SENYORIA, Jaume Cabré

Editorial : Proa
Col·lecció: A tot vent
368 pàgines. Any publicació: 1991

Jaume Cabré ens introdueix a la Barcelona de finals del segle XVIII per explicar-nos una tràgica història de poder i corrupció.

En Rafael Massó és el personatge principal dels varis que conformen la trama. És un jutge corrupte i ambiciós que es converteix en botxí de l’Andreu Perramón, un jove víctima de les circumstàncies i la mala sort, que és acusat falsament d’assassinat per interessos polítics i econòmics.

Desprès de Les veus del Pamano i Senyoria, confirmo que Jaume Cabré és un autor que m’agrada molt. I no només per les històries que crea, amb un vocabulari precís, culte i lleuger. És a més que és capaç de jugar amb el drama i l’humor, fer plorar i riure alhora, amb total naturalitat. Tan immersa estava en la història, gaudint de cada pàgina, que m’he l’he llegit en un parell de dies.

Les veus del Pamano i Senyoria són dos llibres totalment diferents en la trama, però són magnífics.

Nota: 5/5

LES VEUS DEL PAMANO, Jaume Cabré

Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Any publicació: 2004
Pàgines: 704

Les veus del Pamano és una novel·la centrada sobretot en l’època de la postguerra civil, tot i que fa varis salts a les dècades dels 70 i principis del 2000.

A la Tina li arriben per casualitat uns quaderns que estaven amagats en un col·legi a punt d’ensorrar a Torena, prop de Sort. Pertanyen a l’Oriol Fontelles, un suposat feixista que va ser assassinat a aquella ciutat l’any 1944. Els quaderns són una mena de cartes destinades a la seva filla, de nom desconegut ja que no va tenir ocasió de conèixer-la, i que sempre es dirigeix a ella com “estimada filla que no sé com et dius…”. A partir d’una història fictícia Cabré recrea part de la història dels anys 40, concretament la lluita dels maquis, grups rebels que s’amagaven als boscos, contra els feixistes establerts dictatorialment.

Tot és por. Temor, terror,  pànic, espant… horror, alarma, ensurt, sobresalt, recel, aprensió, desconfiança, cangueli, torbació,…  Degut a la violenta instauració del règim franquista en mans sàdiques e ignorants tothom viu amb la por al cos, i de l’Oriol ho sabrem en un grau més íntim gràcies a aquestes cartes  que no van ser mai enviades. També, però, hi ha lloc per l’amor, la passió i la traïció.

És dels millors llibres que he llegit en molt de temps. L’emotivitat de la història es barreja amb la narració fantàstica, inusual i m’atreveixo a dir que innovadora de Jaume Cabré, que recentment ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per part de la fundació Òmnium Cultural.  El resultat d’aquest magnífic relat és la creació de Torena i els seus habitants, tots amb petites histories dramàtiques que es van entortolligant amb la història central, la de l’Oriol. Al principi em va néixer un nus a l’estómac, que va anar pujant a mesura que passava pàgines fins arribar a la gola, alliberant-se finalment en forma de llàgrimes. Realment em va emocionar.

Un crític alemany va dir que Torena era com un Macondo, una comparació que em va agradar moltíssim.  Apart del que tenen en comú, són pobles ficticis que se’ns han fet reals mitjançant el miracle literari que es dona en les grans obres.

TV3 va fer una minisèrie de dos capítols basada en aquest llibre. Jo no la vaig veure, però els lectors no van quedar gaire contents. Tot i així,  internacionalment ha estat nominada a varis premis i en va guanyar dos al Shangai TV Festival.

Nota: 5/5