Títol original: Ask The Dust.
Traducció: Joan Ayala
Editorial : Empúries
Col·lecció: Narrativa
220 pàgines. Any publicació: 1939
Arturo Bandini és un jove escriptor que entusiasmat per la publicació en una revista del seu primer conte es trasllada a Califòrnia en busca d’aventures que li inspirin nous relats. La seva visió idealitzada de la terra promesa cau aviat a terra.
Fante ens dóna una visió descarnada de la realitat californiana dels anys 30. Ni Los Ángeles és un paradís, ni la gent que hi viu està en felicitat permanent. Els esperits arrossegats per la promesa de sol i de calor, que sovint es relaciona amb un nivell de vida superior, topen de nassos amb una ciutat polsosa, impersonal i amb un punt d’ordinari que fa que pocs puguin considerar-la una llar. Totes les ciutats tenen varies cares, aquí bàsicament es divideix en dos, la luxosa i la pobre, i l’escenari principal és aquesta última.
Bandini és un personatge curiós: té moltes crisis personals que el fan dubtar del seu talent i alhora té un punt d’arrogant, i quan pot s’exhibeix com un prometedor (sinó gran) escriptor. El seu caràcter malgastador fa que sovint estigui proper a la desesperació, es castiga per la seva manca d’inspiració, es tortura per la seva manca de valentia amb les dones, i es mortifica per la seva pobresa, els seus orígens i pel que voldria ser i no és.
John Fante és un dels precursor de la Generació Beat e inspiració del mateix Bukowski, tal i com confessa al pròleg que firma. Conèixer aquests antecedents va canviar la meva visió d’encarar a novel·la. En la meva opinió de En el camino de Kerouac (membre de la Generació Beat) ja comento que no és el típic llibre que busquis un inici, nus i desenllaç, si no que s’ha de gaudir de cada experiència que conta el protagonista, són llibres molt vitals. I aixi ho faig: em delecto de totes les experiències de Bandini, m’hi poso en la seva pell. L’aparició d’una altra protagonista, la Camila López, dóna molt de pes en la història ja que dota d’un dramatisme més terrenal amb els constants tires i afluixes amb l’autoflagel·lat protagonista i perceps certa agilitat en el relat al afegir-li una finalitat.
Una revisió ortogràfica no li hagués anat malament. Últimament sóc molt rondinaire amb aquest tema, però quan veig oracions mal muntades i temps verbals que no concorden amb la situació tinc la sensació de deixadesa i poca professionalitat. N’hi ha poques, però n’hi ha. Apart d’això, he gaudit molt amb la seva lectura.
Fante va publicar una tetralogía sobre Bandini, però es considera aquesta com la més memorable. Té quelcom d’autobiogràfic, ja que Fante també es va instal·lar a Los Ángeles en busca d’inspiració i va passar algunes penúries, com el seu protagonista.
Nota: 😀 😀 😀 😀
LLIBRES & ROSELLES 