Jeff Lindsay va crear en Dexter Morgan, un personatge atractiu, misteriós, amb un sentit de l’humor peculiar i amb certa tendència a l’assassinat. I els guionistes el van perfeccionar. Excepcionalment el cinema o la tv supera el llibre en que s’ha basat, però crec que aqui es succeeix aquesta excepció. Però no se pot treure mèrits a Lindsay: La primera temporada esta basada en El oscuro pasajero, amb algunes llibertats que solen permetre’s els guionistes. Però li manca la intensitat que ens ofereix la serie, la fascinació que t’enganxa irremissiblement a Dexter, i el sadisme contagiós en el que desitges que es carregui al dolent.
Avui s’estrena la tercera temporada a Cuatro, després de deixar-nos bocabadats amb el final de la segona, i amb ganes de més, molt més de Dexter. Aquesta tercera temporada comença amb un canvi significatiu dins la seva vida personal, i amb la transgressió del Codi d’en Harry, la llei per la qual es regeix a l’hora de matar.
Sang i fetge junt a aquest personatge que comparteix amb nosaltres els seus atípics pensaments i converteix la seva necessitat en justícia.
LLIBRES & ROSELLES 