. I amb tantes històries pel mig, crec que descuida les històries principals, costa que enganxin, i alguna trama la veig forçada.

El dibuix no m’agrada. El problema és que la majoria de dones s’assemblen (i alguns homes també), i em fa confondre sobre si prové de tal o qual història, si es que en prové d’alguna. I també costa molt saber l’edat de les persones pel traç. El guió…. pesat a vegades, i com ja he comentat, forçat.

Tinc la segona part, Berlín: Ciudad de humo a les meves mans, a veure si aquest volum m’enganxa més.

Nota: 😀 😀