RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

3. Diez Negritos, Agatha Christie
4. Rebeca, Daphne Du Maurier
5. No está solo, Sandrone Dazieri
6. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
7. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
8. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
9. Lobos, Donato Carrisi
10. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
11. El lector, Bernhard Schlink
12. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

13. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
14. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
15. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
16. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
17. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
18. Se sabrà tot, Xavier Bosch
19. Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
20. La chica del tren, Paula Hawkins
21. El guardian invisible, Dolores Redondo
22. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

23. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
24. Alta fidelidad, Nick Hornby
25. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

26. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
27. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

28. Los cuerpos extraños
29. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

30. Causa de muerte
31. Cruel y extraño
32. Un ambiente extraño
33. La jota de corazones
34. Una muerte sin nombre
35. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

36. Pies de barro
37. ¡Voto a bríos!
38. Hombres de armas
39. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

40. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

41. Los amantes de Hiroshima
42. Los buenos suicidas
43. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

44. Defensa cerrada
45. Noticias de la noche
46. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

• Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
• Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
• El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
• Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
• Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
• El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
• En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.

LA HORA DE LAS SOMBRAS (El cuarteto de Öland 01), Johan Theorin

Títol original: Skumtimmen
Traducció: Carlos del Valle Hernandez
Editorial : Reservoir Books (Penguin Random House)
Col·lecció: Planeta Internacional
432 pàgines. Any publicació: 2007

Tetralogia coneguda com El cuarteto de Öland, on cada llibre representa una estació de l’any, començant per la tardor. En Jens, de sis anys, desapareix quan jugava al jardí dels seus avis, en una casa situada a la petita illa sueca d’Öland. Vint anys després, en Gerlof, l’avi d’en Jens, rep per correu un objecte que havia sigut del seu nét. Fa venir de la gran ciutat a la seva filla Julia, mare d’en Jens, que des d’aquell dia pràcticament no aixeca cap i esta sumida en una depressió. Amb la nova prova i el ressorgiment del cas, també surt el nom de Nils Kant, un assassí que va desaparèixer molts anys abans de que ho fes en Jens i que va acabar convertint-se en una llegenda, en l’home del sac de la zona.

El principi és lent, intencionadament lent, terriblement lent, insultantment lent. Cap a les 200 pàgines (si, unes 200) la cosa s’anima perquè l’autor ja ens ha ensenyat les cartes, i és quan toca jugar-les. El drama deixa pas a la investigació, i és quan  la trama va agafant velocitat, comencen a lligar els fets, et va enganxant i acaba amb un final que fins i tot li podries dir trepidant, sobretot si compares amb el principi.

La impressió que em donen les novel·les negres dels escriptors nòrdics s’assembla molt a l’omnipresent lapiaz (molt insistent aquest autor amb el lapiaz) de l’illa d’Öland: àrids, aspres, distants, sense adornaments. No m’acaben de donar el pes. No em va deixar malament del tot, però per exasperar-me més d’una vegada per la seva lentitud decideixo no seguir amb la sèrie.. I no m’atreveixo a recomanar un llibre que comenci a a agradar a partir de les 200 pàgines.

Extractes:

–  “El jardín estaba vacío, pero tenía muebles.” 

Nota: 2/5