RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

3. Diez Negritos, Agatha Christie
4. Rebeca, Daphne Du Maurier
5. No está solo, Sandrone Dazieri
6. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
7. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
8. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
9. Lobos, Donato Carrisi
10. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
11. El lector, Bernhard Schlink
12. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

13. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
14. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
15. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
16. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
17. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
18. Se sabrà tot, Xavier Bosch
19. Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
20. La chica del tren, Paula Hawkins
21. El guardian invisible, Dolores Redondo
22. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

23. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
24. Alta fidelidad, Nick Hornby
25. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

26. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
27. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

28. Los cuerpos extraños
29. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

30. Causa de muerte
31. Cruel y extraño
32. Un ambiente extraño
33. La jota de corazones
34. Una muerte sin nombre
35. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

36. Pies de barro
37. ¡Voto a bríos!
38. Hombres de armas
39. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

40. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

41. Los amantes de Hiroshima
42. Los buenos suicidas
43. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

44. Defensa cerrada
45. Noticias de la noche
46. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

• Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
• Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
• El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
• Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
• Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
• El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
• En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.

EN REALIDAD, NUNCA ESTUVISTE AQUÍ, Jonathan Ames

Títol original: You Were Never Really Here
Traducció: Carlos D. Lozano W.
Editorial : Principial De Los Libros
96 pàgines. Any publicació: 2013

En Joe és un solitari ex-militar i ex-agent de l’FBI amb forces problemes psicològics. Viu com autònom que solen contractar per rescatar al marge de la llei a joves segrestats i víctimes de la trata de blanques. Té una manera de fer bastant bèstia però efectiva, per això li encarreguen rescatar d’un prostíbul a la filla de tretze anys d’un reconegut polític.

La raó principal per posar-li una nota tan baixa es que és un llibre inacabat. Mentre el llegia m’anava pujant la mosca al nas: era impossible acabar aquella història en tant poc espai. Sembla l’esbós que tot autor té guardat durant anys en un bagul i que va començar a desenvolupar fins que després ho deixà, ves a saber per quina raó (no saber com continuar, no tenir ganes, massa complicat tot plegat). Les últimes pàgines ens ho confirmen, amb un parell en té prou perquè el protagonista ens expliqui, amb una càrrega important d’imaginació per part seva, què va passar realment, i el narrador després ens acaba de resumir què passarà.

Tot i així, la història i la manera particular de fer i de pensar d’en Joe dóna peu a una novel·la que hagués estat prou bé si s’hagués desenvolupat. Res de l’altre món, però sí interessant i entretingut. Tot i que si arribo a saber que l’abús a menors és tan present confesso que tampoc l’hagués llegit.

Un apunt:

Em va estranyar les bones opinions americanes, fent poc esment a aquest final tan i tan (i tan, i tan) precipitat. He esbrinat que no es va publicar la versió en paper, si no directament a Kindle, amb 55 pàgines a uns 3€. Allà Jonathan Ames és una celebritat, així que per alguns fans hi ha interès per llegir tot el que escrigui. Aquí la editorial Principal de los Libros han publicat la versió a paper i amb lletra ben grossa per poder arribar a les 96 pàgines, fer-la passar d’història curta a novel·la, i fer-les pagar a 8’90€. Crec que aquesta mala jugada els hi acabarà sortint cara.

Nota: 1/5