Títol original: A widow for one year
Traducció: Ernest Riera
Editorial : Edicions 62
646 pàgines. Any publicació: 1998
La familia de la Ruth Cole fa anys que està esquerdada per la mort dels dos fills adolescents en un accident de trànsit. Nascuda temps desprès en un intent de refer la familia, no serà un lligam prou fort per seguir unint la deteriorada relació entre Ted i Marion. Ruth, a l’edat de quatre anys, serà abandonada per la seva mare.
Aquell estiu de 1958 Ted Cole, escriptor de contes infantils, contracta a Eddie com a ajudant, que en aquell moment és un estudiant de 16 anys. Ted, que és un faldiller sense remei, té l’esperança que Eddie pugui treure -entre llençols- la trista melangia de Marion. Aquest és l’inici d’una història que no acabarà fins quaranta anys desprès.
Irving podia haver escrit una gran novel·la si no s’hagués perdut pel camí. Si bé divideix el relat en tres espais temporals, realment podriem diferenciar la novel·la entre una Ruth infant i una Ruth adulta, on la participació de la criatura es bàsicament d’espectador. I aquesta és la part que més m’ha agradat, aquestes primeres 200 pàgines, aquell intens estiu de 1958, de la que se’n podria treure una novel·la totalment independent. La ploma d’Irving, que tan bon punt ens treu un somriure com ens crea imatges esborronadores, crea un microcosmos amb aquest triangle d’amor-odi entre Marion, Ted i Eddie.
Quan passem a la segona part, trenta-dos anys desprès, els protagonistes no són els mateixos. No tenen el mateixa carisma, i com a molt arriben a l’ombra que van ser o que semblava que serien. Són personatges fluixos, com si tota la passió s’hagués quedat en aquelles primers 200 pàgines. Apareix una Ruth adulta, que fins ara havíem tingut poc en compte. Tot i ser una escriptora d’èxit, amb problemes per mantenir relacions, amb certa ambigüitat sexual, no és un personatge atractiu. En el moment que Ruth passeja per Amsterdam t’adones que l’autor va tant perdut com ella i el lector que la segueix. L’entusiasme inici
al minva, però no dràsticament ja que Irving s’encarrega de posar petites joies al relat. Podria dir que és un bon creador de moments, de petites escenes que costaran oblidar. A més insereix els contes de Ted, fins i tot un capítol d’una novel·la de Ruth, que en principi ens pot fer arrufar el nas -per pesat- però realment és converteix en una perla més.
Com a curiositat, John Irving va publicar poc desprès d’Una dona difícil un dels contes infantils atribuïts a Ted, Un soroll com algú que prova de no fer soroll.
Una dona difícil va ser portada a la pantalla gran, amb en Jeff Bridges i Kim Basinger com a protagonistes. Una adaptació fidel i ben aconseguida.
John Irving pertany a aquest grup d’escriptors que també fan guions pel cinema, com Graham Greene i William Faulkner. La seva novel·la més reconeguda és El món segons Garp (adaptada també el cinema), que probablement caurà aviat a les meves mans.
Nota: 😀 😀 😀 😀 (només per les primeres 200 pàg. es mereix les 4 estrelles)
Col·lecció: Hispánica
485 pàgines / Any: 2003
LLIBRES & ROSELLES 