RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

  1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
  2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

  1. Diez Negritos, Agatha Christie
  2. Rebeca, Daphne Du Maurier
  3. No está solo, Sandrone Dazieri
  4. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
  5. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
  6. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
  7. Lobos, Donato Carrisi
  8. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
  9. El lector, Bernhard Schlink
  10. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

  1. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
  2. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
  3. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
  4. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
  5. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
  6. Se sabrà tot, Xavier Bosch
  7. Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
  8. La chica del tren, Paula Hawkins
  9. El guardian invisible, Dolores Redondo
  10. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

  1. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
  2. Alta fidelidad, Nick Hornby
  3. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

  1. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
  2. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

  1. Los cuerpos extraños
  2. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

  1. Causa de muerte
  2. Cruel y extraño
  3. Un ambiente extraño
  4. La jota de corazones
  5. Una muerte sin nombre
  6. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

  1. Pies de barro
  2. ¡Voto a bríos!
  3. Hombres de armas
  4. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

  1. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

  1. Los amantes de Hiroshima
  2. Los buenos suicidas
  3. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

  1. Defensa cerrada
  2. Noticias de la noche
  3. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

  • Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
  • Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
  • El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
  • Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
  • Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
  • El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
  • En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.
Anuncis

LA HORA DE LAS SOMBRAS (El cuarteto de Öland 01), Johan Theorin

GM22281.jpg

Títol original: Skumtimmen
Traducció: Carlos del Valle Hernandez
Editorial : Reservoir Books (Penguin Random House)
Col·lecció: Planeta Internacional
432 pàgines. Any publicació: 2007

Tetralogia coneguda com El cuarteto de Öland, on cada llibre representa una estació de l’any, començant per la tardor. En Jens, de sis anys, desapareix quan jugava al jardí dels seus avis, en una casa situada a la petita illa sueca d’Öland. Vint anys després, en Gerlof, l’avi d’en Jens, rep per correu un objecte que havia sigut del seu nét. Fa venir de la gran ciutat a la seva filla Julia, mare d’en Jens, que des d’aquell dia pràcticament no aixeca cap i esta sumida en una depressió. Amb la nova prova i el ressorgiment del cas, també surt el nom de Nils Kant, un assassí que va desaparèixer molts anys abans de que ho fes en Jens i que va acabar convertint-se en una llegenda, en l’home del sac de la zona.

El principi és lent, intencionadament lent, terriblement lent, insultantment lent. Cap a les 200 pàgines (si, unes 200) la cosa s’anima perquè l’autor ja ens ha ensenyat les cartes, i és quan toca jugar-les. El drama deixa pas a la investigació, i és quan  la trama va agafant velocitat, comencen a lligar els fets, et va enganxant i acaba amb un final que fins i tot li podries dir trepidant, sobretot si compares amb el principi.

La impressió que em donen les novel·les negres dels escriptors nòrdics s’assembla molt a l’omnipresent lapiaz (molt insistent aquest autor amb el lapiaz) de l’illa d’Öland: àrids, aspres, distants, sense adornaments. No m’acaben de donar el pes. No em va deixar malament del tot, però per exasperar-me més d’una vegada per la seva lentitud decideixo no seguir amb la sèrie.. I no m’atreveixo a recomanar un llibre que comenci a a agradar a partir de les 200 pàgines.

Extractes:

–  “El jardín estaba vacío, pero tenía muebles.” 

Nota: 2/5